París 1,1/2

Al sortir, la intimidació va desaparèixer deixant pas a l’admiració de l’espai, una gran esplanada envoltada dels edificis amb el Grand Arche al mig, “l’arc del triomf modern”, que s’alinea amb l’original i l’obelisc de la Concòrdia seguint la prolongació dels camps Elisis. Aquest arc va ser una construcció expressa del president Miterrandt per commemorar el bicentenari de la revolució francesa i domina l’espai igual que fa el clàssic uns quilòmetres més al centre. A banda de veure l’espai, el motiu de la nostra visita era també el mercat de Nadal allà instal·lat, el més gran de París amb infinitat de paradetes amb menjars regionals i d’arreu del mon, artesania (cara) i alguna que altra parada amb coses nadalenques.

Potser perquè n’hem vist molts, potser perquè hi havia molta gent, potser per l’espai o senzillament perquè estàvem cansats, el mercat està bé, però no ens va enamorar ni ens va contagiar de l’esperit nadalenc, així que després d’un parell voltes i uns gofres, vam anar al súper i vam tornar cap a l’hotel.

Avui tocava visita cultural i hem exprimit el dia d’allò més. Un cop esmorzats hem tornat a vorejar el Sena “no turístic”, realment hem baixat per la part oest fins una carretera molt a prop d’ell amb unes vistes increïbles de la torre Eiffel i de la rèplica de l’estàtua de la Llibertat que els francesos de Nova York van regalar-li a la ciutat de París en agraïment per l’original. Com anècdota, hem aprés que aquesta rèplica és a escala de l’original i que fa el mateix que la torxa d’aquella.

Després hem entrat al centre de París i hem començat a patir els típics “buchouns” parisencs. A més a més el pàrquing no era fàcil de trobar, cosa que ha fet que aparquéssim més tard de l’hora màxima a la que podíem entrar al Louvre (activitat central del dia) sense fer la cua general... Al principi hem tingut nervis, quan hem vist que ja no arribàvem, ja ho hem donat per perdut i al sortir a la plaça de Les Halles, hem començat a gaudir de l’arquitectura renaixentista francesa del centre de París, ple d’edificis dignes d’admirar com són l’antic mercat d’abastiments o el museu.

Hem arribat al museu “per darrera”, i allà la Mireioneta ha fet una jugada mestra de manera que hem aconseguit entrar sense fer cap cua tot i que la nostra hora ja havia passat. Per això és una crack de veritat. I de seguida estàvem al hall de Napoleó, sota de la piràmide preparats per visitar el que possiblement sigui el museu més famós del món.

Al ser un museu tan bast, és obvi que no es pot visitar tot en un sol dia, i amb dos menys encara menys, de manera que vam decidir seguir la ruta de “El codi da Vinci” que hi ha al web. Des del hall hem accedit a l’ala de Denon (una de les tres que té el museu, aquesta en honor al seu primer director) i hem anat a l’art grec pre-clàssic, on, seguint la ruta hem visitat l’estàtua de Hera de Samos, en honor a la germana i dona de Zeus i, saltant-nos la, la Venus de Milet, un dels tops del museu i amb motius, doncs és realment increïble la delicadesa amb la que està tallada aquesta figura.

Després hem pujat per l’escala de la Victòria, on hem vist els medallons d’Aragó, que marquen el pas del meridià de Greenwich per París (n’hi ha 135 per la ciutat) i hem arribat al final d’ella on hi ha una altra de les estàtua més representatives de l’escultura grega, la de la Victoria (Nike) de Samotracia, d’aquí també el nom de l’escala per si algú no ho havia pillat.

Malauradament la ruta d’en da Vinci continuava pel saló de Le Carré, que estava tancat, així que hem hagut d’improvisar. Ens hem quedat senes veure algun quadre com la verge de les roques, però hem anat a les sales dels pintors italians on n’hi ha per donar i per vendre.

Aquí ens hem tirat uns quants farols amb els nens fent veure que en sabíem (la Mireioneta però sí que ens sap, que quedi clar) explicant-los detalls i hem discernit sobre el museu. Realment és espectacular, no només el contingut sinó també el continent. Les zones sense obres, com el hall, són modernes i impol·lutes, i conjuguen a la perfecció amb les “clàssiques” que no són nyonyes en absolut, cada detall està mimat, els sostres, totalment clàssics conjuguen a la perfecció amb les parets i amb com els quadres estan penjats, un lloc, realment de pel·lícula on l’art i la cultura es noten a l’aire.

I clar, amb tant art, cultura, i quadres italians, havíem d’arribar al quadre més famós, del museu més famós del món. La Gioconda, una sala, on hi ha altres obres (com bé diuen els cartells que acompanyen als de “ves ràpid i comenta el quadre fora de la cua per fer-te la foto), però La Mona Lisa és la reina i té una paret per ella sola. Allà hem fet cua mentre gaudíem del quadre que li fa front, pot ser l’únic que pot, Les bodes de Cana de Veronese, un quadre espectacular, tant de mida (el més gran del museu) com de detalls i mites sobre ell. Per mi sublim.

Hem sortit pel jardí de Tulleries des d’on hem contemplat el museu per fora amb la piràmide al davant, més fotos, girant-nos teníem al lluny vistes de la torre Eiffel, més fotos i acabant-nos de girar, la nòria roda de París, més fotos i... més fotos. Ens hem apropat a la roda, i hem vist que estava al bell mig del mercat de Nadal de les tulleries, un mercat més petit que el d’ahir a la Defense però amb el que li faltava al de l’extraradi, esperit nadalenc. Potser la roda, potser la fira, o potser que ja no estem tan cansats, però el Nadal 2019 ha començat davant la roda de París.

Una roda que la Mireioneta i en Pauilolo, amb la seva afició per pujar en aquesta atracció no han perdonat, i han sumat un creu més a la seva llista a banda de tenir unes vistes espectaculars de París mentre el Sol és posava en la seva hora màgica.