La Famiglia

Aquest post és de la casa que vam tenir a Santa Venerina i dels seus propietaris: una antiga bodega de vi de la família, que ara han arreglat per llogar. El lloc era total! Decorat de forma senzilla, però vintage, era molt gran i còmode pels nens i tenia la millor cuina que hem tingut a l’illa! Allà vam cuinar de tot! Gambes, calamars i peix comprat al mercat de peix de Catània, pasta de full o pastissos…es trobava dins d’un pati que s’hi accedia per una porta de ferro i on hi havia força moviment, doncs compartíem pati amb un supermercat, i allà dins hi tenien el magatzem…però era molt còmode per deixar el cotxe i perquè els nens juguessin a pilota o anessin en patinet. Però el millor de tot, eren en Camillo i en Giorgio, pare i germà del Renato, amb qui sempre vam parlar abans i durant la nostra estada, però que no vam arribar a veure mai, doncs no hi era els dies que ens vam allotjar allà.

En Camillo i en Giorgio ens van ensenyar la casa el primer dia i tot i que vam intentar aconseguir algunes indicacions de la zona…aquell dia ja vam veure que seria complicat, doncs amb l’aparent fàcil pregunta d’on podíem menjar peix, vam tenir una quilomètrica resposta que no va acabar de respondre el tema del peix…però la millor trobada va ser el dia abans de marxar, que van venir cap a les 9 del vespre a veure com ens anava tot i per quedar per l’hora de sortida de l’endemà, i ens vam embolicar amb una hileriant conversa sobre la família: jo volia saber com diferenciaven néts i nebots, doncs en italià es diuen igual: i nipottini.

Però no en vam treure l’aigua clara…era boníssim veure a aquells dos homes intentant explicar-nos els parentescos en italià…i com que el fill, en Giorgio, havia estudiat anglès, ho intentava complementar amb les seves (bàsiques) nocions…al final, com a resum, va dir: en anglès, en diuen “parents”…el Ferran i jo ens pixàvem de riure…tot i que ho vam poder controlar ben dignament.