Fecha de publicación: Oct 03, 2020 8:16:45 PM
Donaven pluges a partir de dissabte a la tarda i la idea d’haver de recollir la tenda plovent ens semblava terrorífica, així que vam decidir marxar un dia abans del previst (al càmping no ens van posar cap inconvenient) doncs tampoc ens quedava gaire per veure, o moltes coses segons es miri, i a Astúries hi tornarem, però no valia la pena arriscar-se i així també fèiem la tornada en dues tongades i era més còmode per tots.
Després d'una última visita a Ribadesella per anar a comprar tot de menjar Asturià i bo al Aramburu, un lloc de delicatessen i on es podia pagar en tickets restaurant! 120€ de cachopo, melmelades, dolssos, Letizias, fabada... Un gran comprar amb la que ens vam estar alimentant els dies posteriors al viatge. La visita a l’Aramburu encara va portar un altre punt positiu, doncs enlloc d’aparcar al port, no hi havia lloc, vam acabar aparcant a la part alta, una zona que desconeixíem i des de la que s’ha de baixar per unes escales, estil Cudillero però en miniatura, però que ens va permetre descobrir un barri autèntic i molt bonic de cases de pescadors enrajolades i guarnides amb flors comunicades amb la part baixa per l’escala de colors, una escala on cada esglaó està pintat d’un color i amb una frase escrita per un Ribadesellenc.
Llavors sí, amb el cotxe ple de gom a gom, encabint els menjars i els records de gairebé dues setmanes on vam poder vam començar el llarg camí de tornada, deixàvem Astúries, fins la propera! I només fer-ho, com es feia hora de dinar, vam decidir no arriscar i aturar-nos de nou a Cabezón de la Sal per fer un mos a La Retama, on vam dinar per 57.3€.
I amb la panxa plena carretera fins a La Rioja, en concretament el poble d’Alfaro a prop de Tudela on vam trobar allotjament més esmorzar per 80.46€ a l’hotel Palacios. El tema va ser que vam fer la reserva amb hotels.com i a l’arribar ens van dir que l’habitació no era per quatre, de fet no en tenen d’habitacions quàdruples. Gestions amunt i avall, parlant amb els del web que no s’enteraven... Finalment, la senyora de recepció, molt simpàtica ens va donar una habitació molt gran amb un sofà llit on ens hi vam poder encabir, però realment els de hotels.com... s’hi van lluir i no ens van donar cap tipus d’ajuda quan l’error era seu al tenir un algoritme mal programat.
Feia calor, i una de les avantatges de l’hotel era el fet que teníem entrada gratuïta a la piscina de la Asociación los Hermanos, i allà que hi vam anar, i que bé que ens va anar aquell bany en una piscina d’aquelles de vacances al poble, una piscina gegant, amb poca gent i on vam gaudir els quatre com nens.
Un cop refrescats vam visitar el poble, un poble típic de la zona, molt semblant a Tudela, del que està a prop tot i que estan a comunitats autònomes diferents, Tudela és Navarra, Alfaro amb més cigonyes encara, de fet, n’hi havia arreu, no només en la Colegiata de San Miguel Arcángel, sinó en d’altres esglésies, blocs de pisos, torres elèctriques... De fet la colònia de la col·legiata, símbol del poble conjuntament amb les cigonyes, forma la colònia urbana de cigonyes més gran del mon.El nostre passeig es va limitar al centre històric amb l’esmentada catedral que presideix la plaça d’Espanya i la que vam veure des de tots els angles possibles, pujant fins i tot a la terrassa del casino de la Union, on els habitants del poble no poden entrar si no són socis.
També vam vagarejar una estona pels carrers del voltant de la plaça fins sopar a base de torrades i tapes per 42.2€ casa Montini abans de tornar a l’hotel a dormir.
L’endemà el viatge s’acabava, però teníem una última missió, visitar les Bardenas Reales, un parc natural a Navarra desèrtic, on a sequera i l’acció del vent ha creat una sèrie de formacions rocoses realment originals.
Es visita fàcilment doncs es pot recórrer en cotxe, hi ha alguna ruta a peu, que no vam fer i moltes zones que no són visitables doncs és un espai protegit, d’aquesta manera li vam donar la volta en sentit antihorari aturant-nos cada vegada que el paisatge ens sorprenia, que va ser força sovint, doncs cada racó ens semblava tant espectacular o més que l’anterior.
També va ser curiós creuant-nos amb una sessió de fotos de models, tot i que deu ser habitual, doncs és un lloc típic de reportatges o escenaris de pel·lícules (va ser el Mar Dothraki a Joc de Trons) o creuant-nos amb autèntics irresponsables (gavatxos havien de ser) que es salten a la lleugera les indicacions de no passar els límits i pugen a les dunes (amb el que costava dir-li als nens que no ho fessin). Per a més inri al mig del parc hi ha una base de l’exèrcit espanyol d’aire, creiem que estaria bé que l’exèrcit, ja que està allà, s’encarregués de vigilar el parc, ningú faria el que no s’ha de fer no? I ja que el paguem... De totes maneres, nosaltres els hi vam cridar l’atenció, i com van passar de nosaltres els hi vam deixar una nota al cotxe i els vam denunciar a l’entrada.
Després de fotos i més fotos, i d’un Osos de Oro vam arribar a l’escultura de Castildetierra, símbol d’un parc no gaire conegut i que pot ser perfectament una visita top a Espanya, Castildetierra és una muntanyeta de pedra però que sembla que unes mans l’hagin moldejat com si fos fang, una visió onírica i que va formar l’última gran visió d’un viatge que s’acabava en aquell punt.
Després de las Bardenas ja vam agafar el cotxe i vam tornar cap a casa, dinant a un àrea de servei a Tudela i berenant ja a Malla, a casa, doncs no vam tornar a casa, si no que vam anar a Vilallonga a continuar l’estiu.
S’acabava un gran viatge a prop de casa, Astúries és un gran destí (més gran del que sembla) i un lloc ideal per anar amb nens, vam descobrir les avantatges d’anar de càmping per Espanya, ideal pels nens i per nosaltres que vam poder treballar estant de vacances, vam veure muntanyes espectaculars, platges top, ciutats molt interesants, pobles preciosos, bon menjar i bona gent, atenta i simpàtica sense ser empalagosa, i tot rematat amb les Bardenas. Preferim Mauricio, que quedi clar, però a Astúries ens ho vam passar molt bé!