Monforte, Enric

Mesures

DOS-CENTS cinquanta centímetres.

Aquesta és la ratlla, bruta i obstinada,

que l’aigua va deixar a l’emmudida

façana de les cases del meu poble.

Quinze centímetres.

És la línia que el pas del temps

ha deixat al front del pare.

Dos centímetres.

Són els solcs que la criança

ha imprés a les galtes cansades de la mare.

Trenta centímetres.

És la línia que conforma

les paraules d’aquests versos que ara escric.

Al capdavall, tant fan les mesures…

Totes les línies són senyals d’allò que ens travessa,

resistències que ens ajuden a viure

des de la lluita i l’esperança.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

(A la quietud de la nit...)

A LA quietud de la nit,

mentre el temps fonedís es paral·litza,

escolte el murmuri de la terra

i la meua ànima s’asserena

en la calma encesa dels estels.

A la quietud de la nit,

aquest món circumdat de promeses

esdevindrà cendra fèrtil

on brollaran nous enigmes i belleses

i papallones daurades festejaran la llum.

A la quietud de la nit,

   esperaré l’or del nou dia.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

(Davant...)

DAVANT la teua absència,

aquest silenci

m’encega la mirada

i em corca els llavis

amb paraules de gebre.

Només el teu record em reviu,

em fa beure la llum

i sentir el camí a sota la pell.

Ara conec el pes d’aquesta història

i des del cim contemple les estrelles

que un dia ens van somiar.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]