Embedded Files
Fecha de publicación: Sep 02, 2014 10:18:47 PM
Ahir li vam fer cas a en Sandro, que ens havia dit que era un bon dia per anar a les platges de l'est de Sant' Antiocco, no a les de l'oest on hi bufava el Mestral. Així que, en un momentet de cotxe havíem arribat a la 'Sardenya de Sardenya' una petita illa al sud-oest de la 'Sardenya continental'.
Busquem la cala de la Maladroixa, però arribem a l'anterior, ens sorpren perque ser molt agradable, una petita platja, estreta i d'ambient familiar on aparquem de franc just davant d'on posem la tovallola. Minuts després gaudim del nostre primer contacte amb l'aigua blava, gairebé cristal·lina de Sardenya. I ens agrada.
Quan ens cansem d'aquesta platja en busquem una altra, la cala de la torre on dinar i refrescar-nos. Ara si la trobem, una cala de pedres entre penya-segats al peu d'una torre defensiva, de postal. L'annedocta del bany la produeix el fet que ja estem molt al sud i de tant en tant es nota el mestral, una revolada s'emporta entre d'altres coses un parell de parasols i una tovallola que acaba a l'aigua.De nou al cotxe gaudim de conduir per carreteres que no paren de donar-nos imatges per recordar, és com la costa brava però més verge, i ens plantegem si no ens hem equivocat estant-nos només tres nits a la part menys coneguda de Sardenya.
Arribem al poble de Sant' Antiocco on després de berenar fem una passejada ràpida pel carrer poble, agradable sense més, ofereix les coses bones i dolentes de no tenir gaire turisme, estem molt tranquils però està tot molt tancat al ser diumenge.
Tornem a l'illa i passem de llarg casa nostre, Bacu Abis, encara volem fer una parada més, una platja més. Ens enfilem per un desviament poc abans d'arribar a Iglesias per una carretera entre penya-segats on, òbviament, parem de tant en tant a fer fotos fins arribar a la platja que volíem, la del Pao de Açucar, o com li diuen per aquí, el Pan di Zucchero. Si, podem dir que en menys de 6 mesos n'hem vist dos d'aquests panets tan dolços, durant la Setmana Santa el brasiler i ara, el sard, situat a uns metres de la platja a la que dóna nom, una platja també entre penya-segats i molt espectacular on molta gent 'guapa' es congrega per 'veure i ser vists', practicar surf i contemplar la posta de sol per darrera d'aquesta roca calcàrea que s'aixeca 133 metres (diuen) a dins del mar.Ens banyem una estoneta, en Pau, valent com mai, troba una 'gruta secreta', però posen la bandera vermella per culpa del vent i ens quedem remullant-nos només els peus. Quan el Sol està baixant decidim recular amb el cotxe per veure la posta des d'un mirador al poble de Nebida, doncs creiem que serà més maco ja que aquí caurà just pel Pa de Sucre i creiem que és millor que es pongui pel mar.
Dit i fet, minuts després ja som al mirador on l'Aranet veu la seva primera posta de Sol i nosaltres, a banda del sopar al nostre lloc preferit de Bacu Abis i del que parlem a les dades de la zona, donem per tancat un dia rodó.
Avui, un cop recollits i amb estona de cotxe per endavant, ens hem desviat per veure l'última platja escollida de la zona, la de Piscinas. El camí es fa llarguet (sobretot si el dia va atapaït i et fa mal l'esquena), però la zona i la platja valen la pena. Kilòmetres de sorre formant dunes, algunes de 50 metres d'alçada, condueixes entre sorra fins arribar al parking de la platja (de pagament). I la platja, infinita, de sorra fina blanca on hi havia enterrades les armes d'en MalaPata enterrat en ella, amb les dunes darrera, i els parasols a l'estil carib posats amb gust, val moooolt la pena. Aixó si, pel que fa al bany és una platja per a professionals, és a dir, ones grans i es fa fonda ràpidament.
Hem gaudit una estona i hem tornat al cotxe per deixar el sud-oest de Sardenya i arribar-nos a l'est on estarem les properes 3 nits sense wi-fi, així que no sabem quan penjarem les entrades...
Page updated
Google Sites
Report abuse