Festes de la Mercè
Fecha de publicación: Sep 26, 2016 2:0:12 PM
Per la Mercè, Santa Eulalia plora
És un tòpic barceloní per justificar les pluges al setembre que puguin espatllar els actes de la festa de la patrona de la ciutat, la verge de la Mercè, basant-se en que aquesta li va treure el patronat a santa Eulàlia al alliberar la ciutat d'una plaga de llagostes.
Doncs aquest any santa Eulàlia ha plorat bastant, i entre això, un govern municipal tan modern que fa poques coses pels nens i la mandra familiar que ens ha agafat durant el cap de setmana, hem fet poqueta cosa la veritat.
De fet, el dia que més vam fer va ser dijous, on, sense els nens vam visitar la casa Terrades, la casa de les punxes. Vam fer la visita guiada que costa 14€ per ser barceloní (20€ si no). Una casa que portava més de 100 anys tancada al públic.
La visita és força completa, comença amb una volta per l'exterior on t'expliquen la història de la casa, de la família que la va ordenar construïr i de Puig i Cadafalch, l'arquitecte que la va fer. La casa destaca per estar al límt de l'eixample i per ser modernistes però amb inluència medieval alemana, ja que també sembla un castell). Allunyant-se tant fisicament com literal del modernisme pur. La família Terrades, empresaris téxtils, mecenes i del Barça, van coler una casa que en realitat eren tres cases juntes, una per a cada filla, cosa representada en els plafons situats en cada façana (bé, la Maria Josefa té plafó però no va dedicat a ella, ella té una vara de ferro a la façana).
A la façana del darrera hi ha el plafó més espectacular de la casa, un dedicat a Sant Jordi matant al drac, amb la següent inscripció:
Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat.
I és que Puig i Cadafalch, no només va ser un dels arquitectes més importants del modernisme, si no que va ser polític, lletrat, historiador i catalanista, un autèntic geni.
Després vam entrar a una de les tres porteries de la casa, carregada, però no en excés per ser modernista, i molt elegant, amb vitralls originals, un ascensor de luxe i un cel obert que prové d'una reforma però que se li escau perfectament
Però el millor va ser pujar al terrat i estar al mig de Barcelona però sense sentir els cotxes que passen per la Diagonal, veure els súper àtics que hi ha a la zona, gaudir de les vistes i de les punxes que són precioses per fora. Dins de cada punxa hi ha exposicions sobre el modernisme, Barcelona, l'arquitecte, la família Terrades i sant Jordi...
Un cop vista la terrassa vam veure la planta noble, on primer hi ha una entretinguda i moderna explicació de la llegenda de sant Jordi, on les sales es van obrint a mesura acaben les projeccions. Per guiris i nens 100% recomenable, nosaltres, com aquesta part de la visita la vam fer sols també va estar molt bé ja que vam entrar 'a la película'.
La visita es remata amb 3 o 4 estances de la casa, això sí, són habitacions buides ja que la família no hi va viure i per tant només es pot gaudir de les finestres, el sostre i els terres hidràulics. Potser una col·lecció de mobles completaria una visita, que ja de per sí val molt la pena.
Com ens havia pujat l'esperit modernista vam anar al centre per anar a prendre una cocacola per cap i una bossa de patates als 4 gats, (ens van clavar 9.5€), també podrian aplicar el 30% de descomte per locals aquí!
Una tranquila passejada pel centre de Barcelona, descobrint indrets nous, però d'altres 'de tota la vida' com La casa del Bacalao al carrer Comtal, va tancar el dia. I és que és tan maco passejar per Barcelona.
Dissabte, al tard, quan ja havíem fet prou casa, vam anar al museu blau a veure l'exposició de l'Spinosaurus, i és que els nens estan en època de dinos. De fet, al museu blau ja els hem 'torturat' un parell de cops així que vam anar exclusivament a l'exposició temporal, ja anunciada a l'exterior amb una rèplica d'aquest inmens dinosaure carnívor.
Casualitats de la vida però, ens vam trobar 'als Martina' allà dins, així que l'exposició la vam veure de passada. ja que els nens s'ens van alborotar. Com a mínim vam poder veure l'esquelet i aprendre que la típica aleta súperior, no era més que 'per fardar'.
Al sortir ens vam quedar al parc infantil que hi ha al costat i des d'allà vam veure els focs artificials que es fan a la platja els díes previs al piromusical.
I ahir diumenge havíem quedat per la tarda amb uns amics al parc de l'escurxador. Vam poder aparcar perfectament així que després d'estar una estona al parc i una altra a casa seva, dubtàvem sobre si anar al piromusical, per sort, una pluja ens va fer desistir ràpidament, i és que fa mandra pensar en ficar-se amb dos nens enmig de la infinitat de gent que s'hi amuntega allà.
Hi haurà noves oportunitats per disfrutar en família d'aquestes festes, si santa Eulàlia no és queixa clar.