Cagliari

Però tot arriba, i després d'aparcar molt cèntrics i de franc, hem començat a passejar per la Marina, el barri de pescadors (si, el nom ja ho deixa bastant clar). L'ajuntament recorda a la part de Baixa de Lisboa, però quan hi entres és una altra cosa, carrers estrets i bohemis, plens de dues coses, esglesies i restaurants. El passeig és agradable, però quant més ens allunyàvem de l'ajuntament (anant cap a l'oest) ja no ens ha acabat de molar l'ambient (amb conat de baralla inclosa, que quedi clar que nosaltres no estàvem pel mig aquest cop!!!). Però amb això, que el dinar no ha estat especialmente bo, i la calor que apretava de valent, els ànims han decaigut un pèl.

Res que no curi un gelat i una estona de pausa abans de pujar al barri de Castello, el barri medieval de la ciutat. Escales, ascensor i rampa fins arribar a la torre de l'elefant, una de les dues torres pisanes de Cagliari, molt maca i moderna, la que era una de les portes d'entrada a la ciutat amagava dues coses, un sistema defensiu 'molt ben parit' i, una altra part del botí del pirata MalaPata, una llibreta del Rayo McQueen!!).

Després hem continuat l'ascensió pel barri del Castello, suant entre carrers amb Sol i respirant pels 'vicos' amb ombra, moltes esglesies arreu fins arribar (quan he vist l'última pujada he pensat en donar mitja volta) a la torre San Pancraç, que guardava l'entrada principal al barri, una entrada que certament, amb l'arsenal presidint el conjunt medieval, fa 'pachoca'. Abans d'entrar, hem gaudit de les vistes de Cagliari i de l'aterratge d'un avió i es que, l'aeroport està molt a prop i els avions passen molt baixos.

El passeig ha continuat però amb la diferencia que ara feia baixada, fet que segurament ha ajudat a que el barri del Castello i Cagliari en general, cada cop ens agradés més fins el punt que és una ciutat que recomanem (això si, amb una miqueta menys de CALDO). Hem arrivat a la catedral, molt maca i rococó, on justament s'hi estava celebrant un casament. En Pauilolo ha tirat alguna cosa que sonava força estrident quan el mossèn deia allò de... Fulani de Talli, accepti a Mengani Cuali comi legitima donna (si, el meu italià és el que és), però vaja, la cosa no ha anat a més i una poc després, mentre jugàvem amb els nens a pilota a la plaça del davant, els nuvis han sortit, ja com a marit i muller, i la plaça ha esclatat en aplaudiments.

La baixada ha continuat per un carrer amb botigues antigues fins arribar al bastió de Saint Remy, un lloc, amb vistes molt xules de la city, amb un arc tot imponent allò de 'haga aquí su foto' i on a banda de tota la 'guirilada' ens ha semblat que era un lloc on també s'hi reuneixen els locals (com a mínim els joves).

Amb això hem donat la volta al Castello (on curisoament no hi ha cap Castell), l'última cosa era pujar a la torre de l'elefant. Jo ja m'he autodescartat per cuidar de l'Aranet i al no deixar pujar a en Pau (edat mínima 7 anys) hem decidit que no hi pujaba ningú.

Hem tornat cap al cotxe per una altra sèrie de carrers bohemis on hem vist un edifici que barrejava esglèsia (de saint Michele) a la planta baixa i hospital militar a la superior (i un Luigi a la porta que diría en Pau). Hem fet un mos perquè ens imaginàven que els nens s'adormirien al cotxe i cap a casa després d'un dia en familia molt maco.