Revela·t

Cap al migdia arribàvem a la roca d'en Toni, un dòlmen neolític en molt bon estat de consevació. La roca, nmo deixa de ser una més com moltes que es poden veure al món, però, un cop més, l'entorn on està, fa que et vingui de gust quedar-te una estona ni que sigui només per omplir els pulmons d'aire pur. Al costat del dòlment hi ha un conjunt d etombes medievals, 5 o 6 conjunts de pedres, sense cap marca i on t'hi has de fixar per adonar-te'n. Una d'aquelles controversies ja que a vegades preferiríes més restriccions per tal de mantenir un millor estat de conservació de les coses, però perdent aquesta llibertat de poder tocar els monuments i i ntegrar-te amb ells.

Després vam baixar a dinar al Recó de can Feliu, just darrera del castell que va originar la vila. Vam dinar amb una reserva del Tenedor del 30% de la carta (sense costar begudes. Així ens va costar uns 30€ per cap. És a dir, que no és precisament barat, tot i així el menjar és de bó a moit bó, però sense ser espectacular El millor casi que el lloc, masia gran, amb parking propi i parc pels nens (sí, ens hem de fixar en aquestes coses també ;p).

Després de dinar, visita al festival de fotografia, tot i haver exposicions de fotografies per diferents indrets del poble (incloent botigues), ens centrem en el lloc central l'antiga fàbrica tèxtil de can Manyer, on entre d'altres exposen dues amigues de la Mireioneta. Moltes coleccions íntimes, de petit format per haver-te d'apropar per entendre-les. D'altres més 'divertides' i originals, per a tots els gustos.

I per rematar, una cocacola i passeig pel centre del poble, Vilassar no passarà a la història per res en concret, però resumeix el que són les viles del maresme. Un castell al voltant del qual s'hi van crear masies, anqtgues fàbriques textils, alguna que altra casa senyorial i vinyes al voltant. Un lloc tranquil on passar-hi un dia molt agradable.

.