Marsella Mola Molt
Fecha de publicación: Aug 22, 2016 2:26:44 PM
Començar dient que el mini-creuer ja s'ha acabat i que, un cop més, el diari serà en diferit, últimament és l'habitual :(. Aquest cop, entre el cansament propi de cada dia, falta d'internet, els JJOO que feien que dormís poc, i que els nens demanen 'tablet' per la nit, cosa no recomenable de fer, però després de la pallissa de segons quins díes se la mereixen amb escreix. Doncs bé tot això ha fet que no pugués escriure més que el primer dia. A partir d'ara però, espero a ritme d'una entrada diaria (tampoc ho prometo) avançar el blog relativament ràpid.
Després del preludi en forma de dinosaure, Marsella era la primera parada del nostre particular 'creuer mediterrani'. Una ciutat de la que havíem sentit crítiques de tot tipus i les quals podem dir que eren totes certes, Marsella té pinta d'haver estat una ciutat 'xungueta', per dir-ho d'alguna manera, i seguramanet barris perfifèrics, o no turístics encara ho siguin, però va aprofitar l'impuls de ser capital cultural europea l'any 2013 per transformar-se en una ciutat que fa molt de goig. De fet a nosaltres, vagi per endavant, ens va encantar. I on, tot i veure força barreja ètnica no ens va semblar res alarmant ni preocupant. Vaja el típic d'una ciutat gran.
Vam començar pujant fins la basílica de Notre Dame de Lagarde, un cop allà, i després d'haver aparcat gratuïtament, vam constatar i molt en contra nostra, el que ja sospitàvem, la situació global és francament difícil i França està ara mateix en estat d'excepció. La imatge de quatre militars armats amb vestit i armes d'assalt va fer que moltes pors vinguèssin als nostres caps, i pensar si realment el viatge valia la pena. Sobretot quan un d'ells va amagar que es posava a còrrer. Buf, el cor a 1000 per hora.
Per sort, o no, els humans no ens diferenciem tant dels animals com ens creiem i aquestes pors, potser pel fet d'estar envoltat de molts altres turístes, van anar despareixen mentre exploràvem aquest fascinant indret de la capital mediterrànea de França. L'esglèsia és molt destacable, per fora, ens vam trobar una esglesia que semblava més italiana que francesa (fet que ens ha acompanyat tot el viatge) on al capdamunt hi destaca l'estatua de la verge. A nosaltres però, ens va agradar molt més l'interior, amb motius mariners penjant del sostre com si fòssin mòvils i uns mosaics molt macos al terra.
I encara són millors les vistes en 360º de la ciutat. Notre Dame de Lagarde està a la distància i alçada ideal per 'cuidar' de la ciutat. Vam poder veure l'estadi Velodrome, la inmensa ciutat nova, el barri antic de Le Panier on hi pujaríem més tard, l'illa d'If, on no hi vam anar i el port, quants ports i que macos hem vist en aquest viatge! Començant per aquest, un port natural adaptat al segle XXI, autèntic centre neuràlgic de Marsella, fet que li dona (creiem) aquest aspecte tan peculiar i mariner. De fet, crec que aquesta integració tan real del port a la ciutat és una diferència clara amb Barcelona, on malgrat la ciutat va aprofitar el boom del 92 per mirar al mar, el port encara queda lluny (tret del port olímpic que és una altra cosa).
I clar, el port va ser la següent aturada, vam passejar pel seu voltant i ens vam endinsar a la part baixa del casc històric de la ciutat, que compleix el nostre tòpic de moltes ciutats franceses, decadent però maco a l'hora. Per la Grand Rue vam descobrir els eficis històrics de Marsella, on ens va fliplar l'hotel Le Cabre, l'edifici més antic de la ciutat i supervivent dels bombardejos de la primera guerra mundial i que, per adaptar-lo a la reurbanització el van haver de girar sencer!!!
Passejant per aquesta ruta plena de finestres al port i a la basílica i després d'una paradeta a un parc, vam arribar al fort de St Jean, ull que era un fort per protegir la ciutat però no del mar si no d'ella mateixa, ja que els canons apuntaven cap a dins, i unes passes més enllà, a la zona habilitada com a centre de l'exposició cultural del 2013, un espai guanyat al mar que alberga el Museu de les Cultures Mediterrànies, una espai d'aquells tan diàfans que acaba sent més maco de lluny. Un cop allà (i amb el museu tancat) vam caminar sota un Sol de justícia sense guanyar gaire res més que potser la vista de la catedral de Marsella (que no és Lagarde), al fons. Els que millor passaven la calor eren un grup de joves àrabs que es tiraven, saltant molt bé tot sigui dit, a les aigues del recinte.
La calor i la passejada van fer que ens sentíssim fatigats, així que vam tornar vorejant el port fins el punt on s'agafen els trens turístics. I això vam fer, hi ha dues opcions, un que puja a Lagarde i un altre que visita el casc històric i el barri bohemi de le Panier. Vam agafar aquest segon que ens va repetir part del que havíem vist una estona abans però ens va estalviar les rampes, que potser tampoc són per tant, però paga la pena veure pels carrerons per on s'hi fica el trenet, fins a Le Panier, on vam aprofitar una aturada del tren per donar una volta i xafardejar els botigues dels artesans locals, tot descobrint un barri encisador i amb molt bona vibra, tanta que vam deixar passar dos o tres trens per explorar millor els recons del barri. Tot un encert!
Encara quedaven hores de llum i com el tren turístic feia una segona parada ja fora del centre, al passeig marítim, la vam aprofitar. Vam baixar davant de l'edifici Docks, un edifici que havíem vist el dia anterior arribant a la ciutat i que ens havia agradat per fora, per dins és un centre comercial, molt modern i molt ben posat, que vam aprofitar per anar al lavabo i donar una volta ràpida. Ens vam plantejar de tornar-hi per sopar però ho vam descartar.
ja l'últim trenet ens va retornar al port on vam fer l'última passejada fins la nòria on en Pauilolo va demanar pujar i on tots ho vam fer, tot veient desde una perspectiva encisadora i diferent el port i Marsella mentre el Sol es posava per l'altra banda. Una manera rodona com la nòria de tancar un dia i una ciutat que ens havia agradat molt especialment.
