Badalona camina
Fecha de publicación: Dec 04, 2012 2:15:35 PM
M'encanta passejar per la meva ciutat, per desgràcia per mi, és lògic el fet de no poder-ho fer sovint, tot s'enten, però de tant en tant , quan decidim anar a fer un volt per allà tinc una sensació ben curiosa, em sento estranger, em sento d'allà...
Ara fa uns dies vaig entrar al web de l'oficina de turisme de l'ajuntament i vaig veure que hi ha unes quantes propostes interessants per conèixer la ciutat, entre elles una sèrie de rutes a peu agrupades sota el títol de Badalona camina, tot i que vam fer (i no sencera) la primera, anomenada Ruta de les plaques, la més cèntrica de totes, em va agradar el fet que aquestes rutes ens portaran en el futur (tenim decidit fer-les totes) no només 'pel centre' si no per les conegudes 'barriades'. Part molt important per conèixer bé una ciutat i parts que normalment les oficines de turisme d'arreu del mon obliden.
Tot i aixó, com ara feia temps que no passejàvem pel centre, i per seguir un ordre que considero més apropiat (pràcticament cronològic), com het dit abans vam fer la primera, la que ens porta pels barris de la ciutat més antics i de com la població de Badalona és va anar apropant fins el mar.
Aixó doncs vam passejar per Dalt la Vila, allà on va renàixer Badalona segles després
de la caiguda de l'imperi Romà. D'entre l'entramall de carrers petits i tranquils que és aquest barri tres punts ens van cridar l'atenció, primer, el de sempre, el que és per a mi un dels punts més màgics del món, un punt dins del planeta que t'aporta equilibri, ja que és preciós sense ser ostentós, tranquil, petit sense diminut. La plaça de la Constitució amb la font al bell mig. Després, la plaça de Pau Casals, obra de Joan Amigó, la que vam poder gaudir millor amb la guia, l'anecdota de la barruera traducció de la font és un exemple. El tercer punt, ja sortint del barri va ser el mosaic al carrer Gaietà Soler, que sense ser espectacular, demostra que una ciutat, per molt que la coneguis sempre té racons per sorprendre't.Després vam creuar la Via Augusta i vam passejar pel centre actual de la vila, la plaça de l'ajuntament, a la que l'actual alcalde (per desgràcia mana el PP) ha tornat a posar un arbre de Nadal blau (PP), el carrer del Mar, on a banda de notar el canvi radical de passejar sols per dalt la Vila a ficar-nos dins d'una manada de gent, vam poder fixar-nos més en algunes de les cases modernistes que hi ha allà, la casa Prats és l'exemple més destacat. Després de comprar una bossa de rodes (1.30€) a la xurrerira Morales (un clàssic), vam fer el que fa tot bon badaloní quan arriba al final del carrer del Mar, tombar cap a la Rambla, allà em va sorprendre una cosa que no m'havi fixat mai. Les cases són força estretes! Això sí, n'hi ha d'espectaculars.
Al arribar a Roca i Pi vam retornar cap a casa per entre els carrers del centre i parant a fer l'aperitiu al nou restaurant l'envelat, un lloc molt maco per gaudir a qualsevol hora del dia, però a on la cuina ha de millorar la qualitat. Dues cokes, 4 croquetes de pernil i una tapa de braves (força dolentotes) uns 10€.