Fecha de publicación: Jun 12, 2018 9:23:54 AM
Tinc una sensació curiosa, ens encanta passejar per Barcelona i descobrir-la, ho fem quan podem, però quan ho fem, acostumem a encadenar diferents visites seguides, cosa que ens va passar aquest darrer cap de setmana.
Divendres per la tarda vam visitar la model, ho havíem intentat feia un parell de mesos però hi havia una cua tan llarga que vam desistir, ara en canvi, no hi havia ningú, i vam poder fer la visita lliurement i tranquil·la.
La visita és espectacular i colpidora, tot i que és curta, doncs només hi ha obert el pati d’entrada, el passadís principal, on les diferents portes de seguretat ja et deixen fred, la zona de trobades amb els familiars, que és un altre cop dur, la zona central des d’on es distribuïen els diferents mòduls i que seria la part ‘maca’ de l’edifici, dos mòduls on pots entrar alguna cel·la i imaginar-te com vivien els presos, (segur que quedes molt lluny de la realitat) i el pati interior, lloc d’esbarjo on sembla al·lucinant la poca intimitat que tenien els reclusos exposats a desenes de balconades dels edificis a la vora. De ben segur que amb el que hi ha obert n’hi ha suficient i que els mòduls seran tots gairebé idèntics, però ens hagués agradat, passejar ‘una mica més’ i per exemple, pujar a algun pis per completar la visita i veure la presó des d’un altre angle, però vist l’estat de l’edifici, m’imagino que han d’haver-hi zones que no volen ensenyar.
Per altra banda, una mica d’informació seria fantàstic, doncs sort que li vam preguntar als voluntaris¿? que hi ha per allà i de retruc vam saber quina va ser la cel·la d’en Puigdantich. La model va estar operativa 113 anys, i és part de la història amb moltes coses per ensenyar. Esperem que el seu futur sigui digne.
Acabada la visita vam anar a les Rambles on vam una ruta guiada, sobre la Barcelona Bohèmia, i la seva relació amb el Raval, com es va edificar aquest barri a partir de gent pobre que es va amuntegar en aquesta zona insalubre de la ciutat, les seves nefastes condicions de vida i les seves conseqüències, malalties, prostitució, alcoholisme però, a l’hora, com aquesta vida va intrigar a molts habitants de la Barcelona rica que acabaven travessant les Rambles per arribar a la ‘zona prohibida’ i allà gaudir d’experiències diferents.
La ruta en sí ens va semblar justa, potser perquè ja n’hem fet un parell més d’aquest estil, però ens va aportar alguna cosa nova com el ‘torn’ on s’abandonaven els nens a la casa de la Misericordia al carrer de les Ramalleres, o el bar ‘cuqui’ que hi ha dins l’antic hospital, tot són ara edificis municipals. Així com vam poder gaudir de dos bars modernistes i centenaris, el Muy Buenas (que diferent al vespre on està de la nit) i del mític Almirall (3 absentes, dues cerveses, olives i xips 24€), on vam poder tastar l’absenta, com si fóssim habitants de la Barcelona del segle XIX, principis de XX. Ara bé, la ruta dona per reflexionar i molt, per sort vivim millor que abans, això està fora de dubte (l’esperança de vida del proletari abans de la creació de l’Eixample era de 30 anys i els nens treballaven des de ben petits), ara, que feia que burgesos i gent de renom com Picasso o d’altres hi anessin? Jo ho resumeixo amb, no hi havia Netflix, i un home a casa no feia res, així que aficions com l’absenta i el sexe devien estar a l’ordre del dia... Però això és na opinió de 2 línies i la realitat està plena de matisos que la fan molt més complexes.
Després de passar un dissabte de bàsquet a Castellar del Vallés, encara vam fer una altra activitat a Barcelona. Diumenge vam anar a la 12a edició del festival de la ciència per nens al parc de la Ciutadella on els nens van gaudir d’una bona estona de construccions Kapla sota del castell dels tres dragons mentre nosaltres ens torràvem al Sol i parlàvem de la infinitat de coses ofereix Barcelona.