Fecha de publicación: Nov 24, 2020 7:1:59 PM
La segona passejada confinada ens va portar, ben d’hora ben d’hora, al cp 08002, que casa perfectament amb el barri Gòtic de Barcelona, és a dir, l’origen de la ciutat, un dels barris més macos i significatius així com la seu dels primcipals òrgans de govern municipal i catalans. Vaja, una de les visites estrelles de qualsevol passeig per Barcelona. I quan diem ben d’hora, és ben d’hora doncs no era ni un quart de vuit que ja trèiem el cap per la plaça de la Catedral, amb els llums de Nadal de la fira de Santa Llúcia encara encesos, doncs era negre nit, però un autèntic plaer veure aquesta plaça, així com la resta del barri amb aquesta serenor, i és que l’hora i el Covid van fer que passegéssim sols mentre el barri es despertava, i d’aquesta manera ens va semblar més maco i fins i tot, més net.
Vam entrar al que va ser Barcino, deixant enrere la reconstrucció de l’aqüeducte romà (que ni tan sols estava allà), i la plaça Nova, construïda després dels bombardejos franquistes durant la guerra Civil degut a les destrosses fetes al lloc.
Poc després de les primeres passes pel carrer Bisbe deixantla Catedral a l’esquerra , vam tombar a la dreta per anar a un dels llocs amb més encant de la capital, la plaça de Sant Felip Neri, que vam poder gaudir per nosaltres sols. Un moment màgic. Allà, com sempre, explicant-nos la història de la metralla, que no, que no eren afusellaments de capellans, que que maco és l’hotel, que si hi ha una escola i que si aquí la Mireioneta anava a l’esplai. I que maco és re-explicar-te històries!
Vam sortir per l’altra banda arribant-nos a la baixada de Santa Eulàlia, allà on van torturar a la patrona, per girar i agafar Banys Nous (Avinyó després) direcció mar i veure les primeres llums del dia, violetes, precioses, despuntaven al final del carrer, embellint encara més el barri, un barri on s’ha d’aixecar la visita per gaudir de la quantitat d’edificis bonics que hi ha però que a vegades, sent els carrers tan estrets, costa de veure.
Una xurreria ja oberta i botiguetes maques esperant el seu torn. Llàstima de molts altres negocis que estan vivint una època dura per culpa del Coronavirus. Jo caminava i escoltava a la Mireioneta, vam passar el Call, el carrer Ferran... Coneix molt bé el barri, moltes hores s’hi ha passat, diu, tinc enveja sana i m’encanta que m’expliqui historietes i sobretot, que s‘orienti tan bé per aquells carrers tortuosos quan normalment no ho fa pas.
Vam baixar fins la plaça de la Verònica, que jo confonia, i confondré amb la veïna plaça de George Orwell, la del tripi. Allà vam constatar que les dues pizzeries “Veronica” han tancat ja vam (no)veure la primera a la Rambla de Raval. Vam remuntar Escudellers fins arribar a la plaça Reial. Increïble, sense ningú, bé un parell de sense sostres, i es que així com la resta del gòtic es veia impecable, en aquesta zona de la plaça del Tripi i plaça Reial vam veure algun, molts pocs, indigent, res comparable al Raval o a la part baixa de les Rambles. Però denotant que ens hi estàvem aproximant.
La Plaça Reial però, estava majestuosa, amb tons rosats degut a la llum, semblava l’Havana. De veritat que mai havia gaudit del gòtic, ni aquesta plaça, que era tota per nosaltres, com en aquesta visita tan matinera.
Vam recular per continuar baixant fins la plaça de Medinacelli, aquell lloc on fer tràmits municipals. Ja hi havia cua, esperable. Tan a prop del port, el Sol havia pujat una mica i es mostrava encara baix però ja ben gros, tornava a fer un dia preciós, tant com el barri que estàvem explorant.
Tocava dirigir-se paral·lelament al mar decidint entre el carrer Ample o el de la Mercè. Vam triar aquest segon pel fet que passada la preciosa plaça de la Mercè que separa els dos carrers hi ha un pont molt bonic que uneix l’esglèsia barroca amb l’edifici de la capitania general (antigament un convent).
Vam girar pel carrer Avinyò, seduïts per la seva màgia i els seu palaus, però encara ens va encantar més el carrer Milans i el seu gir, desconegut per nosaltres fins llavors, un altre recó de Barcelona preciós. Finalment vam arribar a correus i vam començar a pujar tot seguint la baixada de Viladecols, un carrer molt bonic (com gairebé tots) on hi ha una sèrie d’artesans i on la bueli hi havia anat a donar classes. Vam girar per la baixada dels caçadors, des d'on s’observa el tros (potser) més impactant de la muralla de Barcelona i la part del darrera dels edificis nobles de Via Laietana força interesant.
A l'arribar a la plaça de l’Àngel vam girar cap a la plaça Sant Jaume pel carrer de la Llibreteria amb la intenció d’esmorzar al Conesa (bé comprar l’esmorzar doncs fins dilluns no podem seure als bars), però estava tancat, així que vam fer un cop d’ull a la plaça, hi vam estar fa poquet al casament d’en Manu, al saló de Cent (espectacular) i vam recular per comprar 2 donuts, un croissant de xocolata, un cafè amb llet i un cacaolat, tot molt bo per 9€ al Tostaderos BonMercat, lloc on suposem es deu alimentar de guiris i que amb la situació actual no sabem si han arreglat preus però ens esperàvem una “arrissada”
Després de passar la majestuosa, com poques, plaça del Rei (preferència personal) i menjar-nos el tiberi en un banc de pedra a la plaça de sant Iu a la façana de la Catedral propera a via Laietana vam tornar al carrer del Bisbe per veure el pont gòtic (també del segle XX) que uneix la generalitat amb la casa dels canonges (la residència oficial del president del a Generalitat.
Vam sortir de nou a la plaça Nova pel mateix punt que havíem entrat, l’entrada emmurallada de Barcino per endinsar-nos pel carrer de la Palla fins les places contigües (i també confoses) de Josep Oriol i del Pi, que comparteixen l’església gòtica (aquesta sí del segle XIV) de Santa Maria del Pi, la qual té el rosetó més gran d’Europa (i tapat per obres).
D’allà vam recórrer el bucòlic carrer Petritxol, ple de rajoles amb missatges i amb l’auca del senyor Esteve, i buit de la gent que en època (i hora) normal s’amuntega o fa cua per una xocolata calenta en alguna de les cafeteries del carrer. Vam arribar al carrer Montcada on ja vam començar a veure més vida, eren quarts de nou i la rutina començava a imposar-se.
Vam remuntar un tros de Portal de l’Àngel, que semibuit és veu més ostentós i glamurós per arribar-nos a una de les joies del modernisme, tant pel local com pel que va significar, Els 4 gats, tancat, no ofereixen ni take away. En aquell punt, pel carrer Ripoll vam tornar a la Catedral. La vam veure oberta, així que, vam entrar.
De fet era oberta pel culte religiós, només entrar vam veure una missa a la primera capelleta de la dreta, tres mossens i mitja dotzena de fidels resaven, això sempre em fa pensar. Les visites turístiques, amb entrada per 9€ són a partir de les 10 del matí, però mira, d’aquesta manera vam poder visitar de franc (que feia anys que no hi entràvem) la nau principal, que és certament espectacular, llàstima del cor al mig que li treu la continuïtat. També ens vam colar al claustre i vam poder veure les 13 oques (pels anys de santa Eulàlia), una d’aquelles coses que sempre fa gràcia, a banda de la resta de les capelles petites. Sense pagar no es pot entrar ni al cor ni als terrats, bé un altre dia. Volíem veure gòtic, i la nau principal és el que ens va oferir.
Igual que amb el 08001, vam rematar el barri el diumenge següent a la passejada fent una altra visita al gòtic, aquest cop amb els nens i visitant un museu. Els voltants de la catedral estaven molt animats, de fet l’ambient era ideal, doncs al no haver-hi turistes, feia molt de goig sense estar massificat. Nosaltres vam aprofitar que els museus municipals són gratuïts el diumenge a la tarda per visitar el museu d’història de Barcelona (MUHBA), situat a la plaça del rei, a l’imponent palau gòtic que és la casa Padellàs, tot i que va ser importat a aquest emplaçament a principis del s.XX en una altra de les accions de gotitzar el Gòtic.
La visita consta de dues parts (a banda de gaudir de l’edifici en si). Primer, a la primera planta hi vam veure l’exposició Flahsbacks de Barcelona, on a partir de 100 objectes i amb una estètica una mica kitsch, és resumeix la història de la ciutat des dels seus orígens fins l’actualitat: monedes romanes, trossos de muralla, una llamborda, un SEAT, la torxa olímpica... una representació fàcil i molt agradable de veure.
Després d’això, i d’un petit ensurt (però que no deixa de ser una patada als ous), vam baixar al subsòl, on hi ha la Barcino excavada, fonaments de cases romanes, esglésies, mosaics, àmfores, interesant i sí, una mica pesat pels nens, tot sigui dit, alguna cosa els hi va cridar l’atenció però tampoc en excés, creiem que van gaudir més del museu marítim.
La visita acaba amb la magnífica capella de santa Àgata i el saló del Tinell, els altres dos edificis gòtics que abracen i impregnen de bellesa a la plaça del Rei.
I així, sortint per les escales de la plaça del Rei, hom que hagi estat sap quines són, tanquem un nou CP i un nou barri, 08002, el gòtic. El BARRI, Barcelona.