Començarem pel final

Fecha de publicación: Jan 10, 2016 7:28:46 PM

I és que ja som a casa, de fet ja fa més d'una setmana que vam retornar però en aquestes dates no és gens fàcil trobar estones per escriure.

Finalment no ens vam endur cap ordinador (i no el vam trobar a faltar pas) i tot i que potser si que hem tingut estones en les que haguèssim pogut portar el Diari al dia, el fet de que els dies al desert no tinguèssim ni tan sols telefon, i per tant Wi-Fi encara menys, doncs poc haguéssim pogut publicar.

AIxi doncs, farem el Diari desde aquí, desde caseta, i al revés de com vam fer amb em Biatge d'estiu, no serà un 'fals directe' si no que clarament serà en passat. Perquè? Doncs per res en especial, perquè és com ens ve de gust relatar aquest viatge.

Un viatge que ha estat molt maco, en el que hem fet i après moltes coses diferents entre elles i sobretot diferents a les nostres però un viatge en el que també ho hem de reconèixer, ens hem equivocat. Les distàncies al Marroc no són tan curtes com semblen al google maps i es fan molt més llargues, especialment en un 4X4. Això ha provocat un parell de dies d'excessIu cotxe, especialment amb 2 nens, els quals, tot i ser jabatos i acostumar-s'hi, no faciliten el trajecte i fan que al teu cansament afegeixis uns nervis que no ajuden gaire.

Podem dir que ens han faltat un parell de dies per anar més tranquils, tres per gaudir més de Marrakech i/o del desert i 4 per fer un super viatge. Però com al Marroc hi tornarem entre d'altres coses perquè després de visitar el nord al 2009 i aquest viatge encara ens falta Fez i Rabat, la capital.

Així que com sempre amb ganes de més, però unes ganes que sabem que saciarem en un futur, proper o llunyà però que ho farem, i es que el Marroc es un país molt especial, tan proper geogràficament i tan semblant en moltes coses, però tan diferent i especial en d'altres...

Hem al·lucinat amb la vida al costat de la carretera, l'arquitectura àrab i bereber, amb una gent molt hospitalària de forma especial amb els nens, un escut a l'hora de viatjar, i amb el menjar, que ha estat molt bo a gairebé tot arreu.

Marroc no és fàcil però deixa empremta.