Fecha de publicación: May 31, 2021 10:6:30 PM
Treballem molt, massa, i despré de tantes hores de treball, de confinament, de fred…Hem decidit que hem d’aprofitar l’arribada del bon temps i treballar des de casa per combinar-ho amb escapades. Fer una mica de nòmades digitals.
Avui, per tal de celebrar el meu sant, hem decidit anar a Caldetes (Caldes d'Estrac), un dels municipis de la costa de Maresme i que sent dels més petits de Catalunya, doncs no arriba al quilòmetre quadrat, és conegut per les seves aigües termals que l’han convertit en un autèntic poble d’estiueig.
A quarts d’onze estàvem al petit balneari, on per 20€ cada un hem estat 30 minuts de sauna humida i 30 més de piscina d’aigües termals. No és un lloc amb gaire glamur, però ens hem relaxat, hem suat la cansalada i de ben segur que ens ha baixat la tensió. De fet, al sortir estàvem de molt bon humor, i força bé de preu pel que acostumen a ser aquests llocs.
Després vam baixar per la clàssica riera dels pobles del Maresme i després de fer un aperitiu al bonic Téte-a-Téte cafè, on només el nom evoca a França. Una coke, unes xips, un cafè i un croissant 6.5€.
Vam continuar baixant, sí Caldes d’Estrac és el típic poble d'estiueig una mica incòmode amb pendents, tot mirant els “highlghts” del poble, que consisteixen bàsicament en les cases d’estiueig en millor o pitjor estat de conservació. Unes cases tan “angleses”, que de fet així se’n diu del passeig marítim. Passeig dels anglesos.
A l’arribar al final, al·lucinem, doncs veure la via del tren passar a escassos metres de les cases i encara pitjor, la carretera nacional per sobre de la via, és una imatge gairebé grotesca que, el que va decidir urbanitzar així hauria d’estar penjat de la plaça major del poble. Que segur que no és fàcil d’urbanitzar, però creiem que es pot fer millor.
Passem pel túnel soterrat fins arribar-nos a la platja dels 3 micos, una bonica i llarga platja de sorra daurada que amb la poca gent que hi ha i el tranquil que està al mar formen una imatge deliciosa.
Nosaltres gaudim moltíssim de la imatge tot dinant al xiringuito Ostres, quin raconet, unes vieires amb pernil gratinant i una paella tot pelat, amb un aigua, una coke i un tallat. 66€ però el millor ha estat el lloc, doncs tant les vieires com la paella estaven socarrades. Si tornem anirem al Solstici, no tan maco però d’entrada més barat, i a la mateixa platja, haurem de jutjar com es menja.
Després de dinar hem fet una altra passejada de pujada pels carrerons del poble que continuen amb la mateixa tònica, cases d’estiueig, algunes més boniques, altres millor conservades... fins arribar a al fundació Palau, que és l’oficina de turisme i que alberga un museu amb vora 50 obres originals de Pablo Picasso. Estava tancat.
Seguint el carrer del costat vam pujar al parc de can Muntanyà, un bonic parc-mirador amb vistes del poble i molts recons molt bonics amb flors i olors molt bones, un dels llocs que més ens va agradar del poble juntament amb la platja dels 3 micos algunes cases.
El parc va ser l’últim que vam visitar a peu, doncs un cop vam sortir del parc ja vam agafar el cotxe per circular pel nucli on hi ha l’església, l’ajuntament i un parell de torres de guaita però res a destacar de sobre manera, de manera que directament vam decidir tornar cap a casa.
pd. El COVID comença a estar sota control, però veure a moltíssima gent a Caldetes sense mascareta No ens ha agradat gens!