Rondalles del Delta
Fecha de publicación: Aug 08, 2019 7:35:51 AM
Reconec que si preparo una sortida, no sóc el millor company per viatjar, en especial quan preparo jo les sortides, l’ “anem a” o el “fem” són habituals. Això no fa més que posar en alça encara més les virtuts de la Mireioneta, la millor viatgera que pot haver-hi (sense tenir comte com de malament fa la seva maleta 😉 ).
Però tot canvia, i cada cop gaudeixo més del moment, sense preocupar-me de veure la vuitena església modernista de la comarca, o totes i cada una de les platges del litoral que estiguem explorant.
Aquest cap de setmana és un clar exemple d’això. Vam baixar al Delta de l’Ebre, un lloc que ens encanta, al que hi intentem anar cada any i mig / dos anys per sentir la seva “sensació”, i és que, com diem sempre, el delta està a dues hores en cotxe de Barcelona, però molt lluny en quant a com s’hi viu. És un viatge en el temps, i a la tranquil·litat.
Per un cop vam sortir puntualíssims, a les 14:00 ja estàvem al cotxe, i unes dues hores després estàvem gaudint de la munió d’ocells del Delta que estava verdíssim, doncs a l’agost l’arròs ja està crescut i a punt de ser segat (al setembre). Una imatge preciosa i que no recordàvem, doncs al Delta no baixàvem a l’estiu des de feia 11 anys.
Vam travessar el Delta i una estona després ja estàvem muntant la tenda al càmping Eucaliptus, on hem estrenat taula i cadires, cosa que li dona un plus a l’acampada la veritat. El càmping és més senzill que els altres on hem estat, la mida de la parcel·la és perfecte, però el terra és de sorra, i els serveis del càmping són reduïts i poca cosa més vam fer servir que la piscina, on hi vam estar moltes hores (tot i que no tenia tobogans com la de les Dunes) el súper, la rostisseria, on un pollastre a l’ast, dues cokes i dues bosses de patates ens van costar 15€ i el bar restaurant on ens vam prendre tres gelats i un tallat amb gel per 7€. Però clar, té els seus punts forts, un el preu, doncs pagar menys de 50€/nit per allotjar-te el primer cap de setmana d’agost fa que l’opció càmping continuï guanyant punts al nostre estil de viatge i segon el lloc, si com hem dit infinites vegades, el Delta ens encanta, estar allotjats a tocar de la platja i arribant a la punta de la banya és un mega-punt per a nosaltres. El primer dia el vam passar acabant de muntar la tenda, banyant-nos a la piscina i anant a comprar a Deltebre, però creuant el pont de Lo Passador, el que uneix Sant Jaume d’Enveja amb Deltebre, aquell que abans el travessaves amb barca, va veure una posta de Sol per darrera del riu espaterrant, tant que ens vam dir que diumenge allargaríem el cap de setmana per venir a veure-la i fotografiar-la amb calma.
Sigui que dins la tenda i amb als matalassos inflables dormo molt bé, o molt malament, encara no ho sé, el que és segur és que de càmping sempre em llevo molt d’hora, així que dissabte abans de les 7 ja estava dempeus i quan van obrir l’accés de darrera del càmping (a les 7) vaig sortir cap a la platja. Un cúmul d’imatges precioses van venir als meus ulls una darrera una altra.
Només sortir un petit arrossal era il·luminat taronjadament amb els primers raigs de Sol, poc després, les vaques salvatges i famèliques del Delta pasturaven a l’altra costat de la passarel·la, amb una mirada sabedora del difícil encaix que tenen al segle XXI, van portar els bous allà per desermar els aiguamolls fa gairebé 150 anys, però ara, entre les màquines que fan la seva feina i les (òbvies) prohibicions taurines, són éssers vius que “han passat” de moda, i els humans, com fem habitualment, mirem cap a una altra banda.
Però “la grossa” és arribar a la platja, aquell moment en el que te n’adones com de màgic és un paisatge apocalíptic, centenars de metres de sorra em separaven del mar, no calia res perquè allò fos preciós, bé sí, una autocaravana i una cadira de socorrista a la sorra, per demostrar la vastesa del lloc i la insignificança de l’ésser humà al mon.
Però entre els bous i la insignificança ja tenia prou de reflexions filosòfiques (eren les 7 del matí) i vaig tornar cap a la tenda on poc a poc tot anava recuperant l’esperit de dia de vacances culminat amb un bany moooolt llarg a la piscina on, de fet vam desestimar qualsevol visita enlloc, doncs amb la solana que feia, el millor que podíem fer era estar en remull.
I així se’ns va fer l’hora del dinar, on, doncs com és normal, a la Caseta de fusta, no podia ser a un altre lloc, i què, doncs el menú degustació, no podia ser res més 25€+IVA, manté el preu i potser ha baixat una mica la quantitat, doncs vam menjar un plat de calamars del delta la romana, paté d’anguila fumada (increïble, però una torrada), musclos, ortigues de mar (molt bones però diria que algun cop havien estat millor) i llagostins, ara, el que sí va ser sublim va ser l’arròs, vam agafar el caldós d’ànec, el preferit de la Mireioneta tot i que l’últim cop no li va acabar de fer el pes, i aquí vam fer les paus amb el restaurant. Sublim. Amb les postres incloses al menú, hem de dir que tot i que els entrants ens van semblar més escassos vam acabar tipíssim, així que en la propera baixada, segurament hi tornarem. Vam tornar al càmping a banyar-nos una estona abans de tornar a sortir i vorejar l’estany de la canyada, entre la platja de la punta de la banya on s’hi amunteguen els ‘kites’, una imatge que sempre és bonica de veure i els aiguamolls on fan el mateix els flamencs, un ocell amb una capacitat ben curiosa per cridar l’atenció de les persones.
Però l’objectiu de la sortida era arribar a MonNatura, un centre pensat per entendre i gaudir la màgia del Delta. Allà vam fer una petita passejada per l’espai i vam provar amb molt poc èxit la veritat, de portar una barca de perxar fins que es va fer l’hora de la visita guiada que teníem contractada, Contalles del Delta, 17€ adult, 8.5€ nen i, on en Paquito ens va explicar sobre la gent, del paisatge i la gastronomia del Delta. Ens va explicar com era el passar allà quan gairebé no hi havia cotxes, com s’hi treballava a les salines, com parlaven, ens va donar a tastar pa amb oli (d’oliva negre no d’arbequina) i flor de sal (que allà ja ho coneixien abans de que tingués nom) i tomàquets a frigola i sal (tot molt bo). També ens va ensenyar com es pot tirar la reixa amb la que va capturar dos crancs de pota blava, una espècie invasora, però que vam haver de tornar als canals, i vam tancar la visita, una visita molt bonica i recomanable 100% amb uns musclos i un arròs molt bons a la terrassa de la casa de la família que portava les salines abans que aquestes fossin integrades al parc Natural, un edifici que domina el terreny amb unes vistes precioses.
Diumenge, d’hora al matí vaig repetir el passeig de dissabte però aquest cop amb la Mireioneta, la sortida del Sol no va ser tan maca, i no hi havien les vaques famèliques (sort que també les havíem vistes dissabte anant cap a MonNatura, si no, no em creurien), però era maco igual, la Mireioneta va ‘xalar’ tirant fotos una bona estona abans de tornar a la tenda on els nens encara dormien.
Un cops desperts i esmorzats, vam recollir la tenda, cada cop i fem millor, i vam anar a la piscina, on tot i haver fet el check-out ens hi podíem estar tot el dia, a veure si aprenen els col·legues del Garden Gerzat Clermondt Ferrandt, on hi vam estar fins la tarda.
Però volíem allargar el dia, així que vam anar cap a la punta de la banya, on hi vam fer un súper berenar davant de la mar morta, on hi vam posar els peus i vam jugar al frisbee. La veritat és que aquest punt ser els meus lloc favorit de Catalunya, doncs, i sabent que cada cop hi ha més gent, s’hi està tan tranquil en una platja, o millor dit, entre dues platges, la mar viva i la mar morta, tan boniques. És un lloc fantàstic.
Després vam tornar a la caseta de fusta on vam llogar una bicicar, 45 minuts/11€ tal i com els hi havíem promès als nens, personalment les odio, però reconec que podria ser divertit, i dic podria perquè allò no tirava, i el passeig, tot i que vam passar a prop d’algun ocell i d’una família d’ànecs) i no ser horrible, era molt repetitiu (anàvem massa lents), però sobretot, és que estava ple de mosquits (encara ara estem plens de picades).
El Sol començava a baixar així que vam anar cap a Deltebre per camins secundaris (si és que al Delta hi ha algun camí gran), i aquí si que vam gaudir, ocells, famílies d’ànecs travessant la carretera, arrossals amb fotos de postal... Moment màgic.
A Deltebre teníem deures a fer, la Mireioneta volia mirar un pis, i a veure si hi invertim, la veritat és que ens va sorprendre positivament a veure... I després vam tornar al pont a veure la posta, no va ser el 10 de divendres però se li va apropar, doncs el reflex del darrers raigs al riu només va poder competir amb les fotos dels nens fent Hadokens i Kame-hames amb el Sol 😊
Vam rematar el cap de setmana sopant al restaurant El Racó del Riu, allà mateix però a la banda de Sant Jaume d’Enveja, el lloc molt bé la veritat i el preu més que correcte, doncs tres hamburgueses, una ració d’anguila fumada, una mariscada (de gambes, cargols de mar, musclos, cloïsses i navalles), aigua i un tallat ens va costar 60€. La llàstima va ser que les hamburgueses estaven seques i l’anguila... doncs no era com la de la caseta de fusta la veritat, ara bé, la mariscada era molt bona, i pel preu, encara molt més
Just acabats de sopar, uns focs artificials, van donar per acabades les festes de Deltebre al igual que el nostre cap de setmana, doncs era tard i havíem de tornar cap a casa després de gaudir de la “sensació Delta de l’Ebre” sense visitar (pràcticament) res.
Fins la propera visita