De Pau a Aran, un any després

Fecha de publicación: Feb 27, 2015 2:33:57 PM

Tenir nens et canvia la vida. És un fet. Ara bé, d'una manera irracional és per a molt millor. És un fet.

Com viatjar és part de la vida, és dedueix directament que canvia el com viatges, per nosaltres, la manera de minimitzar aquest 'impacte' ha estat entendre i comprendre que ara som 4 els que viatgem, i que a partir d'ara, on es va, que es veu, que es fa, etc. s'avalua en la perspectiva dels quatre. Menys museus tediosos, més gronxadors. Menys post-sopars, més jocs de nens...

A més a més, podem dir que tenim sort i no és gens complicat viatjar amb ells, en Pau desde sempre ha estat una delícia i creiem que amb el tute que li vam fotre la seva primera setmana Santa el vam vacunar per gairebé qualsevol tipus de viatge.

I si parlem de primeres setmanes santa, la de l'Aran no es queda enrera, de fet va molt més enllà, ja que si no li vam fotre la kilometrada d'en Pau, li vam fer canvia de continent.

I com que creiem que viatjar és important, també per a ells a nivell d'aprenentatge, formatiu i de creixement, continuarem fent-ho. Aquest any, per setmana santa, farem el viatge que volíem fer l'any passat, un petit homenatge a ells dos per agraïr-lis que hi siguin i tot el que ens fan gaudir amb ells dels viatges, Sardenya mai hagués estat igual sense el Pirata MalaPata.Anirem desde Pau (França), a la Vall d'Aran, en un viatge 'físic' que intentarà emular al viatge 'vital' més important que hem fet aquesta vida.