Doncs ja hem creuat l'illa

Fecha de publicación: Jul 15, 2017 7:18:41 AM

Doncs sí, fa poc més de dos díes desembarcàvem a Palermo i, d'una manera cap-i-cua hem arribat a Catània. Per desgràcia, el "cap-i-cua" no ha estat per coses gaire agradables. Sortir de Palermo va significar lluitar al mig d'un trànsit d'aquells que, o ataques o se't menjen, i tot i així degut a l'embús vam trigar més d'una hora per sortir de la ciutat i veure el primer incendi dels molts que estan cremant l'illa, com un altre que hem passat fa unes hores, poc abans d'entrar a Catània que ens esperava amb un altre embús ben maco.

Però entremig han passat coses més maques...

Un cop esquivat Palermo (l'atacarem al final) i amb l'hora màgica, que diu la Mireioneta, un paisatge Toscà es va obrir davant nostre per portar-nos a Agrigento, trajecte que se'ns va fer una mica pesat al final quan ens va costar trobar l'hotel, un cop arribats, descans i res més.

Poc abans de les 6 de la tarda entràvem a la vall dels Temples, feia calor, però era suportable, potser degut a la sobrehidratació a la que ens havíem exposat, això ens volíem creure.

Ens vam centrar en la part oriental, tot ens semblava massa, pels nens, i per nosaltres, a més a més els tres temples més importants, estan en aquesta banda.

Tres exemples de la impressionant civilització grega, la mare de tota la nostra cultura, i que et fa veure que fa 2500 anys la gent era molt espavilada, que normalmente tendim a pensar que som 'millors' que les generacions anteriors.

El primer temple és el d'Hera, el més important a la seva època però parcialment en runes per culpa d’un terratrèmol a l’edat mitjana, el de la Concòrdia, que degut a la seva situació sobre un terra argilasinós ha conseguit mantindres fins els nostres díes (tot i que restaurat) i té l’honor de ser el logo de la UNESCO i de tenir una estàtua de bronze molt fotogènicament caiguda/posada al seu davant i, per últim i després de passar per les restes de les muralles i les tombes de la ciutat vam arribar al temple d’Hèrcules, més antic que els altres dos i del qual s’han reconstruït 8 columnes deixan part de les roques caigudes al seu voltant.

Ah! I també vam gaudir d’un ramat de cabres girgentanes, una cabra amb unes banyes ben curioses, totes recargolades i que segons sembla van portar els àrabs a Sicília, després va gairebé desaparèixer de la zona i ara s’està intentant reintroduïr.

Després de veure aquest recinte històric i espectacular, i de creuar-nos a l’excompany de la Mireioneta moltes vegades vam tornar cap a l’hotel on ja vam romandre fins l’endemà.

Un endemà que vam començar a la piscina fins al migdia, hem de reconèixer que ens ho vam passar teta, sempre entre nens i grans que feien cursos de natació, però amb espai de sobres per a tots.