DUARTE, CARLES
DUARTE, CARLES
Vida endins Palma: Moll, 1984.
Paisatges efímers. Barcelona: Columna, 1989.
La pluja del temps. Barcelona: Columna, 1990.
La pell del somni. Barcelona: Columna, 1991.
Llavis de terra. Barcelona: Columna, 1993.
Auca de la llengua [amb dibuixos de Pilarín Bayés], Joves per la Llengua, 1994.
Terra. Barcelona: Columna, 1994.
Cohèlet. Barcelona: Columna, 1996.
Ben Sira. Barcelona: Columna, 1996.
Qumran. Barcelona: Columna, 1997.
D'una terra blava. Palma: Moll, 1997.
Khepri. Barcelona: Columna, 1998.
Ha-Cohen [ed. bilingüe català-castellà]. Barcelona: Seuba, 1999; Barcelona: Comte d'Aure, 2004.
El somni. Barcelona: La Magrana, 2000.
Tot passa en el silenci [Poema del catàleg homònim del pintor Antonio Hervàs, que il·lustra una sèrie de cinc quadres]. Edició particular, 2000, 6 pàgines.
El silenci. Barcelona: La Magrana, 2001.
La llum [Fotografies de Francesc Guitart. Presentació de Miquel Martí i Pol]. Perspectiva Editorial Cultural, 2001.
Tríptic hebreu. Barcelona: La Magrana, 2002; [Pròleg de Marie-Claire Zimmermann]. València: Ed. 3i4, 2004.
Primavera d'hivern [Fotografies de Kim Castells]. Barcelona: March editor, 2002.
El centre del temps. Barcelona: Edicions 62, 2003.
Els immortals. València: Tres i Quatre, 2006.
Miratges [Fotografies de Francesc Guitart]. Lleida: Pagès editors, 2006.
Maríntim. Barcelona: Editorial Meteora, 2008.
Pinzellades de llum. Sobre la Cerdanya [fotografies de Kim Castells]. Tarragona: Arola, 2009.
Arwad [Il·lustracions d'Antonio Hervás] [edició bilingüe català-hebreu]. Sitges: Papers de Terramar, 9, 2009.
Vesteix la mirada. [fotografies de Francesc Guitart]. Lleida: Pagès, 2009.
Ens mou la llum [Il·lustracions d'Antonio Hervás]. Lleida: Pagès, 2009.
Empúries [Gravats d'Antonio Hervás]. Girona: 2010.
S'acosta el mar. Poesia 1984-2009. [Pròleg de Marie-Claire Zimmermann i edició de David Jiménez i Cot] València: Tres i Quatre, 2010.
A quatre mans. Juneda: Fonoll, col. Joan Duch, núm. 24, 2011.
Una magrana d'astres [música de Pere Vilanova; Il·lustracions de Sergi Solans. Inclou CD]. Girona: Cubert, 2011.
Alba del vespre. València: 3i4, 2013.
La mà del temps, amb fotografies de Maite González, Tarragona: Arola Editors, 2013
Alba del vespre i altres poemes [il·lustr. d'Aurora Valero; introducció de Jaume Pérez Montaner]. València: Tres i Quatre, 2015.
Ausencia / absència / absence [fotografies de Manuel Cohen; ed. trilingüe català-castellà-francès]. Lleida: Pagès, 2015.
Tensho [pintures de Màrius Brossa; ceràmiques de Wataru; ed. trilingüe català-francès-japonès]. Lleida: Pagès, 2016.
Celestial Sant Sopar [amb Miquel Pujol i Jaume Aymar]. Barcelona: Claret, 2016.
Memòria de la llum. València: Tres i Quatre, 2016.
Mars [fotografies de Kim Castells]. Tarragona: Arola, 2016.
Els fruiters en flor [amb Anna Garcia Garay, Clara Mir i Ricard Mirabete; introducció de Rafael Vallbona]. Premià de Dalt: Quaderns de la Font del Cargol, 2016.
Quadern d'albades [amb Ramon Casalé]. Lleida: Pagès, 2017.
Naufragis. València: Edicions 3i4, 2019.
La respiració de les plantes (Fundació Hervás Amezcua, 2020)
Cartes silencis [amb Ramon Casalé i Lourdes Fisa]. Lleida: Pagès, 2021.
Or i plantes. Barcelona: Stonberg, 2021.
CERCAR la llum que venç el mur del temps,
cercar-la al fons d’una paraula,
que en altres llavis va convertir-se en cant.
Quan tu l’escrius, retrobes una veu
que en el passat va imaginar el teu rostre;
fer del poema espill on reconèixer
algú que va somiar-te,
que va anhelar el camí que ara recorres,
sense comprendre
que en el teu gest hi ha l’ombra
d’aquell vers magnífic
que no s’esborra mai.
L’ara és fugaç,
però crema encara una flama antiga
que escalfa aquest present inhòspit
i ens porta la memòria dels absents:
perviuen dins nostre
quan contemplem el mar,
quan pronunciem de nou
en secret aquell nom.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
LA nit és una mar estesa que no ateny cap límit,
on el temps s’alenteix i l’esperit, anhelant, naufraga.
Els seus ulls,
com flames enceses a la riba,
em guien i m’acullen.
Són les estrelles amb què esquivo
el silenci opac de la penombra.
Al cor ressona un lleu batec on l’horitzó reneix,
la veu que em cal per ser de nou camí en l’albada,
el rostre que il·lumina els passos
que el meu cos assaja,
una claror que alena amb força quan la sento a prop,
que m’embriaga.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
M’ARRELO,
com un arbre,
en la memòria,
des d’on enlairo,
mot a mot,
la casa que imagino.
M’hi arrecero del fred
durant l’hivern inhòspit,
quan els anys atenuen
la llum del gest pletòric
-tan brillant, tan fugaç-
d’un clar migdia.
Hi deso
la bellesa i el desig,
aromes anhelats
de cafè o xocolata,
dolçors de mel
de flor de taronger,
el goig d’una mirada
que perviu
arreu de les estances
i els paisatges
on soc i que m’acullen
La casa del poema és als teus ulls.
Hi torno sempre.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
SE succeeixen al teu rostre dies, nits,
mentre es reescriuen gestos i petjades.
Conflueixen als ulls esperances, neguits
quan en silenci anheles les albades.
Creix a la pell solitud d’hores malves,
s’eixampla el fred, cor vestit d’infinit,
pesada càrrega d’aquestes ombres altes
i entre els qui estimes, l’esglai d’un crit.
Sents la mort a prop teu, com una onada.
S’acosta i pronuncia un nom antic,
la seva presència t’assetja, t’aclapara.
Aquesta llum de lluna t’acompanya:
dolor, tristesa, enyorança d’amic.
S’atura el temps. Cauen pètals dins l’aigua.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
SEGUEIXES les petjades d’algú que desconeixes,
travesses horitzons que algú va imaginar,
t’aculls a les paraules que anomenen el mar
i en retrobar els qui eren et descobreixes tu.
Respires dins de l’aire aquells llavis que anheles,
cerques els ulls on sents com es reescriu el temps,
navegues dins la nit entre els estels que cremen el seu somni.
I tanmateix la por, la fosca,
aquesta llum feta dolor
quan caus, perplex, en el vertigen,
a tocar de l’abisme on tot sembla esborrar-se,
on les formes precises desfan el seu perfil,
on l’angoixa et devora.
Però tornes a l’arrel per abraçar-te al vent,
a la flama del gest que inaugurava el món
i aprens a ressorgir,
reconstruint-te.
he sentit la por a les entranyes.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Aprofita el moment
d'un penediment enrere
Àngel Valero
LLISCA la llum
damunt del cos que jeu
sobre la sorra,
entre les mans de l'aire,
que el ressegueix,
vestint-lo de clarors i d'ombres.
Cavalca infatigable
el mar empès pel vent,
amb el seu gest d'onades
que avancen sense fi,
teixint-se i desteixint-se,
per reescriure horitzons.
Ateny el seu zenit
el Sol en el seu pas,
camins de transparències
per les hores del cel.
Aprofita el moment
d'un penediment enrere
abans la nit no esborri
el seu nom dels teus ulls.
[Dins del projecte del curs 2018-19]
Llegiu una selecció personal de la seua poesia.