Fecha de publicación: Sep 07, 2017 3:10:35 PM
"Un punt d'inflexió, un bon moment per gaudir i afrontar la segona part de la vida amb ganes de disfrutar tant o més com de la primera".
Amb aquesta frase (o alguna semblant) la Mireioneta va definir el seu aniversari davant d'un grup de família i amics, que ens vam reunir al Casino de Tiana, per fer-li una festa sorpresa, com sempre, ho va fer de manera esplèndida, com esplèndida va ser l'escapada que va precedir la seva festa.
Dijous al vespre vam sortir cap a Pals, un poble de l'Empordà que encara era el teníem 'falti'. Ens vam allotjar a l'hotel Es Portal, una masia del s.XVI esplendidament (se m'ha enganxat l'adjectiu) rehabilitada.
Vam reservar l'habitació més senzilla a partir del web petits grans hotels de Catalunya pagant 117€, força més de l'habitual però la data, la masia, i els voltants s'ho mereixíen. Vam sopar a l'hotel, doncs no feia bo i el restaurant de tenia molt bona pinta, vam triar el menú degustació, 40€ sense beguda i vam menjar com reis. Per una ocasió especial, lloc molt recomenable. El menú va consistir en:
Bastonets de tomàquet amb pernil i olives farcides d'anxova.
Musclos amb escuma d'oliva i anxova amb patates palla.
Croqueta de cabra de mar amb ceba caramelitzada
Salmó amb cavia d'oli i sopa de sindria i remolatxa
Arròs amb foie i ceps
Rap amb tomàquets i olivada
Melós de vedella fet a baixa temperatura amb crema de moniatos i herbes aromàtiques
Tiramisú català
Només de recordar-ho se'm fa la boca aigua.
Divendres, després d'esmorzar 'a lo grande' (l'esmorzar estava inclòs) vam visitar Pals, poble medieval preciós, molt afrancesat i amb botigues molt elegants d'artesania i souvenirs. D'aquells pobles per passejar-l'hos amb calma.
El vam voltar desde l'hospital fins el mirador de Josep Pla (l'única decepció, doncs a peu "Pla" no es veu res) passant per la plaça major i el seu arc gòtic, la torre de les hores, símbol del poble i des d'on les vistes de les illes medes eren millors que des del mirador, l'esglesia, el castell, les tombes del carrer major, les cases de pedra amb finestres ogivals i la muralla del s.IV i on actualment hi ha diferents locals incrustats, de fet, l'atravessen.
I un d'aquests locals, el restaurant el Pedró (el Pedró és el nom del barri medieval de Pals), ens vam quedar a dinar. Arròs amb llamàntol (22€ p.p.) prou bo sense ser sublim. Segurament quan ens el van servir devia reposar una mica més dels 2 minuts que ens van dir, l'ànsia ens va poder De fet, la segona tongada ja va ser una altra cosa, al nivell del foie fresc que vam demanar de primer.
Un cop dinats, una última passejada pel poble, més curta, però deliciosa doncs els autocars havíen marxat i el poble estava buit per nosaltres per acomidiar-nos d'un poble molt molt maco.
Deixàvem el cotxe però no el municipi, de fet l'atravessàvem sencer fins platja de Pals i allà vam recòrrer el tros de camí de ronda que va desde la platja del recò de Pals fins a sa Riera a Begur veient, un passeig senzill però amb alguns trams amb forta pendent i/o escales. Durant el passeig, molts recons preciosos i la platja de l'illa Roja, on una roca inmensa just davant la sorra li dona un caràcter molt especial, i des de la qual vam veure un xalat saltant al mar.
La Mireioneta ja pensava a tornar, però havíem de fer temps, així que encara vam fer una cocacola al Bistrot de Begur abans de tornar cap a casa el casino, on ja hi havia tothom esperant per celebrar els 40 pals que posava la Mireioneta al seu DNI.