I el corazón que a Triana va...

Fecha de publicación: Nov 07, 2016 11:21:34 AM

Sempre m'ha agradat aquesta cançó (vale, ho reconec, Miguel Bosé també), però és que amb aquesta cançó tinc un vincle especial, gairebé secret, més que res perquè no aplica a explicar-ho al Mireioneta.

Però a mode d'homenatge, la posem com a títol del post introductori per la nostra escapada de cap d'any a Sevilla i, al Parc Nacional de Doñana, esperem.

Igual que aquesta darrera Setmana Santa a les Canàries, marxem uns quants díes, però no tants com per fer-li un Diari propi, però sí, suficients com perquè un sol post al on som sigui un 'mazacote', de manera que, igual que llavors, fem aquest mini-blog a escapades, on a partir d'ara explicarem el que ens vigui de gust d'aquesta sortida que ens bé molt de gust de començar, literalment. I és que, per primer cop, agafarem l'AVE, així que serà un viatge diferent des del segon 1, bé des del 100, que és aproximadament a arribar a l'estació i poder dir que comencem l'escapada.