Fecha de publicación: Sep 19, 2014 11:24:21 AM
Ja s'ha acabat, ja som a casa de nou, la nostra, la de veritat. a cap de les quatre cases de Sardenya que ha anat dient en Pauilolo aquests 15 díes. A quatre cases i a un vaixell! Un vaixell que ha suposat, l'última experiència del viatge...
Viatjar amb Grimaldi és casi obligat, una campanya publicitària non-stop i unes ofertes força bones la veritat, nosalters vam anar els 4, anada amb cabina, tornada sense res, passant el cotxe per 475€, com ens hem fartat de dir, molt més barat anar a Sardenya que a Menorca.
Tot sigui dit, el glamour dels anuncis s'acaba ràpid, tal i com vam explicar al diari d'abord de l'anada. La cabina, i el bany encabit en ella són molt petits però funcionals això si. Res a objectar, però al sortir i veure tana la gent tirada dormint a qualsevol lloc, autèntics professionals, d'altres que molestaven... doncs no era gaire agradable de veirtat, tot i que...
... a la tornada ens hem convertit en aquests 'Grimaldi-homeless'. L'hora és xunga, el vaixell sortia a les 6.30AM, el que vol dir que a les 4:30AM estàvem per fer les cues pertinents. Aquí, TOTHOM s'ha saltat el principi que a la bodega només puja el conductor i ens ha anat força bé ja que hem pogut estar els quatre junts sense despertar els nens fins que ens hem apalancat en unes butaques a un dels bars del vaixell.
I a partir d'aquí doncs això, estirats sofàs, reclinats, asseguts, hem intentat anar descansant com hem pogut, com fa tothom, la imatge acaba semblant un camp de regugiats la veritat però les hores passen tan a poc a poc, i la matinada és tan gran que tu mateix acabes interioritzant que estar tirat en un sofà d'un bar és el més normal de tot.
A banda d'això doncs res, anar passant les hores que passaven molt lentament, consumeixes al bar, vas a la sala infantil, on tant en Pauilolo com l'Aranet (com la Mirieioneta) han fet amics i ens hem endut una alegria molt gran veient com l'Aranet juga amb nens sense cap problema.
Hem dinat al vaixell perque a l'anda vam veure que els preus no eren gaire cars i a la tornada veient el que costaven les coses als bars doncs ho confirmàvem.... ERROR!!! Ens hem sentit molt estafats, els 6.5€ del pollastre arrebossat era un nugget congelat al qual li van posar patates, a 3€ més d'extra (sense preguntar), la mayonesa es paga a part,... i tot per l'estil, realment de foto.
Després de dinar, doncs més jocs, sortir a coberta a fer un 'titanic', i poca cosa més ja que fa molt de vent i la piscina estava tancada, escribim un missatge pel pirata MalaPata, trobem al meu germà al vaixell, intentar descansar una mica més...
i com tot a la vida passa, el vaixell poc a poc, vaig mesurar que el vaixell va a 51km/h (25 nusos) va arribar al port de Barcelona (hem tingut molta sort amb el mar que ha estat inmensament tranquil en les dues travessíes) i despré d'una estoneta a la bodega per poder treure el cotxe (ion, de nou, vam anar-hi tots quatre) vam sortir a la nostra enyorada ciutat. Vam enyorar el Sol de Sardenya això si i vam arribar tranquilament a casa per acabar un nou viatge i amb això un nou diari.