Fecha de publicación: Aug 11, 2017 3:30:36 PM
Arribar al port de Palermo ens va costar força menys que al de Livorno, i embarcar va ser molt senzill si deixem de banda que com el passaport de l’Aranet els portàvem a la maleta i ens feia mandra treure’l, vam dir que no en tenia. Total, que ens van fer signar un permís perquè ens deixessin pujar al nen al vaixell.
A quarts d’onze els pares dormíem i els nens miraven ‘mascotes’, pensàvem que seria una nit plàcida, però ja puc deixar de tocar fusta ja que el mar va estar mogudet, i els ‘vaivenes’ de la nau ens van desvetllar una bona estona.
Durant el dia, el vent va persistir, el pis de dalt gairebé no s’hi podía estar, de manera que entre el bar, el camerot, i un 'simulacre de simulacre d’evacuació d’emergència', vam anar passant el dia dins d’un vaixell que anava molt més buit que a la tornada. La Mireioneta suposa que molta gent déu passar tot l’estiu a l’illa.
La llàstima va ser que quan per hora havíem d’estar arribant a terra, no és que no la veièssim, és que encara no havíem sentit els avisos de la tripulació animant-nos 'gentilment' a deixar el camerot.
Vam anar gairebé dues hores tard, ens vam assabentar que el vaixell ja va sortir amb aquest temps de retard per culpa de que hi van pujar molts trailers. Més que el temps, van ser les dues hores llargues sense fer res al hall del pis 8 del vaixell, el que ens va fer ràbia.
Un cop a Livorno, carretera i manta fins a Casella, a prop de Gènova, un poble que després de dormir ens va semblar curiós per fer-li una visita, però vam sortir ràpidament ja que teníem un bon tros de carretera fins arribar a Avignon, on havíem de tancar el viatge. Això sí, vam fer un últim bany abans de sortir d’Itàlia. El lloc triat van ser les magnífiques aigües blaves de l’estiuenc poble d’Ospedaletti, un poble que ja ens feia sentir més a casa nostra, i és que cada dia ens estem apropant una mica més.