Un hotel de rics
Fecha de publicación: Oct 27, 2019 6:1:9 PM
Un hotel de rics…sense ser rics…
Només arribar al Radisson Blu Azuri en Pau va dir “com pot ser que siguem a un hotel de rics, si no som rics?”
La veritat és que no som clients habituals d’aquest tipus d’allotjament, però tenint en compte que l’excusa del viatge era que el Fer fa 40 anys aquest any, que passàvem el meu aniversari a l’illa i que vam trobar un oferton 😊…vam dir-nos que un cop a la vida, no ens faria mal!
Ara que ho hem provat, ves que no intentem que sigui més d’un cop a la vida! 😊
La veritat és que per un tema econòmic i perquè ens agrada fer sempre coses (tant quan som de viatge com quan no), no ens havíem plantejat mai aquesta opció d’hospedatge, però he de dir que em va agradar molt més del que em pensava!
Us ho explico fil per randa…
Vam arribar dissabte a la tarda i només baixar, ens va rebre un noi que ens va acompanyar a fer el check-in, mentre ens oferien una tovalloleta humida, un te i unes galetes...els nens flipaven...jiji... Després de que el Ferran aparqués, i mentre un altre noi ens recollia les maletes, vam anar a l’habitació…i vam al·lucinar…era immensa, tota blanca i lluminosa…amb un balcó preciós amb un llit ple de coixins…amb vistes a un jardí…i amb les maletes ja a dins...
Vam fer una primera inspecció de l’hotel…semblàvem el Paco Martínez Soria a la gran ciutat! Era immens i tot espectacular!! A l’hotel hi ha unes 100 habitacions, però està construït d’una manera molt discreta i íntima…Té 3 restaurants, un gimnàs, un club per nens de 3 a 11 anys (que inicialment no els va fer gaire gràcia al Pau i a l’Aran), dues piscines, amb la principal climatitzada i tot, una boat house per fer tot d’activitats aquàtiques i platja, sorra, tombones, palmeres, hamaques i coixins per no avorrir-se… 😊
Abans de sopar els nens i el Ferran van provar la piscina climatitzada…era difícil resistir-s’hi…jo no vaig parar de fer fotos…miressis on miressis, tot era tant bonic!Vam anar al restaurant principal, de bufet lliure…era impressionant! Tenies de tot: des d’ostres i garotes a menjar mauricià, francès, italià…i quan ja no podies més…el bufet de postres era per no parar de menjar…des de fruites a uns pastissets bonissíssims…
Ens en vam anar a dormir amb un somriure a la boca…i la panxa massa plena 😊
L’endemà, era el meu aniversari...feia 42 primaveres…el Ferran va començar el dia fent una mica d’esport al gimnàs, i després d’esmorzar tots molt i molt bé, ens vam separar: els nens es van quedar al Kids Club i el Ferran i jo vam aprofitar per anar al mercat de Flacq. La veritat és que ens va fer una mica de cosa deixar-los les 2 hores, més que res perquè no parlen ni anglès ni francès i nosaltres no érem al recinte de l’hotel…però ells s’ho van passar genial, i nosaltres també! Vam poder passejar, regatejar (poc) i comprar quatre cosetes, entre elles un bolso molt xulo pel meu aniversari 😊 mentre donàvem voltes per allà, ens vam trobar la parella de Girona que havíem conegut feia un parell de dies a un supermercat a Tamarin.
Després de dinar ens van portar als 4 en llanxa fins a una plataforma marina per nedar entre aigües turqueses…tot i que no vam veure peixos…el lloc era maquíssim…
Després d’una dutxa i una mica de relax a l’habitació, vam anar a sopar al Ocean One, un dels restaurants de l’hotel. Vam sopar molt bé! Els nens un menú infantil i el Ferran i jo un menú amb entrant, principal (un peix deliciós amb un llit de patata boníssim) i postres…quan ja estàvem retips…ens van obsequiar amb un pastís perquè bufés les espelmes! 😊 El Fer els hi havia comentat que era el meu aniversari…com que l’Aran s’havia clapat, ens el vam endur take away…
L’endemà vam estar tot el dia a l’hotel. Amb una frase així fa tres dies hagués pensat “quin pal” però va ser tooooooot el contrari! Va ser un dia ple d’activitats xulíssimes!
Ens vam aixecar amb el terra moll, així que la classe de meditació de les 8 del matí (sí, ni jo m’ho creia que em llevaria tant d’hora estant de vacances) es va traslladar de la platja a una sala…i va ser una classe privada de 20 minuts! Em va encantar! Entrava una brisa molt fresca, se sentia com queia la pluja i els ocells refilant…mentre jo seguia les instruccions de la monitora…amb tanta respiració i tranquil·litat, no em vaig clapar pels pèls…
Després d’un altre esmorzar massa bo (truita acabada de fer, pancakes amb sirope, fruita, pain au chocolat, suc de taronja i cafè amb llet), en Pau i jo vam fer una classe d’aquagim. L’Aran va començar, però el pobre quasi no tocava de peus a terra (la piscina fa 1,20) i no podia seguir els exercicis…va ser molt tonificant! Tot i que l’audiència no érem assidus a gimnàs…jiji...però el monitor va aguantar molt bé el tipus...
Just després, a la mateixa piscina principal, vam fer una iniciació al submarinisme. Teòricament era per adults, però el monitor li va deixar provar al Pau, que se li va donar molt bé des del primer moment! Com sempre, no té por a provar les coses, així que de seguida semblava que ho hagués fet tota la vida! Igual que el Fer 😊! Jo ho vaig provar també i em vaig treure el mal rotllo que havia agafat amb el bateig que vaig fer fa molts anys al mar! Així que un èxit total!Una mica de piscina i després vam agafar un vaixell amb panxa de vidre per anar a veure peixets! No feia massa sol, així que va costar una mica més veure’ls, però finalment vam veure corall i peixos al seu voltant.
Vam haver de córrer per arribar a dinar al bufet, però vam arribar a temps i vam poder gaudir d’un àpat més al bufet! A més a més havíem fet gana amb tanta activitat!
Després d’una bona estona de piscina, els nens van anar al kids club a jugar una estona amb la PlayStation i el Fer i jo vam aprofitar per tenir una estoneta per nosaltres. En el meu cas, amb bany inclòs 😊
Aquell vespre vam anar a sopar a l’altre restaurant, el Black Stone…vam menjar molt bé també, tot i que el cambrer era una mica desastre…i per exemple es va equivocar amb el menjar de l’Aran i enlloc dels Nuggets va demanar una pizza (que la feien a un altre lloc i per tan trigava molt més)…així que el pobre va començar a menjar quan els altres ja havíem acabat…el Ferran un entrecot, en Pau una hamburguesa, i jo un magret deliciós…amb tanta activitat aquàtica, l’Aran es va tornar a clapar just després d’acabar de sopar…
L’endemà era l’últim dia al resort…tot s’acaba en aquesta vida…però “que nos quiten lo bailao”...després d’esmorzar, ens vam tornar a separar amb els nens, ells es van quedar a l’hotel, van jugar a crocket i van estar a la piscina i el Fer i jo vam anar a un parc prop de l’hotel (Spiritual Park) a veure com celebraven una súper festa hindú (Ganesh).
Va ser molt xulo veure milers i milers de mauricians hindús vestits amb les seves millors gales, fent ofrenes al riu, assistint a una cerimònia inmensa, hi havia varis altars on beneïen les ofrenes i un arbre blanc metàl·lic on hi deixaven espelmes enceses i suposo que demanaven desitjos. Al sortir, ens van oferir una beguda i un arròs amb llenties mooooooooolt picant! Vam fer el que vam poder per no ofendre, i la resta, la vam deixar a la paperera més propera...ens va saber molt greu perquè ens ho acostumem a menjar tot, però entre lo tips que estàvem i lo picant que era...aquest cop no va ser possible...
Al tornar a l’hotel, vam fer la maleta, vam dinar i vam negociar sortir més tard, per poder aprofitar una mica més l’hotel i les seves activitats doncs aquell dia ens vam estrenar amb el paddle surf, el Fer i jo, doncs només era per a adults. La veritat és que feia molt temps que ho volia provar...i em va encantar! Mal m’està de dir-ho...però fins i tot se’m va donar força millor del que esperàvem! Vaig poder mantenir l’equilibri una bona estona i anar ramant per allà...tot i que hi havia moltes onades i no ens podíem moure massa...el Fer, per un tema del centre de gravetat (per ser alt) va estar més estona a l’aigua (jiji)...l’endemà em feien un mal les cames...Després d’un últim bany a la piscina i de contemplar aquell entorn tant espectacular, vam agafar el trastos i vam marxar, amb el cor encongit, d’aquell oasis.
La carretera estava a tope per la festa nacional i vam haver de fer un canvi de rumb, amb la sort de trobar a mig camí i per casualitat una cerimònia espectacular on tot d’homes joves vestits de blanc feien ofrenes de déus dins del riu, amb tota la resta de gent cantant i tocant instruments.
Aquests tres dies (de rics) ens han fet sentir molt afortunats.
Un dia en Pau, a la piscina, em va dir que esperava un dia poder venir amb els seus fills, perquè amb lo què li havia agradat a ell, estava segur que als seus fills, els encantaria també.
L’Aran s’ha trobat como Pedro por su casa, de seguida, s’ha fet al lloc i tenia un sentit de l’orientació brutal. A més, ha perdut totalment la por a l’aigua i ja es submergeix i fins i tot fa volteretes! 😊
Els dos no han parat de dir que els hi encantava el lloc...i no eren paraules buides...se’ls hi veia la cara de felicitat tot el dia...
Què més es pot demanar?
...Poder tornar un altre dia... 😊
