Bourret Guasteví, Michel

La llum i l'esperança

QUAN es tanqui la porta

de roure i de ciment

i no vegi els amics

que s’entaulaven amb mi,

pensaré en la grava

de què feren la llosa

i en la fusta bona

de què fan els taüts.

Me’n faré un camí,

me’n faré una taula,

per celebrar la llum

i beure a llur salut.

La família, els amics

són i seran per sempre

el segell d’esperança

que m’obrirà la tomba.

I jo m’aixecaré,

deixant el vell sudari.

I sense plor ni llàgrima,

m’entaularé amb ells.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Sobre el fragment d'un alumne

TORNAREM al camí...

Al camí de l'espera,

al camí de l'entesa,

i no ens hi tancarem.

He deixat de somriure

i de gaudir dels mots,

pel record que tenia

del teu cos mussitant.

No tinguis por, xicota,

de la llum del gran dia,

que la llum és promesa

de la felicitat.

M'has ensenyat a riure,

sense mostrar les dents,

que tes dents són les pedres

del nostre gran secret.

Tornarem al camí...

Al camí del sentir,

al camí del gaudir,

i no ens aturarem.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]