Onades

(Lluís Llach)

M'agradaria tant

poder mirar el teu cos

esquinçat, nu i lluent,

les aigües del bassal...

M'agradaria tant

acaronar els teus cabells

i eixugar aquesta pell

amb els meus llavis tan secs...

Que envejo cada esquitx

que tu hagis platejat.

Gelós estic del sol

si és que ell t'ha enlluernat.

Que primaveres són

les onades que tu fas,

i jo, l'arbre assedegat

que a la vora està esperant.

Són onades,

secrets d'amor que ara et pertanyen.