Fecha de publicación: Nov 23, 2020 9:56:39 AM
Són quarts de 7 del vespre i ja és fosc. Fa uns dies vam canviar l’horari d’hivern. És dijous 5 de noviembre. Els nens es queden a dormir a casa els avis i com que estem mig confinats de nou (bars i restaurants només estan oberts per take away), els cines i teatres també estan tancats, no queda massa res més per fer que caminar. Fa uns dies el Fern em va proposar visitar cada setmana un codi postal de Barcelona i em va semblar una idea molt xula! Avui hem començat amb el 08001.
Hem deixat el cotxe al pàrquing de sota la plaça Catalunya i hem baixat per les Rambles. Quina sensació més estranya he tingut, una barreja de pena i por. No hi havia quasi ningú al carrer, i els pocs que hi havia, donava la sensació que no tenien un altre lloc millor on anar. La majoria de parades eren tancades, tant a les Rambles com a la Boqueria. Hem arribat fins al centreSanta Mònica i hem tombat a la dreta. Hem pujat per la Rambla del Raval. Estava una mica més animada. La majoria de vianants eren homes. He pensat que no em faria cap gràcia caminar sola ara mateix. Hem anat trencant per diferents carrers fins arribar a la plaça dels Àngels. Pel camí, hem vist un munt de perruqueries i carnisseries halal, que ens han transportat a algun zoco llunyà. Davant del MACBA, hi havia la major concentració de gent de tota la passejada: skaters, gent prenent algo i xerrant…els grups no eren de molta gent, però eren molts.
Hem acabat ràpid la caminada. No podíem seure enlloc a prendre res ni anar al lavabo en cas de necessitat.
Uns dies més tard, el dia de l’aniversari del Ferran, vam tornar a fer un recorregut semblant, però de dia. Va valdre la pena refer les nostres petjades, doncs la sensació va ser tota una altra. Vam passejar tranquilament entre les parades de la Boqueria sense buscar res en particular fins que ens va entrar la gana i vam parar a fer un bon entrepà al bar quiosc modern del mercat (2 entrepans, 1 cafè amb llet i 1 aigua 9.5€). Un cop tips, vam tornar a baixar per les Rambles, vam tombar pel Museu Marítim i vam anar enfilant per diferents carrers: el carrer de l’Om, el carrer de l’Hort de Sant Pau, el carrer de la Riereta, el carrer Aurora amb el seu hort, el carrer de les carretes on vam descubrir tendes i tallers xulíssims com Mucha Fibra i el carrer del Peu de la Creu amb el taller de vitralls Jorge Aragone.
Per completar la descoberta del 08001, el diumenge a la tarda vam visitar el museu Marítim amb els nens. Com que l’Aran està estudiant els dofins i en Pau les Guerres Mundials, vam pensar que aquest museu era una bona conjunció. I així ha estat J: hem vist la galera reial i altres vaixells plens de canons i una exposició molt xula de sirenes i altres habitants marins.
***** ACTUALITZACIÓ NADALENCA *****
Per casualitat vam sentir a la radio el final d’una entrevista al programa Estació França on es parlava d’un bosc d’avets de Nadal a Barcelona situat al World Trade Center, de manera que vam aprofitar un diumenge sense cap pla per fer-hi un cop de cap. Com la zona del WTC cau dins del ‘001’ i tampoc ens dona per un post complet, ho afegim en aquest.
Just a les 14:00 arribàvem al baluard de Santa Madrona, gairebé al final de l’avinguda Paral·lel, una de les portes d’entrada a la Barcelona medieval i l’única que resta dempeus. Allà voluntaris disfressats de soldats d’època encara “vigilen” l’accés al baluard de santa Madrona i a les drassanes on es construïa la flota reial i que ara és el ja visitat museu marítim.Realment és una lloc espectacular per visitar, tant el museu com els voltants i, on vam aprofitar per dinar, doncs el restaurant del museu, NORAI, està en una sala altíssima de volta catalana amb una vidriera amb vistes al jardí. Hi ha un menú de cap de setmana per 16.50€ (entre setmana 12€). En el nostre cas va ser força bo, de primers una amanida amb pernil i gírgoles i una crema de patates, i de segons salmó amb cus-cus i un entrecot amb mongetes. Llàstima del punt de cocció de la carn, però clar... és el museu marítim! El menú dels nens, pasta i pollastre arrebossat, 9 € i tots amb postres inclosos. A més, el projecte del restaurant mola, doncs forma i dona feina a persones amb dificultats per accedir al mon laboral.
Un cop dinats vam passar per Colon i vam veure la fira de Nadal del port Vell, molt més deslluïda que la de l’any passat (p**u COVID) sense la nòria a la que vam pujar i amb menys paradetes. Nosaltres però vam anar fins el World Trade Center, a l’esplanada abans d’entrar-hi, on milers de turistes baixen (bé baixaven) del seu creuer i tenen la seva primera imatge de Barcelona, que per cert, és una senyora imatge., abans d’agafar el bus turístic, un taxi o pujar caminant per les Rambles o el Gòtic.
Nosaltres però, allà, sense guiris, i sent diumenge per la tarda, malgrat la llum sigui preciosa, estem allà pràcticament sols. Hi trobem algun avet plantat, però si allò és el que ens havien venut per la radio, ens havien pres el pèl.
Així que vam entrar al centre de convencions, que certament sembla un hotel, i a la plaça que hi ha situada al mig hi vam trobar el bosc, una dotzena d’avets ben posats, graciós per fer fotos i jugar a fet i amagar una estona, sobretot, per ser un recó de Barcelona desconegut, força cèntric i molt tranquil.Però l’espectacle de veritat va arribar quan vam pujar al primer pis i vam al·lucinar amb les vistes, del Port Vell, del mar, del port de mercaderies i de Montjuïc, de nou, sols, amb una llum preciosa i una de les millors vistes de la ciutat (tot i que amb aquestes passejades n’estem descobrint moltes).
Fotos a dojo i una estona de serenor abans de tornar a baixar a jugar una altra estona entre avets, llavors es van encendre els llums de Nadal i vam aprofitar per fer més fotos nadalenques.
Abans de marxar vam preguntar al restaurant que hi ha allà, un local curiós doncs el mateix local són dos restaurants diferents, un entre setmana i l’altre els caps de setmana, però sempre amb les vistes del Port Vell, un top-secret de Barcelona on, de ben segur hi tornarem a fer un mos.
Els que si vam tornar cap a casa vam ser nosaltres, això sí, com ja s’havia fet fosc, vam fer la clàssica ruta de llums de Nadal per Paral·lel, Gran Via, passeig de Gràcia, Aragó, Balmes, plaça de Catalunya i plaça Urquinaona, tancant un diumenge, un més, preciós i en família.