Vilaplana, Silvestre

(Sent un buit a dins meu...)

Sent un buit a dins meu

aquesta soledat d'uns carrers de tardor

Paula Gallardo

SENT un buit a dins meu

aquesta soledat d’uns

carrers de tardor,

ferides obertes de retorns impossibles

besos que ja són sentència.

Recórrec avingudes de la pena

mentre defalleix la vesprada

en un ponent que esquitxa de sang

la tebior ingràvida dels edificis.

La ciutat sense tu es fa tenebra

i les passes sobre el paviment

s’alenteixen com el teu batec.

Pose les mans sobre les pedres

per retrobar el vell escalf que s’esvaeix

i em sembla retornat sobre la pell

el darrer alé d’un món perdut.

La primera lluna de mort

s’aixeca insultant sobre l’horitzó.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]