Fecha de publicación: Apr 17, 2021 3:34:9 PM
Per Setmana Santa, de fet una setmana abans, les restriccions es van relaxar, segurmanet per motius econòmics, i Catalunya va passar a un confinament autonòmic, el qual ja ha estat tirat enrere.
A nosaltres, aquest confinament ens impedia fer una sortida per alguna comunitat espanyola, però ens permetia anar a Vilallonga, on no hi havíem pogut anar des del 2020, de manera que ens va faltar temps per pujar-hi.
I d'aquesta manera, el divendres anterior a Setmana Santa, i amb la idea d’anar a esquiar dissabte, ens vam plantar a Vilallonga, després, un cop a pistes, amb força neu i Sol, un vent endimoniat ens va fer tirar enrere i recular cap a casa.
Vam canviar el pla per fer un altre tros de la ruta del Ter. Ja havíem fet, en diferents passejades el tros des de Setcases fins a Camprodon, i aquí vam començar el tram que, inicialment ens havia de portar fins a Sant Pau de Segúries. En aquest tram el camí, passa a transcórrer per una pista asfaltada, cosa que li treu encant i l'esperit d’aventura, la manera de gaudir-lo és fixar-se en una altra vista d’indrets pels quals hem passat moltíssimes vegades en cotxe, com la fàbrica Birba o la colònia Estavenell, i descobrir "coses" invisibles des de la carretera, com un pont de fusta “tope Indy”, va ser un dels highlights de l’excursió.
Després de passar pel càmping, veient l’hora i que havíem deixat als nens sols a ViIallonga vam decidir enlloc d’allargar fins a Sant Pau, desviar-nos fins l’ermita del Remei, on hi havíem anat feia 7 anys.. en cotxe, el nostre estat físic va a millor.
L'ermita situada al mig de la vall en un emplaçament molt bonic, fa molt de goig amb dues torres una de cada color.El millor de la passejada sens dubte.
Diumenge el vent continuava (de fet encara bufava més fort), així que ni parlar d’anar a esquiar, vam fer passar el dia fins l’hora de dinar on havíem reservat a can Po, a Rocabruna. Gambes a l’allet, vieires amb pernil, carpaccio de gambes i foieper a compartir i uns filets de segon que cantaven els àngels. Postres, cava rosat, aigua, dos canelons, xai i un altre filet pels nens, tot per 240€, érem 7 (dues famílies separades en due taules) així que molt bé de preu, i és que can Po és un dels nostres restaurants favorits, i no només de la vall.
Amb la panxa plena i segurament sota l'efecte del cava rosat, vam decidir caminar fins el castell de Rocabruna, on encara no hi havíem fet mai cap, i mira que és una breu passejada des de la carretera amb molt bones vistes de la vall que separa el Ripollès de la garrotxa. Quedant a sota Beget i al fons muntanyes com en Costanegre, el qual apuntem com a futur objectiu. És el que té ajuntar-se amb excursionistes
El castell en sí, molt ben resguardat, doncs la pujada final és força empinada (única "dificultat" de la passejada) tot i que de planta sembla prou gran, li queden quatre pedres mal posades, el millor, de nou, és el paisatge. Aquestes dues excursions van ser el preludi de la Setmana Santa, on hi vam pujar dissabte, fent parada a can Pinós, on també vam dinar molt bé, cargols a la llauna, sopa, peus de porc a la brasa, calamars, arròs salvatge amb gambes i bolets i fricandó, postres i beguda.
El problema de la Setmana Santa és que portàvem un peu torçat, aquest cop de l’Aranet, així que el pla era més aviat descansar. Sí, la Mireioneta i en Pauilolo van esquiar un dia, poca i mala neu, però es van treure el ‘mono’ i van poder tancar la temporada, i sí vam fer una passejada per Camprodon, engalanat amb les banderes romanes però sense els actes tan xulos que fan per Setmana Santa i sí, per fi vam pujar a la roca del corbs, que al final resulta que el camí és el més senzill de tots, sols que és més llarg (i més empinat del que pensàvem), és tractar d’anar com cap a Abella i al final agafar un trencant a la dreta però per on continua sent pista. Des d’allà, bones vistes, ens especial, del poble.
Però sobretot aquesta Setmana Santa a Vilallonga va ser descansar al jardí, jugar al billar i tardes d’Star Wars, sobretot vacances.