Fecha de publicación: Oct 06, 2020 3:59:39 PM
Ens hem llevat sense presses, hem actualitzat el bloc I hem esmorzat, tot això contemplant el llac que ens ha donat vida (i ens ha fet un trau al peu) aquests dies a la Borgonya.
L’objectiu era arribar a un nou país pels quatre, Luxemburg, per tal d’això ens hem posat en marxa cap a les 12:00, i dins del pàrquing... hem enganxat el cotxe amb un bolardo, PUTADA, un lateral sencer ratllat. Una PUTADA.
Després d’això, he de reconèixer que m’ha costat recuperar el bon humor, tot i que dins del que cap, l’assegurança, que no paguem s’encarregarà d’arreglar-ho, però la sensació d’haver ficat la pota, em cremava per dins.
Com ja vèiem que anàvem tard, i que no tindríem temps de fer gaire res, hem decidit tornar a Dijon, per dinar allà i recórrer la part que havíem fet de nit, la plaça de les Halles la de François Rude... i fer una mica de compra doncs Luxemburg pinta car. La zona, de dia, és tan maca com de nit, amb un ambient diferent, però igual de maca, potser la part del mercat ens va agradar més de nit amb les llumetes i els restaurants, però la plaça François Rude amb els edificis tan "Dijoneises" i l'escultura del vi, lluïa encara més.
De nou al cotxe tocava tirada llarga, 4 hores, i una mica més degut a un parell de petits embussos que, malgrat els podcasts de Todopoderosos, s’han fet una mica més pesats del previst.
Gairebé a les 7 de la tarda hem entrat a Luxemburgo, tirant a terra una frontera inexistent, l’entrada ens ha sorprès, doncs la part sud del país és molt àrida, i no ha estat fins una estona quan hem canviat el color groc pel verd que esperàvem.
Uns 30 minuts després, hem travessat La Larochette, el nostre poble amb el seu castell derruït per, després que el nostre “estimat” GPS ens fiqués per una petita pista on hem vist una ermita molt curiosa, arribàr al càmping Auf Kengert, on ens hem instal·lat al Lodge que ens acollirà aquests propers dies enmig de la natura, enmig del país, i enmig d’Europa.