Disneyland París. Setembre 2020

Vam aprofitar que dilluns havíem arribat no gaire tard a l’apartahotel per fer el ronso i descansar per tal de preparar-nos pel tute que suposa caminar pels parcs. A més amb la vall del Mosela i Shengen ja havíem cobert amb escreix la visita del dia. Dimarts ens vam aixecar amb un canvi de dígit, la Mireioneta en feia 43, de nou fora de casa, com li agrada, i tot i no ser en un lloc tan exòtic com Mauricio, visitar Disney té la seva màgia, així que cap allà ens hi vam dirigir.

Vam triar pel primer dia visitar el parc Studios i, només entrar, dues bones notícies, hi havia poca gent, cosa que s’ha mantingut i ens ha anat de conya per no fer cues (entre les mesures pel COVID hi ha reduir l'aforament al 30% i treure el fastpass) i la segona veure a en Mickey i en Goofy ballant i saludant des de la part alta del rebedor central. Una altra de les mesures, sota el meu parer discutible és la de treure els espectacles per evitar aglomeracions de gent (com si a les atraccions no passés), posant trobades amb personatges Disney als teatres.

Sumant a la poca gent, i als no-espectacles, el fet que un tros de parc està en obres per la futura construcció de la zona Marvel, l’Studio Park ha quedat un pel petit, sobretot si, com és el nostre cas, ja el coneixes. L’atracció del tramvia i el teatre dels stunt cars, dos de les nostres “atraccions“ preferides, han passat a millor vida.

Vam pentinar l’àrea dels descobriments aprofitant la no cua, vam pujar a l’hyperspace dues vegades caminant directament fins les vagonetes. Vam veure per darrera vegada com el Donald intenta dirigir l’orquestra d’en Mickey i ens vam fotografiar amb el Chewacca, una enganyifa, doncs no ens van deixar fer les nostres fotos, després de dinar vam agafar el tren que dona la volta al parc aturant-se a cada zona, no ho havíem fet i s’ha de reconèixer que és una bona manera de desplaçar-se pel parc sense cansar-se i gaudir-l’ho d’una altra manera. Tant ens va agradar que vam donar una volta i mitja, per fer el recorregut sencer i per acabar a la zona de l’oest on vam continuar pujant a totes les atraccions possibles. Realment sense cues els parcs es fan molt més petits. Fins i tot, després de descobrir el castell de la reina de cors al laberint de l’Alícia (encara no sabem com és que no l’havíem vist en les anteriors visites, vam veure al Mickey Mouse esperant-nos poc més de 5 minuts!!! Després d’això, vam anar tornant, a poc a poc cap a casa, a una altra de les costums adquirides a la nostra maison, jugar a pales!

Dijous va ser aquell dia que te n’adones que el viatge s’està acabant, una sensació que es nota i que a més, en aquest viatge era més palpable, doncs anàvem a visitar el parc Studios per darrer cop en (probablement) molt de temps. Tot i així, com sabíem que hi estaríem poca estona, vam aprofitar l’hotel durant tot el matí i vam arribar al parc després de dinar.

Allà, el vam recórrer sense pressa però sense pausa, ens anàvem acomiadant de totes les atraccions una per una, adéu Nemo! Adéu, adéu hot wheels, adéu, adéu Rataouille...una per una (i repetint quan s’esqueia), poca gent i poques cues, temps de sobres per fer tot això i fer-nos fotos amb Monsters, el Goofie, la Minnie (amb ensurt per l’Aranet doncs una vespa el va “rascar”) i fins i tot, amb els protas de Frozen, tot i que l’Aranet tenia les seves reticències...

Hi vam estar menys de quatre hores al parc però vam sortir amb la sensació que el teníem totalment pamat i que, algun dia, quan l’Studios tingui la zona Marvel feta, i l’Aranet ja vulgui pujar-se a tot tipus d’atraccions, hi tornarem.

Com anàvem bé de temps vam passejar per les afores del parc, una zona plena de bars i restaurants que teníem poc controlada i que arriba fins el llac artificial on hi ha molts dels hotels Disney i el globus aerostàtic que tants cops hem vist en aquestes visites. Sincerament m’esperava millor la part del llac. I vam rematar el dia amb un “sube-baja” a Torcy per sopar al “nostre“ vietnamita, tot i que pensàvem que estava més a prop la veritat, l’excursió va valer la pena, doncs ens vam anar a dormir amb la panxa ben plena.

I va arribar divendres, l’onzè dia a Disneyland París de la nostra vida i el darrer en un temps. Igual que dijous vam estar pel matí a l’apartament tranquil·lament, començant a recollir, jugant a pales i no va ser fins després de dinar que ens vam encaminar a parc.

Només entrar, si bé dos dies abans vam descobrir el tren que voreja el parc, ens esperava el cotxe-bus que ens va portar des de l’entrada fins el castell, una altra passejada estalviada, cosa molt útil, i des d’allà vam començar a explorar el parc, travessant el castell (el pis de dalt estava tancat) i fent-nos les fotos de rigor, per la façana principal i per darrera, on està l’espasa d’Excalibur.

D’allà anem al laberint d’Alícia perquè la Mireioneta i en Pauilolo vegin el castell de la reina de cors, curiós que no l’haguéssim vist en les dues visites anteriors.

I a partir d’aquí, doncs atracció rere atracció acomiadant-nos d’elles igual que el dia abans havíem fet a l’Studios Parc, des del tren de la mina fins l’Hyper Space Mountain, passant pel Peter Pan i el Pirates del Carib, no totes, doncs hi ha moltes i molts ‘rides’ no ens fan ni fu ni fa, però com hi ha poqueta gent anem molt ràpid.

Al marxar, en Pauilolo i jo anem a fer una última pujada a l’Hyper Space Mountain, de pas, fem “de tripas corazón” y decidim, que després d’onze dies visitant Parcs Disney, no podíem marxar sense entrar al pavelló de les princeses, una visita ràpida, doncs el pavelló és petit i no hi havia princeses, de manera que ens quedem amb la visita i recórrer els objectes més preuats dels contes Disney.