Orosei

Fecha de publicación: Sep 03, 2014 9:29:55 PM

La zona d'Orosei és un gran massis calcari sobre el que l'erosió del vent i el mar ha creat una infinitat d'espectacles naturals, als que, afegint els canvist produïts per la infinitat invasions que ha patit Sardenya al llarg de la història, fa que en menys de 3 díes sencers a la zona se'ns hagin quedat molt i molt curts.

Vam arribar fa dos díes, però vam dedicar la tarda/nit del primer a aspectes logístics. Per tant, vam començar la nostra exploració ahir al matí. Després d'una última llegida a la guia, vam descartar la zona "d'alta muntanya" doncs mínim s'havia de caminar 1 hora i mitja d'anada i una de tornada per qualsevol excursió, i el nostre equip d'exploradors no està per aquestes andances.

La nostra primera parada va ser un altre dels jaciments prehistòrics típics de Sardenya una 'Tomba dei Geganti'. Aquestes tombes són fosses comuns nuràgiques, certament tenen un punt. Una llosa inmensa amb un foradet petit amaga al seu darrera un túnel en forma de nínxol (a banda d'amagar una nova part del tresor del pirata MalaPata).

Després de 'tanta visita', ens prenem la tarda amb més calma, baixem a la cala Gonone, el centre neuràlgic per planificar les excursions a les cales del golf d'Orosei (el hit de la zona). Però un ràpid canvi de plans ens porta a descansar a cala Cartoe, una cala molt xula a la que s'hi pot arribar en cotxe després d'atravessar un autèntic camí de cabres.

A la platja torna a haver-hi bandera vermella, a mi em sembla excessiva així que la desobeixo i, per primer cop en molts anys em deixo voltejar per una ona força gran (sensació de llibertat absoluta). En Pauilolo es dedica a xutar contra les ones fins que veu uns joves pujant a unes roques i li agafa la vena d'explorador que li està sortint en aquest viatge, i em fa fer una mini-excursió fins arribar a un punt en que ens fan mal els peus de trepitjar pedres. La Mireioneta fa fotos amb una llum que es va acabant fins que decidim tornar a casa.