Ho tenim a tocar
Fecha de publicación: Jul 02, 2019 9:53:6 PM
El que la Mireioneta remata a l’instant...
Sí, llàstima del Francesos,
I “té raó”, la nostra creuada impossible, deguda en part a l’enveja, doncs els francesos són culpables dels pobles damunt de penya-segats espectaculars, les abadies i les increïbles fortaleses que ens anem creuant pel camí i sobretot, del viaducte de Milleau, un pont de 2.5 quilòmetres que s’aixeca més de 300 metres sobre el terra (va ser el pont més alt del món durant més de 10 anys) i que travessar-lo és brutal, pel pont, per les vistes, i pel temps que t’estalvies. Al final els 10.5€ que pagues de peatge no semblen tant car.
Després d’arrencar l'anyt viatger passant la segona pasqua de càmping, continuem amb força i ja estem a punt d’arribar a un dels destins de l’any, fins i tot dels últims anys... DisneyLand París!Ja estem en ruta, però anem en cotxe i amb els nens, creuar la ‘France’ amb ells d’una tirada era missió impossible, de manera que ahir tot just els nens van plegar del cole, bé, una hora després, vam començar un road trip que ens ha portat fins a Lagny Sur Marne, el poble on ens hi estarem tota la setmana, doncs queda entre mig de la capital de França i el parc d’atraccions.
Passar a França per la Junquera ens va costar poc més de 16€, a partir d’allà, França amunt, cap al nord, primer pels paisatges més que coneguts de les nostres escapades al Visa Pour l’Image, paisatges macos però després d’haver-los travessat força cops ja no ens sorprenen, de fet, els estanys són realment brutals, i parlem de fer-los alguna vista amb calma però ja gairebé ni ens els mirem.
A velocitat de creuer ens anem endinsant al centre del país, al arribar al parc nacional del ‘Haute Languedoc’, el paisatge ens va deixant bocabadats: vistes de valls increïbles, camps de patchwork on no es poden comptar tots els diferents tons que té la gespa, roques amb formes impossibles... La frase surt automàticament de la meva boca
És que es maca França
Després de 600 quilòmetres de viatge, una parada per sopar i 6 hores vam arribar a l’hotel Garden Gerzat Clermondt Ferrandt, a Gerzat, un complex d’apartaments molt ben posats on per 58€ hem passat la nit en un d’aquests apartaments, molt ampli, amb wifi i sense problemes per aparcar, però amb el mínim. Deuen estar pensats per anar-hi més dies, però pel preu més que correctes. La pua (i posterior discussió amb la ‘gavatxa’ de la recepció, ha estat que també havíem agafat aquest lloc perquè té piscina i com ahir vam arribar tard, volíem que els nens es banyessin una estona aquest matí. Però la ‘gavatxa’ de la recepció ens ha dit que si fèiem el check-out ja no ens podíem banyar. Sincerament, mai havíem vist que en un hotel no es pogués fer ús de les instal·lacions el dia que marxes. Ha estat una petita decepció, però, segurament perquè els nens ens han vist emprenyats, s’ho han pres molt millor del que esperàvem.
No sabíem si visitar Gerzat, però entre que tampoc té res i que portàvem el cotxe ple, hem decidit continuar fent via. En un tres i nores, i un peatge de gairebé 25€ hem arribat a Orleans on hem dinat a un Buffalo Grill, curiós perquè hem fet un menú diferent cada un: nen, ‘teenager’, sherif i El Dorado. El gust i el preu de sempre, 45€. Després hem anat al súper a aprovisionar-nos per aquests dies i de nou al cotxe. Hem vorejat París (amb una mica de caravana), i poc després, cap a les 5 de la tarda, hem arribat a Lagny Sur-Marne, 25 hores i més de 1000 quilòmetres després, un viatge llarg que, no direm que no s’ha fet pesat, però tampoc ha estat una odissea. Tenim a en Mickey a tocar!
