Punt i seguit

Fecha de publicación: Jul 18, 2019 1:39:48 PM

Amb somriures als llavis després de gaudir al màxim de DisneyLand i París, enfilàvem una tornada a casa tan llarga com l’anada i el fet de saber que tornarem abans que acabi l’any feia que aquell trajecte en cotxe no fos trist ja que no era el final de l’escapada.

Però si que era llarg i sobretot, calorós, de fet, en un punt indeterminat, al mig de la França, on vam parar a dinar el pícnic que dúiem, vam fer l’àpat més ràpid que recordem, doncs era com estar al desert, l’aigua es va escalfar en qüestió de minuts, no ens venia gust ni menjar i es que els 40ºC no els havíem de passar.

Així doncs, a la mínima que vam poder vam tornar al cotxe, on l’aire condicionat s’apreciava més que mai, i vam conduir fins a Clermont Ferrand on teníem previst fer la parada tècnica del viatge. En concret teníem una habitació quàdruple a l’hotel Kyriad Clermont Ferrand, molt ample, amb wi-fi i, sobretot amb un aire condicionat a tota pastilla i piscina!!!. És el típic hotel de carretera francès però amb una mica més de qualitat, pel que fa a l’habitació, i el tema de la piscina, que de fet, és el que vam aprofitar, doncs al baixar a buscar les maletes, vaig tenir una sensació de cremor al pit que va fer que decidíssim deixar la visita al poble per la nostra tornada al desembre, i és que al sortir a sopar, al Mc Donalds doncs era sant Pauilolo, encara estàvem a més de 35ºC, una passada.

L’endemà, vam aprofitar encara una estona més la piscina per tal d’amortitzar encara més els irrisoris 59.5€ que ens va costar l’hotel i, on probablement hi tornarem al desembre, abans d’agafar de nou el cotxe per continuar fent via.

Vam tirar fins l’aqüeducte de Millau, que tant ens va agradar a l’anada que vam decidir aturar-nos a dinar i a admirar-lo a la seva àrea de servei. La veritat és que va ser un gran encert, doncs a banda de poder contemplar “de prop” aquesta autèntica meravella arquitectònica que ens va estalviar un bon tros de viatge a canvi de pagar el seu peatge.

Però a banda de contemplar el viaducte (a 44.5ºC, rècord del viatge i segurament històric nostre), vam tenir una autèntica troballa a la seva àrea de servei, doncs el restaurant és diu Capucin i està portat pel cuiner Michel Bras, una llegenda de la cuina internacional, mestre de Ferran Adrià i que és de la zona.

D’aquesta manera, el restaurant és a base de plats amb productes de la zona servits en uns ‘capucins’ (cucurutxos), que no són barats però són autèntics i deliciosos. Al final vam dinar (sense atipar-nos) per poc més de 45€, i va ser una experiència que no ens esperàvem.

I llavors, tornàvem cap a casa, vam tenir sort, com gairebé tot el viatge, de no trobar cap retenció, de manera que al tornar a entrar a Catalunya vam tenir temps d’anar una estona a visitar a la Bueli a Platja d’Aro, allà, al seu hotel al costat del bulliciós centre d’aquesta turística població, on sempre hi ha cotxes, vam xerrar una estona mentre els nens es banyaven de nou a la piscina. Després, quan el Sol baixava, vam anar a sopar al glamurós Hotel Aromar, un hotel al passeig marítim, gaudint, ni que fos un instants de la nostra costa i d'un sopar de campionat al seu buffet lliure.

I després dels petons de comiat, ja de nit, vam pujar al cotxe i vam tornar cap a casa, posant ara sí, un punt... i seguit a Disneyland París.