Fecha de publicación: Oct 28, 2019 11:59:29 AM
Albion
Viure
Apartament Residence Beau Soleil: el lloc en sí está molt bé, és un apartament molt gran amb saló, menjador, cuina, tres habitacions i dos banys, tot molt ampli. Té wifi i parking, piscina comunitaria, doncs és un complex d’apartaments amb vigilància 24 hores, i una sala on hi ha una diana, ping-pong i alguna máquina de gimnàs. I tot això per 35€/nit. Sembla que no ens hauríem de queixar, però tenia alguns defectes, que fan que la Mireioneta (i jo una mica) no diguem que sigui el súper allotjament que podria ser: feia una olor a tancat, i en general tot justejava una miqueta. Tot i així, un lloc tan gran, amb tots els extres que tenia (fins i tot wifi a la tele) i per aquest preu, fan que sigui un lloc a tenir en comte.
MenjarLa Murene: restaurant recomanat per l’Olivier que ha resultat del tot recomanable, restaurant d’apariència senzilla de menjar crioll on hem menjat calamars amb salsa criolla i pop amb safrà, els dos acompanyats amb arròs i amanida, un plat d’arròs amb pollastre i verdures i un plat de pollastre amb formatge i patates fregides, més un altre plat de patates fregides, una cervesa, una coke, una aigua gran i dos postres, que han estat els punts febles, doncs tota la resta era senzillament deliciós. Per repetir-hi sens dubte, i a sobre, molt bé de preu, dons ens ha costat 1585 rúpies, no arriba a 10€ per cap i ens hem atipat. Això sí, el servei és tranquil.
Transport
Toyota Axion de lloguer: amb l’Olivier, el mateix noi que ens ha llogat l’apartament d’Albion per airbnb, li hem llogat aquest cotxe de l’any de la picor, amb més de 200000km i marques arreu, sort que és automàtic perquè aquí es condueixi per l’esquerra. Hem pagat 427€ per 14 dies de cotxe amb trànsfer a l’aeroport i seient per l’Aranet amb franquícia.
Benzina: té un preu únic a tot el país. 44 rúpies el litre.
Chamarel
Menjar
Le Chamarel: restaurant molt ben posat, maco i elegant a la pujada des de la costa fins al parc Natural. El millor, les vistes, senzillament IN-MI-LLO-RA-BLES de la plana, la costa i l’oceà amb Le Morne, l’illa dels Benitirers i fins i tot la roca de cristall. El menjar força normal, en principi és menjar autòcton elaborat però vaja, ens ha semblat molt mediocre, tot i que els entrants, un bunyol d’aquests picants i un wan tung eren molt bons, igual que les llenties i les postres eren espectaculars. La resta, la sopa de peix, les dues amanides i els vegetals, doncs el dit, sosos. El pitjor el servei, el senyor s’intentava fer el simpàtic i no li sortia, i al pagar ens ha recordat dos cops que la propina no estava inclosa. Li hem deixat 100 rúpies que de fet han estat 125 perquè en la nota ens han fet un truc de campionat, ens han cobrat 3 menús de nens (a 375 rúpies cada un) i ens han abonat 350. Tela. El menú d’adult costava 25€ i cap incloïa begudes. Pagues les vistes i, és que realment paga la pena anar-hi.
Oci
Curious Corner: entrar a aquest ‘museu’ on t’ho passes teta, ens ha costat 1140 rúpies els 4. Pagaven menys els nens, si es reserva amb antelació et fan un 10% de descompte, però has de fixar el dia. Pagant allà amb targeta en fan un 5. També vam menjar allà mateix, i és que el bar-restaurant té plats també curiosos dues pizzes (volíem la piramidal però no la vam demanar), una dònut burguer, i un pollastre amb amanida, no sembla gaire, però ens va acabar sobrant gairebé una pizza (i això que una part va servir per alimentar als Bulful Orfeo). Això amb dues cokes, un aigua de litre i un cafè 1170 rúpies. Ni tan mal, llàstima de l’error de la pizza, tot i que la noia ens ho hagués pogut ‘re-preguntar’.
Seven Colours Earth: és un d’aquells llocs que hi vas “perquè s’hi ha d’anar”, la cascada és espectacular i la terra de colors, curiosa. Al final estàs de viatge i hi ha despeses que no les discuteixes, com són les 250 rúpies adult i les 150 nens per entrar a una de les visites típiques i tòpiques de Maurici.
Port Louis
Oci
Petit Príncep: no podíem deixar passar l’edició criollar del llibre. A Bookcourt, a le Caudan vam pagar 575 rupies, que no podem dir que és barat.
Banyadors: el de l’Aranet el vam comprar a la tenda del segon pis del mercat, el d’en Pauilolo i el meu al basar de fora i el de la Mireioneta a una botiga al carrer de davant, en total 1400 rupies però estem ‘divinos de la muerte’.
MenjarSegafredo: una de les multinacionals que hi ha a le Caudan, vam pagar 85 rúpies per un machiatto, primer cop per veure la disparitat de preus entre els productes per locals i pels guiris, doncs aquest preu és el que et costa aquest cafè a Barcelona (sent ja car).
Suc: una turistada, doncs vam pagar 100 rúpies per un suc de canyar de sucre, que pels locals ha de ser força. Era bo, però és que hi havia altres ‘tenderetes’ on cobraven 20 rúpies per suc (i a le Caudan cap baixava de 150).
Mercat: vam tastar els dhal puri (puré de llenties en un pa ultra fi), els rotis (uns bunyols amb curry) i les caques de colom una pasta cruixent amb vegetal per dins. Ens vam afartar, era molt bo, era autèntic i era increïblement barat, vam pagar 60 rúpies!! Per això ens queixem de les altres despeses. Després vam tastar uns dolços: de postres vam comprar dos dolços indis, és ad ir més dolços que bons per 32 rúpies, hem de dir però que podien agradar més o menys, però crema i del que havien de portar, en portaven de sobres.
Macarrons: al ‘deli cafè’ de l’edifici d’Air Mauritius vam pagar 70 rúpies, més que tot el dinar, per 2 macarrons!
Transport
Pàrquing: vam aparcar al pàrquing de le Caudan per ser el més proper, vam estar unes 3 hores i mitja i vam pagar 150 rúpies, paga la pena. Vam veure pàrquings més lluny, amb servei de bus al centre, però no creiem que compensi la veritat.
Troux aux Biches
Menjar
La cabane de la prise du pecheur: lloc recomanat per la Lonely. És un ‘xiringuito’ davant de la platja, les vistes són espectaculars, i el menjar, també. Un menú infantil de peix que l’Aranet a devorat, pollastre al curry amb arròs, gambes al curry i un peix a la paell, estil tonyina però més gros que cantaven els àngels. Aigua, cocacola i un tallat, 1870 rúpies. Paga la pena.
Flic en Flac
Menjar
En un lounge xinès a la mateixa coastal Road davant de la platja vam prendre un cafè machiatto, un suc de préssec i un de poma natural, i un cocktail de fruites, tot estava molt bo per 650rupies, un preu força estàndard, doncs el suc a 150 rupies pels guiros l’estem veien arreu.
Oci
Excursió amb dofins: la vam contactar també amb l’Olivier, que té un preu força raonable, 1600 rupies/adult, quan hi ha gent que ha pagat 2100 rupies, i havíem vist per internet d’altres encara més cares. A nosaltres, al ser “clients preferents” doncs li vam llogar la casa i el cotxe, ens ho va deixar per 1500 cada adult i la meitat els nens. L’excursió, al final sigui l’operador que sigui sempre acabes amb un mauricià que et porta (maleïda explotació), potser el millor acaba sent presentar-se allà i preguntar. A partir d’aquí detalls com si vols iot, catamarà, paddel surf, el menú... Doncs canvia el preu.
Black River Natural Park
Oci
Mapa: el mapa amb els itineraris del parc i una mica d’informació es ven al punt d’informació del parc per 25 rúpies.
Pamplemousses
Oci
L’aventure Du Sucre: l’entrada al museu ens ha costat 1000 rúpies, 400 cada adult i 200 en Pauilolo, l’Aranet, al ser menor de 6 anys no ha pagat. Menjar 3 mini-crepes i 2 sucs al tren de fora ens ha costat 175 rúpies (millor de preu que l’entrada al museu).
Jardins sir Ramgolan: l’entrada als jardins ens ha costat 600rúpies, 200 per persona, però l’Aranet ens l’han colat, en canvi, la seva entrada (i 50 rúpies més de propina) l’hem destinada a pagar el guia que ens ha fet la visita.
MenjarChez Tante Athalie: ens hem estrenat en les Table d’Hote, “cases mauricianes” en una de postín, i és que és que no deixa de ser un estable, el propietari ho ha convertit en un restaurant “súper mono”, amb vistes a un jardí on col·lecciona vehicles clàssics, jaguars, bugatis... fins una avioneta!!! I és que no sabem quan li dona al propietari, que és la tercera generació que porta el restaurant, però és un home curiós. Parlant amb ell m’ha preguntat d’on era, i al dir-li que espanyol, la conversa ha derivat cap a que ell havia conegut a en Placido Domingo al Metropolitan i si m’agradava la música clàssica, quan he intentat virar dient-li que preferia els cotxes, m’ha preguntat si era un col·leccionista!!! A banda d’això, el menjar molt bo, i a un preu molt raonable, doncs hi ha un menú a base d’entrants i un plat d’arròs amb llenties un puré de carbassa espectacular, i llavors o peix amb curry o salsitxes criolles, per 550 rúpies, sense begudes però amb postres inclosos, això sí, el plàtan flamejat a punxat respecta al plat principal. Amb tres menús n’hem tingut de sobres!
Poste Lafayette
Viure
Hotel Radisson Blue Azuri: vam pagar 210€ per nit amb pensió complerta (sense begudes, les aigües costaven 90 rúpies), com vam sortir més aviat poquet, tot queda integrat en la seva pròpia entrada.
Mahebourg
Viure
ParadiseApartment: reservat per airbnb, ens vam trobar un apartament molt gran, amb dues habitacions, cuina molt ben equipada, wifi (la tele tenia netflix), parking exterior i piscina, petita per on veníem i ombrívola, però per 35€/nit un autèntic luxe.
Menjar
Chez Marilyn: quan pensàvem que hauríem de sopar rampoines vam trobar aquest autèntic restaurant mauricià, petit i de decoració simple, on vam menjar dos menús infantils de salsitxes criolles, truita i patates, unes tallarines amb gambes i un calamar a la planxa, tot molt bo (però no sublim), aigua i una coca cola, per 1000 rúpies. De fet, va ser el lloc que vam triar per fer l’últim sopar, doncs teníem ganes de llagosta i era el lloc on la feien a un preu força correcte. Va repetir el sopar del primer dia però canviant les tallarines per la llagosta, que com tot, era molt bona però no era ‘impecable’ i vam pagar 2200 rúpies. En definitiva, és un lloc recomanable.
KFC: vam aguantar tot el viatge sense ‘fast-food’, però l’últim dia teníem el vol a primera hora de la tarda, de manera que havíem d’arribar a l’aeroport com per dinar. Al estar visitant Mahebourg es va posar a ploure i vam aprofitar aquest restaurant per guarir-nos de la pluja i dinar. El menjar de sempre per 660 rúpies, confirmant que Mauricio és més barat que occident, però no és una ganga.
Oci
Ille auxAgriettes: per visitar la reserva, al ser un lloc oficial, té un preu oficial, 21€ adults i 11€ els nens, més 3.5€ de gestió. Ara bé, aquesta oficialitat es perd quan arribes a l’illa i et diuen que no tenen constància de la reserva, però que no passa res i et recol·loquen una hora més tard. Però és que Maurici viu en aquesta dualitat de país modern amb altres coses més... clàssiques.
Pointe d'Esny
Menjar
Blue Bamboo: lloc lonely, molt ben posat, però una mica més car. Ens vam tirar pel menjar internacional (doncs estàvem força re-tips) i vam menjar dues pizzes i dues amanides, tot correcte, amb dues cokes, un cafè i una aigua, 1890 rúpies.
Oci
Ille aux Cocos: vam preguntar a gairebé tots els operadors que hi havia a peu de platja i, al final ens vam quedar amb el que ens oferia el segon preu més barat, 900 rúpies (els preus eren molt dispars) però ens portava el temps que volguéssim a l’illa dels cocos. Vam quedar contents.
SouillacMenjar
Chez Rossy: restaurant davant del turó que dona a la platja de Gris Gris recomanat a la Lonely Planet i que satisfà les expectatives, hem menjat un peix arrebossat, un pollastre rostit molt bó, un peix amb salsa agredolça i civet de cérvol, tastant així les influències marines, criolles i xineses del restaurant. Amb dues cocacoles, aigua, un cafè amb llet i una pinya i un plàtan flambejats (amb gelat tots dos), 1370 rúpies, tot i que la nota creiem que no estava del tot ben feta. Lloc per repetir.
Ile aux Cerfs
Oci
Vaixell: vam agafar una llanxa a motor que ens va portar a veure la cascada i ens va portar (i tornar) a l’illa dels cérvols, creiem que la vam encertar, més amb la barca que amb l’illa, doncs vam pagar 1500 rúpies (molt menys del que havíem anat veient) per un trajecte privat per nosaltres i amb un ‘capità’ força simpàtic.
Menjar
Garotes: portàvem pícnic i els preus de les activitats a l’illa ens van semblar excessius. Finalment, li vam comprar a un ‘hawker’ dues garotes que ens va preparar allà mateix per 300 rúpies. És menjar que ja és car de per sí, però és que als restaurants de l’illa les venien molt més cares. Estaven delicioses.