Sevilla segona part i final... de moment

Vam tornar a Sevilla i vam retornar el cotxe amb la mateixa facilitat amb la que l'havíem agafat. A més a més, en Jose María, el senyor d'Enterprise, ens va apropar fins una parada de taxis, de camí ens va explicar coses sobre el creixement de la ciutat, que curiosament, ha crescut desproporcionadament al nombre d'habitants.

En un tres-i-norres passàvem d'estar al polígon de las negras a la plaça de la Campana, al mateix centre de Sevilla, on turistes i locals es barrejen per igual, i és que els sevillans, segurament degut al clima benèvol del que gaudeixen, surten més al carrer, sent això la base d'un estil de vida diferent.

Per la tarda, després d'una merescuda estona de Clan TV pels nens, vam passejar una estona pel casc històric de Sevilla, monumental com diria el senyor Marcel·lí, preciós, vam estar una bona estona a l'ajuntament, del qual costa triar quina façana llueix més, si la de la plaça Nueva o la de la plaça san Francisco. Vam gaudir d'un barreja de sevillanes gràcies a una actuació al carrer amb l'ambient nadalenc.

Llavors les nostres passes, seguint la ruta de Sevilla Ocvlta proposada per l'oficina de turisme de l'ajuntament, ens van portar fins l'església del Salvador, una de les més grans de la ciutat i on un portal et porta al pati de l'església, un d'aquells racons on hi entren pocs turistes perdent-se un lloc màgic.

Sortint per un altre portal vam anar a petar al carrer de las 7 revueltas, carrer màgic, sobretot per estar tranquil·líssim al bell mig de la ciutat. Com el seu nom indica, gira 7 vegades abans de retrobar-se amb les masses.

Vam seguir les masses fins la plaça de l'Encarnación, on a vam veure 'las setas' un dels darrers símbols de Sevilla, una espècie de parasol-terrassa-monument que no et pot deixar indeferent, a nosaltres, ens va agradar, trenca amb tot, però això ja ens està bé.

Mentre els nens feien servir les setas de tobogan, a la plaça de la Encarnación es va produir 'el reencontre', allà havíem quedat amb la María, una amiga de la mmireioneta des de temps del seu Erasmus a Florència i que ara feia 10 anys que no es veien, desde l'última estada de la Mireioneta a Sevilla.

I clar, 10 anys després, la trobada de dues amigues es va convertir en una trobada familiar, amb 4 membres per banda. La trobada va ser genial, jo vaig connectar perfectament amb l'Alejandro, amb el qual vaig aprendre molt dels sevillans de la meva edat a partir d'un tiu que té el 'nokia de la serpiente' com a mòvil i que queda amb els amics per jugar al parxís fins la matinada.

A més a més, els nens s'ho van passar molt bé, en especial el Pablo i en Pauilolo, que van estar fent pel·lícules mentre passejàvem fins l'Alameda d'Hércules, lloc que estava totalment aixecat per obres (com gairebé tot el centre) en la meva visita a Sevilla. L'Alejandro em va dir que abans en aquesta plaça i havia flamenc, drogues i prostitució, ara és més oberta a la gent, preferentment jove, però sempre tenint en comte que les relacions 'inter-generacionals' són més habituals fora de Catalunya. En aquestes dates també estava més guarnida de nadal amb un pista de patinatge i un escenari on s'ho efectuaven performances alternatives, suposo que recolln una mica l'esperit del passat.

Després de sopar plegats un kebab, cosa no gaire andalusa, però si una manera d'estar en un lloc tranquil, la familia de la Maria ens van acompanyar fins a la Campana ons ens vam acomiadar d'ells fins l'endemà.

Un endemà que vam començar amb un bon esmorzar al carrer San Eloi, doncs la idea era fer un passeig llarg per Sevilla. Vam passar pel museu de belles arts, la segona pinacoteca més gran d'Espanya, contemplant la magnífica portalada i l'estatua de Murillo, el pintor Sevillà més important de la història fins arribar a la basílica del Cristo del Gran Poder, on gràcies a la ruta de Sevilla Mitos y Leyendas vam descobrir al Matusalen sevillà.

Després de caminar per un altre carrer amb llegenda pròpia, el del hombre de piedra... del qual encara queda el cos, vam tornar a petar a l'Alhameda de Hércules, veient-la de dia i contemplant els dos parells de columnes confrontats un a cada punta del passeig, dos en honor als fundadors, el teòric i el real de la ciutat, Hércules i Juli Cèsar, i dos en memòria de la reconquesta espanyola de la ciutat a càrrec d'Alfons X i creador del lema NO oo DO (NO madeja DO).

A l'alhameda vam fer una aturada per visitar la casa de las sirenas, tot i que semblen més esfinxs, una casa d'estil palau francés que recordant que els primeres habitants d'aquest passeig, eren la crême de la societat sevillana. Actualment és un centre cívic on vam poder veure una exposició de figures creades amb fil per nens discapacitats que ens va posar la pell de gallina.

Bagarejant una mica per barris ja no tan turístics, els quals els vam veure força més bruts que tla resta, vam arribar fins la basílica de la Macarena, resguardada per les espectaculars muralles de la ciutat i el famós arc, antiga porta de la ciutat i actual porta d'entrada a una altra basílica, on com a la del Rocío, s'hi respira un ambient especial i per damunt de la bellesa de la sala, sobresurt la magnificiència de la verge.

Havia estat un matí molt complet, així que vam tornar cap a l'hotel tot caminant pels carrers de San Luis, Bustos Tavera i Doña Maria Coronel, farcits d'esglésies i històries amagades, com la d'aquesta darrera senyora amb el rei Juan I que donà lloc a la construcció del convent de santa Clara. Realment Sevilla té una història plena d'històries.

I per la tarda, després d'una estoneta de tele i relax, de nou a la càrrega, ens vam endinsar al barri de la santa Cruz, primer vam passar per la catedral, a la que vam descartar entrar ja que, igual que als Alcázares ja ho havíem fet i no era plan de 'torturar' més als nens.

El que sí vam fer va ser fotografiar i fotografiar-nos, aquest cop a plena llum del dia, amb la Giralda i descobrir un altre racó amagat al centre del bullici de Sevilla, una placeta recollida, al més pur estil de pati andalús, on vam suposar que deu viure algun mossen o responsable de la catedral.

Vam passejar intentant esquivar el màxim possible els carrers massificats per guiris i tendes de souvenirs fins arribar als jardins de Murillo, darrera dels Alcazares i davant del Prado de San Sebastian, la nostra següent aturada ja que hi havia la fira de Nadal promesa als nens. Amb pista de gel i tot. Allà l'aranet va saltar als llits elàstics i en Pauilolo, va saltar amb aquells arnessos típics i que tant li agraden, va pujar amb la Mireioneta a la quarta nòria de la seva vida després de les de Barcelona, Londres i Marsella, des d'on es veu una panoràmica molt bonica de la Plaza de España.

En aquest punt ens vam retrobar amb la Maria i la seva mare, jo me'n vaig tornar amb els nens cap a l'hotel perquè les noies es posessin una mica al dia, però no va ser gaire estona i ràpidament ja tornàvem a estar tots junts veint l'espectacle nadalenc de llums de las setas, tot i que no vam poder veure gaire degut a la quantitat de gent que s'hi va amuntegar.

I vam tancar el dia com l'anterior, sopant tots plegats i els nens gravant películes, però aquest cop a la plaça del Pozo Santo, un lloc d'aquells per locals tot i estar al centre de tot i on en Pauilolo i en Pau van poder continuar gravant les seves películes.

La idea per l'últim dia del viatge era visitar algun poble de la província de Sevilla, inicialment Carmona, però no vam trobar una bona combinació de bus, llavors l'alternativa va ser anar al poble on viu la María, però el timing no ens va anar bé. Finalment ens vam quedar a la ciutat per gaudir amb calma, més com si hi visquéssim que com turistes.

Per començar vam tornar a las Setas, on els nens van jugar, disfressats de reis mags a un joc de l'oca nadalenc. Eren 6 nens i vam tenir la sort de que guanyés l'Aran, caramels i una peli de l'Inspector Gadget de premi! A més més, en una altra activitat de Nadal, ens van fer una 'sessió de fotos professionals' on per 2€ ens van imprimir dues fotos familiars que vam recollir sota la plaça de l'Encarnación on hi ha l'antiquarium tot veient les runes de la ciutat antiga.