Fecha de publicación: Jul 02, 2018 9:53:48 AM
L'estiu, és aquella època de l'any que tant ens agrada i en la que els pares hem de trampejar que fer amb els nens 12 setmanes. Aquest any, els nens han passat força temps a Vilallonga, on, s'hi està de fàbula, vacances i relax total, enmig dels pirineus amb uns paisatges brutals i un poble que s'escapa i molt del turisme massiu.
La primera setmana de vacances escolars jo també vaig fer vacances i vam pujar a Vilallonga des d’on ha treballat la Mireioneta. Va ser una setmana molt tranquil·la, parc, piscina, donar de menjar a les ovelles, passejada fins la font blanca, Camprodon, on tot estava mega tancat, ‘platja’ de Setcases i poca cosa més.
Ara bé, vam incrementar la nostra coneixença de la vall del Ter divendres, doncs de tornada ens vam aturar al restaurant Cal Jutge del municipi d’Orís, lloc recomanat pels ‘sogres’ que hi dinen gairebé sempre que pugen entre setmana, i és que de dilluns a divendres el menú de 14.5€ (10 l’infantil) inclou, copa de cava, suc, primer, segon i postres, aigua i vi, vaja excepte el cafè, de tot, i força bo, vam trobar plats exquisits, com l’arròs negre o el fogonero (carboner), i d’altres més justets (l’amanida de llenties o els peus de porc). A més, el lloc, una masia preciosa paga la pena.
I ja que hi érem, doncs vam fer una volta per les contrades d’Orís. El restaurant està a les Branques d’Orís, que vindria a ser el cap del terme ja que també hi ha l’ajuntament, en un edifici pintat amb el mateix vermell que les estacions d’Ogassa i Ripoll. D’allà ens vam enfilar fins a sant Genís D’Orís on, si no hi ha boira, es té una panoràmica espectacular d’Osona, els pirineus... nosaltres de vistes no gaires, però vam arribar a un lloc realment apartat de tot, fins el punt que allà s’acaba el google maps. Un parell de fotos de l'església-hostal i de les ruïnes del castell i cotxe de nou fins al poblat de Saderra, on tampoc arriba la cartografia digital, però sí unes de masies molt boniques.
Vam tornar a Barcelona amb la panxa plena però amb ganes de tornar algun dia a Orís per tal de pujar al castell i tenir millors vistes.
On si hem tornat ha estat a Vilallonga, ni un més després vam tornar a pujar en un cap de setmana força intens.
Divendres vam veure força bé la lluna de sang i un mart fins i tot més sorprenent des de casa.
Dissabte vam fer l'excursió per darrera del Drac a través d'un bosc verdíssim farcit de bolets i flors fins a les masies del Llebro, on un corriol d'aigua ens va deparar una zona de pícnic molt xula i va veure una masia espectacular. No tan guai va ser haver de tornar tot solet per la carretera fins a casa per agafar el cotxe "gajes del oficio" i anar a dinar a l'hostal Ter, un lloc on la qualitat va de baixada, al contrari que el preu del menú, que ja està en 16€, cada cop hi anem menys i no canviarà la cosa. Això sí, vam tenir l'oportunitat de xerrar amb en Joan Broc, bé, de fet xerrar va xerrar ell perquè aquest senyor, que encara no sabem si és el boig o el Padrino de Setcases, sordeja una mica. Això sí, gràcies a la meva samarreta del Clot, i que ell, fa més de mig segle i va treballar per la Verneda, ens va explicar moltíssimes anècdotes interesants (ens queda pendent portar-li una samarreta).
Diumenge vam visitar els gorg de la Malatosca, i encara estem al·lucinant, una mini-excursió de menys de 15 minuts des de l'estació de Sant Joan de les Abadesses ens va portar a un gorg amb un salt d'aigua espectacular, un indret no gaire conegut (que com és petit amb poc menys de 30 persones ja s'omple, però no hi havia mil persones allà ficades). I vam gaudir de valent, asseguts a un manglar, ficant-nos a l'aigua gelada i arribant fins la cascada i jugant al uno (el nostre joc de l'estiu ) fent un pícnic allà mateix (hi ha una taula). Certament, no ens expliquem com no coneixíem aquest lloc que ha passat directament a ser un dels nostres recons preferits de la vall.
De tornada vam donar la volta per la serra Cavallera, sense parar a les esglésies i sense desviar-nos al refugi, cosa que tenim ultra pendent, doncs si bé el primer cop que vam anar per aquestes pistes vam veure una guineu (a banda d'unes vistes privilegiades i demés) aquest cop vam estar molt a prop d'una munió d'àligues, que si haguéssim anat cap el refugi les haguéssim tingut a tocar... next time.
Dilluns vam treballar des d'allà així que no vam fer 'res més' que anar a la piscina i al parc per la tarda, com hem fet en moltes de les estones que ens han anat quedant lliures allà. Gaudint de les vacances 'de poble'.
I dimarts vam tornar cap a Barcelona deixant els nens amb els avis que s'havien instal·lat a Vilallonga el dia anterior.
Dos dies i mig després, dijous al vespre, ja tornàvem a ser tots allà, i tots és tota la família, amb la que vam passar un cap de setmana, como no podia ser d'una altra manera, familiar.
Divendres, després de treballar vam anar a la piscina que obria per la nit, allà vam constatar que en Pauilolo ja té la seva colla de 'Vila', l'Aranet, al ser més petit li costa més.
Dissabte, vam anar a donar sal a les vaques i als cavalls a la collada de la Belmeta dins del programa del cap de setmana ramader de Setcases, el lloc i l'experiència fantàstics, doncs la collada de la Belmeta, és una pista que està habitualment tancada al transit motoritzat gairebé al cim de la pista forestal que va d'Espinavell a Setcases on s'obren unes pastures verdes verdíssimes envoltades d'alta muntanya, i on vam deixar sal a les pedres perquè les vaques i els cavalls pasturin gratuïtament tot l'hivern. Per cert, veure un grupet de cavalls galopar en baixada impressiona bastant.
Per tornar cap a casa vam donar la volta a la pista per Espinavell on vam aturar-nos un moment a fer un cafè i volar el dron. La tarda va ser de relax total i absolut.
I si la tarda de dissabte va ser de relax, dilluns si fa o no fa, doncs pel matí vam fer temps fins anar a la festa de l'escuma de Vilallonga, amb xeringada prèvia, vacances totals, que van continuar a la tarda amb tarda de piscina i futbol, i que va continuar la resta de la setmana en la que la Mireioneta i un servidor van tornar a baixar a Barcelona d'hora el dilluns i van tornar a pujar dimecres al vespre.
Això, entre feina i que el temps ja no va ser l'ideal, no vam trencar pas el ritme dels nens d'estiu a Vilallonga, on hem fet moltes coses però sobretot, VACANCES.