Embedded Files
Fecha de publicación: Jan 09, 2012 8:33:55 AM
Els dies a Eïvissa han passat d'aquella manera tan curiosa en la que es fan llargs al principi amb frases com "Vam arribar ahir? Sembla que portem una setmana a l'illa" Però al final, l'estada s'ha fet curta, molt curta.
Hem desconnectat moltíssim. A això ens ha ajudat molt l'ambient (o millor la falta de), i és que a banda de la capital, tot estava força mort (Sant Antoni semblant un poble fantasma és l'exemple més clar).
Però tot això no ha fet més que contribuïr a la sensació d'estar de vacances i perduts, que és el que volíem. A més a més, poder-te passejar per les les cales completament sol (o amb molt poca gent a les més típiques), amb un Sol espaterrant, que t'impulsava al bany, és simplement deliciós.
Dia 1.
El viatge va començar molt d'hora, el despertador va sonar a les 3.45, tot i que en Pau (pot ser pels nervis) no ens h avia deixat dormir gens. Comm que en aquestes hores tot va molt ràpid, pocs minuts després de les 5.00 ja estàvem a l'aeroport.,Aquí comença la broma de la companyia aèrea. La maleta que facturem pesava més de 15 kilos, i tot i que les dues de mà pesen menys dels 10 reglamentaris., ens fan repartir equipatge per poder pujar, si no has de pagar 20€ per cada kilo de més!!!
Total que si a això li sumem que el viatge en low cost Barcelona - Eïvissa, que en un inici ens sortia per 65€ per cap hem pagat 135 perque facturar una maleta costa 20€ per trajecte i que en Pau pugui volar a sobre d'un adult i sense dret d'equipatge 20€ més el trajecte!!! més comissions varies, doncs aquí ho tens, així que només ens queda dir que iniciem un
Finalment, tots confinats, persones i maletes, en un avió tot cutrot (tot i que pel salt d'avió no cal més) comença el showro om que és la companyia, on es passen el poc més de mitja hora que dura el vol venent (o intentant vendre) coses, desde colònies fins a cigarretes sense fum.
BOICOT A RYANAIR,
preferim no volar o pagar més, a fer-ho amb aquesta companyia
pd. en aquest vol en Pau va clapar tot el trajecte
Un cop aterrats, vam fer les necessitats bàsiques per viure a l'illa:
recollir el cotxe de lloguer a hiper rent a car, un opel corsa pel fenomenal preu de 66€ per 5 díes, més 20€ per la cadireta
instal·lar-nos als apartaments Sofia a es Canar, per 96€ 4 nits, un apartament molt gran amb el mínim per viure sense cap luxe. Fenomenal. (L'apartament a l'Agost cosa 115€ per nit)
fer la compra a l'Eroski
I sense perdre més temps ens vam dirigir a volta pel Nord de l'Illa...
Després de tot això, encara era hora d'esmorzar, i ho vam fer a San Carles, dos entrepans molt bons, una coke i un cafè amb llet per 8.5€ al mític Bar de Anita on veiem, per primer cop, un fet que es va fer comú al llarg del viatge. Generalment un bar, on un lloc típic de cada poble, serveix de centre de correus pel poble.
Seguim la ruta visitant les cales d'Aigües Blanques (preciosa) i San Vicente, abans d'arribar a aquest últim ja som concients de que estarem sols al llarg de les carreteres eivissenques, i ens agrada la sensació. Un cop a San Vicente trobem un mirador (just abans de la cadena entrant cap el bosc), com una platja en alçada que ens encanta.
Després passem San Juan i San Miguel (aquest últim amb l'esglesia més 'fortificada' dins de totes les típiques esglesies balears de les tres creus negres) i arribem per dinar a Santa Gertrudis, que ja es feia tard. Al haver baixat més cap al centre de l'illa trobem més ambient (tot i que només a la bufona plaça major), però tenim sort per trobar una taula per tastar el famós pernil ibèric (10€ la ració) del Bar Costa, on per cert, no tenen microones!
Després de dinar, i cansats per totes les hores que portàvem de tute. Vam passar per l'apartament un moment abans de tornar a San Carles a veure el mercat de les Dàlies que per Nadal munta un mercat espècial dins mateix del bar. El que passa és que la Mireioneta se'n va adonar que la seva època hippy ja ha passat, ja que l'ambient era m és aviat d'un capítol de The Waking Dead que d'una gent que estimava a tothom. Així que en pocs minuts vam tenir prou per decidir que el millor era tornar a l'apartament a descansar (abans de les 22.00 ja dormíem tots 3).
Dia 2.
Molt d'hora, en Pau es, i ens desperta. La qual cosa ens va de conya per molts motius, vam anar a dormir d'hora i per tant he po gut descansar, tenim moltes coses per veure avui i sobretot, perque anar d'hora ens permet veure una espectacular sortida de Sol a la mateixa platja de es Canar.
Després d'esmorzar agafem el cotxe fins arribar (no després d'unes quantes voltes de més) a cala Bassa (molt, molt maca), cala Conta (espectacular tota ella, desde la forma de les roques fins les vistes de la Conillera i la resta d' illots) i cala Tarida (on se't cauen els 'machos' a terra quan veus com es pot arribar a desgraciar un recó que segurament era espectacular, de veritat que paga la pena veure-ho per lo cutre que és).
Per arribar a la següent parada havíem de canviar radicalment de concepte, deixàvem la platja per arribar al punt més alt de l'illa, la Talaia de sant Josep, una pujada per una pista sense guardaraïl per arribar a unes bones vistes però que no són espectaculars (també és cert que just aquí vam tenir les úniques gotes de pluja de tot el viatge).
Després parem per dinar a sant Josep al bar El Galliner, molt agradable, un menú correcte per 9.5€ sense begudes. Després de dinar voltem pel poble, l'esglesia ens agrada molt (potser la que més juntament amb la de Santa Eulàlia), i el poble en general ens dona una sensació atraïent, com convidant a quedar-te allà. Però no podem...
... agafem el cotxe i parem al minúscul sant Agustí (on creiem que el cementiri és més gran que el poble), a sant Rafel ( on és típica la ceràmica, però com ja sabem que no comprarem res ni ens ho mirem) i als agrestes, perduts i bucòlics sant Mateu (especialment) i santa Agnès. Des d'aquí volíem arribar a sant Antoni a veure la posta de Sol al cafè del Mar, per arribar-hi agafem una carretera petita i preciosa que voreja la costa i surgeix un d'aquells moments màgics en un viatge. Quan ja donàvem per perdut el fet de veure la posta de Sol, una llarga baixada, amb Sant Antoni abaix de tot, i el mar, inmens, darrera, ens dóna una postal espectacular que perfecciona el Sol posant-se nitidíssimament al mar tot davant nostre, en la que va ser segurament la millor posta de Sol del viatge.
Després a l'hora d'embarcar, la companyia aèrea es treu un súper sobresou, maltractant al passatgers amb la regla de que els trolleys són més gran del que hauríen de... que segurament tenen raó, però hi ha maneres i maneres i no fa més que moltes persones, que comencen vacances i volen disfrutar, perdin els nervis just abans de començar el viatge.
Amb això podem tancar un dia rodó, tot i que això encara ho fa millor.
V I S C A L A P E N Y A I V I S C A B A D A L O N A !
Dia 3.
La ruta pel penúltim dia de l'any era la més senzilla, així doncs ens ho prenem amb una mica més de calma. Gaudim amb les salines (que grans que són!). La platja de es Cavallet ens deixa bastant freds (segurament oerque nosaltres de platjes ja en tenim) de tal manera que no hi entrem a la de les Salines. Fem una paradeta rapida per fotografiar l'esglesia de Sant Jordi (veure totes les esglesies ja s'ha convertit en un repte) abans d'agafar la carretera del sud, una de les més maques de l'illa i que ens obliga a aturar el cotxe força cops a veure les cales que anem pass ant. De totes les que veiem, la que més agrada és la de es Bou Nou, petita entre dos acantilats de terra vermella, una autèntica postal. Triem el restaurant sa caleta, just darrera de la cala (amb vistes a ella), per fer el dinar d'any nou.
Després ens enfilem fins a es Cubells, un poble molt bonic situat adalt d'un penyasegat amb unes vistes espectaculars de la costa. Allà mateix aprofitem per fer un aperitiu al remodelat bar es Cubells (dinar és força més car), basat en una coca-cola light, una fanta i una tapa de pernil (bó) i formatge per 12€. (Sensació de vacances i desconnexió absolutes). Ah! també averigüem que al poble hi viuen només dues famílies!.
I un cop adalt, tornem a baixar... cala d'Hort és preciosa (a l'alçada de Bou Nou), més gran, però amb la imatge de l'illot de es Vedrà dona un toc molt peliculero i místic al lloc. Reculant parem el cotxe en una cuneta i caminem fins a un penyasegat des d'on les vistes de la cala i de l'illot són espectaculars. No podem dir el mateix de cala Vadella, una altra cala, però una mica desgraciadeta amb la construcció d'apartaments al seu voltant (tot i que no arriba a Cala Tarida que quedi clar).
Es feia tard per dinar (que estrany), però només faltava per veure sant Antoni i allà hi vam fer cap... un poble fantasma, en això es converteix sant Antoni durant l'hivern, un dels pobles més poblats per guiris, festa barata i f
ollones durant l'estiu, tanca a l'hivern, fins i tot el cafè del Mar estava tancat i només ens vam aplegar mitja dotzena de persones ens vam aplegar per veure la posta de Sol desde les pedres del davant seu, sense música, ni bongos, ni focs, res... Abans d'aquesta 'festa' havíem dinat força malament a un dels pocs bars que vam trobar oberts, el bar Cervantes, 3 tapes refregides, un aquarius, un aigua i un cafè amb llet per 17€, passejat pels carrers comercials del poble que oferíen una imatge molt i molt i molt decadent (era com un matí de ressaca), l'esglesia retrobada (i força maca per cert) en mig de la maranya de locals tancats fins la 'season 2012' i la bahia, la qual s'ha de reconèixer, que amb el Sol posant-se en l'horitzó donava una imatge força maca.
I com encara era d'hora i ens sentiem amb forces vam anar a Eïvissa ciutat a veure que tal s'hi estava (en part espantats per l'ambient de sant Antoni). Tot arribant-hi, el fet de veure força cotxes i que era difícil aparcar ja ens va animar. I un cop passejada la fira de Vara del Rey i una part del barri de sa Marina, l'ensurt ja se'ns havia tret del cos. No era un festival, que quedi clar, però hi havia suficient gent com per trobar bars, restaurants i botigues (poques) per passejar una estoneta... Tot i així la visita complerta a la ciutat la vàrem deixar per l'endemà.
Dia 4.
Semblava que en Pau no volia que fèssim molta festa per cap d'any, i a les 5.30 ens va despertar per tal de treuren's força per la nit... Tot i ser un pal, em va servir per estar despejat completament a les 8.00 que havia d'anar a buscar al Javi i l'Ari que veníen a passar el cap d'any amb nosaltres (ells encara hi són a l'illa). En Javi va arribar amb una grip important que sumat al cansament el va afeblir durant l'estada (tot i que sembla s'ha recuperat).
Amb ells vam fer una passejada pels barris de baix de l'illa (Sa Marina i Sa Penya) durant el matí, l'ambient era molt fluix, la qual cosa ajudava a que aquests barris, ja decaients per si mateixos, semblessin lletjots, però conforme li anàvem agafant el puntet, veien casestes encalades, el portal de ses Taules, carrers peatonals, fins arribar al final del passeig amb vistes de Formentera amb un sol a l'esquena més propi del maig que de cap d'any, ens va deixar una sensació a colheita del 1998 que per tant no podem dir que sigui dolent en absolut.
Després de dinar una pizza amb beguda a la pizzeria La Bufalina per 9.5€ (per salvar el moment, perfecte) en Javi i l'Ari se'n van anar a descansar i nosaltres vam pujar a dalt la vila, un circuit molt recomenable ple de cases senyorials. Entrant per ses Teules i punant les muralles pel Baluard de santa Llúcia fins a la catedral de nostra senyora de les Neus. Un cop adalt, va resultar que la cursa dels nassos de la ciutat acabava just allà i vam esperar poder baixar tot mirant una tercera posta de Sol desde les muralles (llàstima que en Pau es va despertar amb fred i gana).
El següent objectiu no era turístic, consistia en passar la nit de cap d'any (dubtàvem si el Javi arribaria al 2012 o no), de menú:
Entrants a base de patés i formatges, patates Lays i pelotazos
Pinya amb pernil
Pad - Thai (que tela per fer-lo amb falta d'ingredients, avaria de la vitro i canvi de cassoles, tot i així va triumfar força)
Hagen - Dazs d'anous amb macadàmia
Tot regat amb un rioja blanc
El motiu del Pad-Thai era que com a conjur pel nou any havia comprat per la Mireioneta (sabent que al Javi i a l'Ari especialment els hi agradaria) uns Gratong - Sawans als que vam lligar els desitjos pel 2012 i els vam enlairar abans de les campanades.
A le s 12.00 vam menjar el raïm sense gaire problemes tot donat la benvinguda al 2012 i a les 0.45 ja estava sol amb un mohito artificial tot mirant Noche de Fiesta a la tele, ja que el cansament i la grip havia pogut amb tota la resta d'Eïvissencs.
Dia 5.
El primer dia de l'any era l'últim del viatge... la senyora dels apartaments ens va dir que marxessim a l'hora que vulguessim, per tant, ens ho vam prendre amb calma.
Poc abans de les dotze del migdia ho teniem tot quasi recullit i com que l'Ari i el Javi no donàven senyals de vida, v am sortir cap al punt que teníem pendent. Visitar l'esglesia situada al cim del puig de Missa I vam encertar d'anar-hi, no només per la preciosa encalada fins adalt, si no tot el conjunt, els porxos del davant, el petit cementiri al seu costat, les cases típiques eïvissenques que l'envolten fan un entorn preciós. Del millor a nivell 'urbà' que vam veure.
Vam tornar a l'apartament a acabar de tancar, i recollir als nostres amics per anar a dinar a on havíem promés, al restaurant sa Caleta. A on vam menjar 2 entrants (calamars i amanida d'endívies) i paella per 4 (va sobrar), 2 flaons, una graixonera, algun cafè i ses herbes, Excepte el flaó tot molt bó per 44€ per cap. Després i mentre el Javi (destrossat per la grip es tancava amb l'Ari al cotxe), Vam pujar adalt del penyasegat a veure l'última gran vista del viatge.
Vam anar a l'aeroport a on els nostres amics van agafar un cotxe per a ells i ens vam despedir... nosaltres vam anar a fer una última xocolata amb xurros (4.5€ cada una) a l'hotel Montesol (que es veu que és un MUST) i després vam enfilar a l'aeroport. A on ja només podem explicar que va semblar que ens van voler robar i que vam facturar un desodorant d'un desconegut (living on the edge).
I aquest ha estat el resum d'un cap d'any que segurament es podria resumir més fàcil...
MERAVELLOS
Altres dades.
Ispirto: lloc que fashion, però que es traspassa a sa Marina, un batut de plàtan (4€) i un cafè amb llet (1.4€)
Cafè Mar y Sol: un altre dels clàssics com el Montesol però amb menys classe, una ensïamada (no cobrada) una fanta de taronja i una xocolata dolenta 4€.
Page updated
Google Sites
Report abuse