Festa de la lavanda a Santa Eulàlia de Ronçana

Fecha de publicación: Jul 11, 2020 2:24:43 PM

Ara fa just una setmana que estem “vivint” a Vilallonga, però aquest post no va sobre aquestes contrades pirenaiques, si no sobre Santa Eulàlia de Ronçana, un poble del Vallès, no especialment maco la veritat, doncs es va crear a ‘edat mitjana per la unió de les masies de la zona sota la parròquia de Santa Eulàlia i que es va mantenir amb una forta tradició agrícola fins el s. XX, cosa que estaria molt bé. La llàstima va ser que en la bonança dels anys 60 el poble es va organitzar sense ordre ni control a base de segones residències creant urbanitzacions que són les que creen l’entramat del poble.

Llavors el tema és clar, amb aquesta perspectiva... com és que vam visitar el poble? Doncs hi vam anar perquè juntament amb unes famílies de la classe de l’Aranet ens vam apuntar a fer el taller de la Festa de la Lavanda al parc de les olors del Serrat i, ja que hi érem, doncs li vam donar una oportunitat al poble anant a passar el dia.

Ja passada la una de la tarda arribàvem a la primera urbanització, sí, Santa Eulàlia era tal i com havíem llegit, segones residències aquí i allà i de tant en tant, alguna masia o, com va ser el nostre primer destí, una església, en el nostre cas, la capella de sant Cristòfol, una capelleta que ni tan mal, però totalment reconstruïda.

D’allà hi vam anar als avellaners de Can Burguès, un passeig curtet que, a la fresca d’aquests arbres (símbol del poble i la seva agricultura), està bé, però li falta un punt (potser nosaltres no li vam trobar).

Es feia hora de dinar, i tot i que havíem trobat alguna taula pel poble, la decisió va ser anar a la riera del Tenes, un afluent del Congost que travessa el poble i afavoreix les terres del mateix pel conreu. Allà, s’ha creat un camí fluvial que ofereix un passeig molt agradable entre arbres, canyes i plantes sempre al costat del riu.

I en una obertura del camí, canviant una taula de pícnic pel terra, vam dinar, la mar de bé, podria haver estat millor, sí, però no hagués estat allà, un dels millors indrets del poble i just la costat d’on els nens van fer el primer bany a les aigües del Tenes.

El primer bany va ser ràpid, doncs uns metres riera amunt hi havia el gual de can Magre, un petit salt d’aigua que formava un indret molt bonic i on vam fer el segon bany, allà els nens van gaudir de valent, realment, hi ha llocs que paguen la pena arreu.

I encara vam fer un tercer, una miqueta més amunt, en un lloc on una roca servia per gaudir amb comoditat del riu des de fora i on els nens van nedar contracorrent, doncs aquí l’aigua ja tapava.

Un cop refrescats, i després d’una volta en cotxe on vam fracassar tot buscant l’ermita de Sant Simplici, vam anar al centre del poble, que de nou, tornava a ser una matxembrat de segones residències al voltant de la plaça major i de l’ajuntament, situat en una antiga casa pairal i, algun comerç. És a dir, tot una mica més urbanitzat.

Vam aprofitar per prendre “un algo” a can Rajoler, el bar de la plaça major que, tot i que per fora no prometia gens, per dins estava molt bé i feia molt bona fila, dos sucs, un aquarius i un cafè, 7€ bon preu també.

Apurats per la visita, vam anar a veure l’esglesia de poble, del millor que vam veure, amb la gràcia d’estar annexionada a una masia, però tampoc diríem que fos un must, així que encra vam ser a temps d’arribar a les 17:00 a la visita.

El parc de olors és una finca de 12 hectàrees que sorprèn només entrar. Molt bones vistes del Montseny i un grapat d’olors que s’amunteguen al nas i que provenen de la immensa varietat de flors i plantes de l’indret. Totes elles fortes i exuberants com demostra un sèrie de gira-sols gegants com mai hem vist.

Després d’una estona d’espera comença el taller. La Pilar Coma, ideòloga d’un projecte que ja té 20 rèpliques al territori ens explica una mica sobre el taller, el lloc i sobretot les plantes i les seves propietats, està molt massa orgullosa del projecte.

Després de la primera explicació teòrica vam passar a una breu passejada entre poniols, maria Lluïses i d’altres plantes amb tantes propietats curatives com colors i, sobretot olors, fins arribar al camp de lavanda que havíem de segar, com tots els camps de lavanda que hem vist, no estava en el seu millor moment, i és que la lavanda se’ns resisteix.

Vam estar tallant uns quants ceps de lavanda, dels quals ens vam poder quedar una bona part de la mateixa (una part era per tornar a la casa), després vam assistir a una altra sessió teòrica, ara més concreta, per veure la destil·lació i les propietats de la lavanda, l’explicació va ser una mica espessa, tot sigui dit.

Un cop convertits ens experts en lavanda, vam fer una última passejada per la finca, mentre la Pilar ens explicava les diferents activitats que hi fan a la mateixa, que van des d’activitats escolars a ioga-teràpies.

Amb això es va fer l’hora de sopar, un sopar inclòs en els 22€ per cap (nens el mateix) de l’activitat amb el que vam tancar el dia. Un sopar molt bo que va consistir en una amanida, un carpaccio de carbassó, llom a l’ametlla i unes postres de gelat amb aroma de lavanda.

Tips i cansats després d’un dia que s’havia fet més llarg del previst, vam gastar-nos uns cèntims en alguna que altra cosa relacionada amb la lavanda i vam enfilar cap a casa, els nens es van adormir abans d’arribar, senyal que havia estat un dia intens, i, malgrat que Santa Eulàlia de Ronçana no sigui un MUST, vam fer que fos un dia també molt maco.