Embedded Files
Fecha de publicación: Jul 15, 2017 7:18:41 AM
Doncs sí, fa poc més de dos díes desembarcàvem a Palermo i, d'una manera cap-i-cua hem arribat a Catània. Per desgràcia, el "cap-i-cua" no ha estat per coses gaire agradables. Sortir de Palermo va significar lluitar al mig d'un trànsit d'aquells que, o ataques o se't menjen, i tot i així degut a l'embús vam trigar més d'una hora per sortir de la ciutat i veure el primer incendi dels molts que estan cremant l'illa, com un altre que hem passat fa unes hores, poc abans d'entrar a Catània que ens esperava amb un altre embús ben maco.
Però entremig han passat coses més maques...
Un cop esquivat Palermo (l'atacarem al final) i amb l'hora màgica, que diu la Mireioneta, un paisatge Toscà es va obrir davant nostre per portar-nos a Agrigento, trajecte que se'ns va fer una mica pesat al final quan ens va costar trobar l'hotel, un cop arribats, descans i res més.
Ahir (com es dilata el temps de viatge, doncs sembla que faci molt més) vam anar a l'scala dei Turchi, una platja besada per una roca calcària blanca (tan blanca com la neu) que forma una escala daliniana degut a l'erosió del vent que l'engalana espectacularment, Recó preciós i molt fotogènic.
La platja en sí és normaleta, Ideal per treure's la calor que cau per aquestes contrades però amb la pujada que s'ha de fer per sortir, quan arribes al cotxe estàs igual o pitjor que abans de sortir de l'aigua, L'annècdota va ser que la Mireioneta es va trobar un ex-company de classe a Girona.
I com estàvem igual que abans d'anar a la platja, vam anar a la piscina de l'hotel a refrescar-nos. Definitivament... bufff.. aquí sí que ens hi haguèssim estat hores i hores, nedant, bussejant, fent tombarelles, refrescant-nos... Però no disposàvem de tant de temps, l'activitat estrella de la zona no podia esperar més.
Poc abans de les 6 de la tarda entràvem a la vall dels Temples, feia calor, però era suportable, potser degut a la sobrehidratació a la que ens havíem exposat, això ens volíem creure.
Ens vam centrar en la part oriental, tot ens semblava massa, pels nens, i per nosaltres, a més a més els tres temples més importants, estan en aquesta banda.
Tres exemples de la impressionant civilització grega, la mare de tota la nostra cultura, i que et fa veure que fa 2500 anys la gent era molt espavilada, que normalmente tendim a pensar que som 'millors' que les generacions anteriors.
El primer temple és el d'Hera, el més important a la seva època però parcialment en runes per culpa d’un terratrèmol a l’edat mitjana, el de la Concòrdia, que degut a la seva situació sobre un terra argilasinós ha conseguit mantindres fins els nostres díes (tot i que restaurat) i té l’honor de ser el logo de la UNESCO i de tenir una estàtua de bronze molt fotogènicament caiguda/posada al seu davant i, per últim i després de passar per les restes de les muralles i les tombes de la ciutat vam arribar al temple d’Hèrcules, més antic que els altres dos i del qual s’han reconstruït 8 columnes deixan part de les roques caigudes al seu voltant.
Ah! I també vam gaudir d’un ramat de cabres girgentanes, una cabra amb unes banyes ben curioses, totes recargolades i que segons sembla van portar els àrabs a Sicília, després va gairebé desaparèixer de la zona i ara s’està intentant reintroduïr.
Després de veure aquest recinte històric i espectacular, i de creuar-nos a l’excompany de la Mireioneta moltes vegades vam tornar cap a l’hotel on ja vam romandre fins l’endemà.
Un endemà que vam començar a la piscina fins al migdia, hem de reconèixer que ens ho vam passar teta, sempre entre nens i grans que feien cursos de natació, però amb espai de sobres per a tots.
Havíem de marxar, següent parada, el poble veí de Favara, un barri mig deixat de la mà de Déu on un local va decidir reactivar-lo creant el Favara Farm Cultural Park, un viver d’artistes creant un projecte interesant i curiós que sorprén allà al mig. I és que entre cases ruinoses apareix un conjunt d’espais modernets on diferents artistes hi treballen i hi exposen les seves obres. Hi vam gaudir d'una passejadeta i d'un dinar ben bo però una mica enfadats perquè, com sol passar en aquests llocs ‘d’artistes’ si no et veuen com ells, alguns et miren ‘raro’ i ens va fer ràbia que una noia ens encolomés a dinar on ella va voler sense deixar-nos ni veure que al recinte hi teníem més opcions. Ella es va perdre que paguèssim per veure les exposicions.
I d’allà, amb 40º a l’exterior (tenim foto de 39 però el cotxe va marcar durant un parell de minuts 40) vam conduir fins a Enna a 950 m.s.n.m., la capital de província més alta d’Italia (però ni així baixava la temperatura) i ciutat situada estratègicament al centre de l’illa i que per tant es van rifar tots els imperis que van passar per l’illa (que venen a ser tots) i que han deixat un centre històrics amb palaus d’aquells tan italians i una munió d’esglésies per metre quadrat que fa que acabis sense enrecordar-te de cap. Bé, potser del Duomo que té unes litografies a l’exterior molt catxondes.
També vam visitar el castell medieval, venut com un dels millors conservats de l’illa però vaja, però on a banda del pati, només hi ha una torre accessible, des d'on vam veure per primer cop l’Etna fumejant, el nostre següent destí i, al que hem arribat... després d’una conversa amb un local sobre el Hyundai i30cw. I és que mira que són xerraires els italians!
Page updated
Google Sites
Report abuse