Vacances en família 2016

Vam bagarejar fins arribar al Parc del Segre, on vam gaudir una estoneta de la gent que practicava piragüisme en aigües braves, realment al·lucinant i espectacular, tant l'esport com la composició de la situació, el casc històric darrera, aigua 'salvatge' envoltada de verd i la serra del Cadí al fons.

Ja de tornada cap al cotxe vam entrar a la biblioteca de Sant Agustí, situada a l'antiga esglesia. Espectacular! Una reforma de vidre sobre l'antiga esglesia, ho converteix el recinte en un edifici que atrau. Edificis com aquest segur que incrementen l'interés per la lectura.

Vam agafar el cotxe aparcat a l'elegant passeig Joan Brudieu per tornar a dinar a l'Alberg i descansar una estoneta. Si és que de jugar a bàsquet contra 7 nens a l'hora se'n pot dir descansar!

Ja per la tarda vam agafar el cotxe i vam tornar al Parc del Segre. Ens vam colar, creiem, i hi vam entrar al canal d'aigües tranquiles, cosa que creiem que no es podia fer ja que el circuit sembla més per passejar tranquil·lament. Així doncs, un cop vam poder sortir, que no va ser fàcil, vam aparcar a fora i vam entrar al bar a prendre dos donuts i tres begudes (7€) tot mirant el canal, però amb la decepció de no poder fer cap activitat.

Llavors, nou canvi de plans i cap els pobles a peu del Cadí, aquesta imatge tan bonica que ens va acompanyar els tres díes, i és que el Cadí, mig nevat, estava preciós. De camí cap a Cava i Ansovell els nens es van adormir, així que vam deixar de banda fer cap passejada i ens vam conformar amb conduir per aquests paratges de muntanya, tan lluny de tot i gaudir dels dos poblets mentre escoltàvem per la ràdio com el Barça guanyava la lliga (tal i com ens va passar l'any passat tornant d'un poble similar, Rupit).

I de tornada, amb els nens ja desperts, ens vam aturar a Arsèguel, que diríem que al estar més aprop de la carretera està més arreglat. De fet, està molt més arreglat, tant que es va convertir en una de les sorpreses més agradables del pont. Poble preciós, on a més, i ho volem deixar per escrit, vam comprar una coca de forner inmensa per 2.10€. Vam rematar una passejada molt divertida tot llegint els rètols de les cases berenant a la Font del Genil, (quatre begudes 9€), lloc molt recomenable per estar-s'hi uns díes de desconnexió.

Diumenge tocava l'excursió programada per l'alberg. Vam pujar caminant fins l'ermita de sant Antoni, una ermita que sembla una cirereta al pastís de nata que seria el Cadí, i que surt en gairebé totes les panoràmiques de la serralada. Desde ella es té una vista de 360º on hi apareixen els pirineus, la Seu, el Cadí, i els pobles propers, a un dels quals, Cerc, també ens hi vam apropar caminant. Cerc, és la part 'històrica' del municipi d'Alàs i Cerc, sent el primer més gran pel fet d'estar a tocar de la carretera, però sense tenir res d'interessant. En canvi Cerc, manté una estructura de poble de muntanya amb una esglesia romànica petita pero bonica, malgrat gairebé no hi viu ningú. Vam finalitzar l'excursió tornant sobre les nostres passes fins el cotxe. Dir que en Pauilolo es va portar com un campió fent l'excursió tot solet!

Per la tarda, mentre la Mireioneta descansava una estoneta jo me'n vaig anar amb els nens a passejar pel parc de la Valira. Vam veure, desde fora perquè estava tancat, el claustre modern, una replica del de la catedral però amb la pecularietat de tenir caps de personatges contemporanis com Hitler o Marilyn Monroe als capitells. Després vam passejar per la ribera del riu Valira fins arribar al pont que uneix la Seu d'Urgell amb el barri de Castellciutat, barri on es va ubicar la primera catedral de la Seu d'Urgell i que actualment vol ser municipi independent. Vaig disfrutar com un nan d'aquesta passejada per maca que és, però sobretot per fer-la sol amb els nens. I és que gaudir d'estones a soles amb ells també és fantàstic.

Ara bé, com més disfruto és estant els quatre junts, de manera que un cop reagrupats ens vam plantejar que fer la resta de la tarda. La primera opció va ser Castellciutat, on vam anar amb el cotxe tot creuant el pont al que havíem arribat una estona abans. Però tampoc ens va semblar que pagués gaire la pena aturar-nos així que vam tornar cap a la Seu. De fet, les torres i ruïnes vàries del castell ja es veuen desde la carretera.

Vam repassar el casc històric, el qual ens va semblar una altra ciutat, tot el bullici de 28 hores abans havia desaparegut, de manera que vam passejar en la més absoluta tranquil·litat, gaudint dels monuments sense ningú al davant que surtís a les fotos i vam poder passejar per sota del porxat que recorre el carrer major, cosa impossible el dia anterior. Vam berenar a sota d'un d'aquests porxos, al cafè dels escoberts, terrassa molt agradable però on ens van fotre la xufla del viatge, 15.60€.

Vam dirigir les passes cap a la plaça del Carme on hi ha un parc infantil i on ens vam trobar a una altra família que també estava a l'alberg, els nens se la van passar jugant una bona estona, de fet ja va ser un joc non-stop fins la nit perquè van estar jugant fins que vam tornar a l'alberg per sopar i després, com cada nit, el joc va continuar a la sala de jocs de l'alberg, on, amb l'ajuda d'un futbolin, un billar i una taula de ping-pong, els nens s'ho van passar teta totes les nits de l'escapada.

I així vam arribar a dilluns, últim dia de l'escapada i, on després d'un nou partit de bàsquet i amb un picnic que tot i disposar d'ell no el vam aprofitar del tot, vam decidir passar a Andorra, país al que feia 7 anys que no hi anàvem i que, a tots, i en especial a en Pauilolo ens feia gràcia d'anar-hi per tal de sumar-li un país nou als nens, aquest joc absurd però que no deixa de ser un alicient més per als nens.

I res, ni quinze minuts després d'haver pujat al cotxe, en Pauilolo ja estava al seu dotzé país, vam arribar-nos fins a Andorra la vella on, després d'esmorzar per segon cop al bar La Mossegada per 12€ (car) vam passejar per la seva zona peatonal/comercial i on vam arribar a les següents conclusions.

• Com deia l'anunci, Andorra és el país dels Pirineus, i és que està literalment encerclat per aquestes muntanyes.

• El que les coses són més barates cada vegada aplica menys; un vestit de Desigual de 130€ el vam pagar per 120, vam posar benzina a 0.83€, ens demanàven 399€ per un iPhone 5s de 32Gb. És a dir, que sí que tot és més barats però tampoc hi ha mega gangues. Si que vam trobar molt bé de preu el tabac (que no vam comprar) i els perfums. En definitiva, que quan més car sigui l'article més diferència hi ha (tal i com ens havia dit la Meritxell, la nostra guia del dia anterior), tot depen de l'IVA que tingui aquí.

• I per últim, Andorra la Vella és lleig. El maco és la natura que l'envolta. Tot i així comencem a veure indicacions d'una re-urbanització per tal de fer-ho més decent, i hi trobes alguns locals ben posadets però t'hi has de fixar. A primer cop d'ull... buf... costa.

Per sort, en un d'aquests locals ben posadets vam parar per dinar, no ens venia de gust el picnic i el Coffee Break ens va donar el que volíem, lloc maco, de servei molt atent, i menjar bo, a més d'estar molt bé de preu ja que vam dinar (3 que l'Aranet dormia) per 23€.

Després de dinar vam anar fins Caldea, de fet, intentant sortir d'Andorra la Vella vam anar a petar allà, on un parc gegant just davant del centre d'aigües termals va fer que parèssim una estona, els nens manen! a que els nens juguessin en un vaixell pirata i uns tobogans llarguíssims. L'Aranet, ja despert, va aprofitar primer per menjar del picnic.

I ja de baixada, dues aturades més, una primera al pont de la Margineda, original del s.IX i preciós però que el passeig a l'altre costat nova complir les nostres expectatives, de manera que ens quedem allà mateix mirant la natura una estoneta. La segona i última aturada és una volta per Sant Julià de Lòria, la parròquia andorrana més propera a la frontera, força lletjota i amb un ambient cutrot, a banda de molts portugesos, sense voler relacionar una cosa amb l'altra.

Es feia hora d'anar tornant i així ho vam fer però anticipant que els nens s'adormiríen al trajecte i, sobretot, treuren's el mal sabor de l'última aturada vam decidir fer una parada extra, de nou a la Seu, més concretament a Castellciutat, vam fer un aperitiu a l'hotel Castell Ciutat, un hotel preciós on dos cokes i dos sucs de préssecs amb coses per picar ens costa 12€. A vegades val la pena anar a aquests hotels a fer un cafè perquè et garantitzes un lloc maco, com és aquest cas, on a més a més vam poder contemplar la que havia estat casa nostra durant tres díes, la Seu d'urgell amb el Cadí de fons. I així, amb un somriure que ens va retornar als llavis, vam tornar cap a casa.