Llums que mai no s'apaguen

ELS ulls agònics suspesos al sol

l’esvoranc enfurit del mar,

cruel bèstia salvatge

que té urpes líquides

per a assaltar la vida

Esfondrats els castells de sorra

a la platja, les begudes dolces

precipitades al vòrtex plomís

que no perdona

Hi acudeix la mainada, veuen

mar i cel

rebregar-se en el vent,

fondre’s en una sola taca

més i més negra cada vegada

però on, tanmateix, un cor rosa

no s’està de bategar-hi

Un cor ben xic, l’esperança,

un raig de llum que l’infant

fa brollar

de les llumeneres de l’ànima

Traducció: Sílvia Aymerich-Lemos

Luci mai spente

GLI occhi moribondi sospesi al sole

lo squarcio furioso del mare,

crudele bestia selvaggia

che ha liquidi artigli

per assaltare la vita

Crollati i castelli di sabbia

sulla spiaggia, le dolci bevande

precipitate nel vortice plumbeo

che non perdona

Accorrono bimbi, vedono

cielo e mare

accartocciarsi nel vento,

comporre una sola macchia

sempre più nera

ma dove un cuore rosa

non smette di pulsare

Un cuoricino, la speranza,

il raggio d’onda che il fanciullo

fa uscire

dalle luminarie dell’anima

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]