Una casa sempre és casa

UNA porta sense batent no ho és,

no ho és una paret escrostonada,

tampoc la buidor pesant del silenci.

Un munt de runa i fang no és una casa,

no ho és la pèrdua. Una casa no és

el rastre de la por quan es fa fosc.

Perquè una casa serà sempre casa,

ho és una cuina i tot el que hi mengem,

ho és l’abraçada plaent de la son,

ho és vèncer la por, fer-nos companyia,

recosir plegats el temps. Una casa

sempre és casa i és llum quan cau la nit...

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]