Bourret Guasteví, Michel
Bourret Guasteví, Michel
PRÒXIMAMENT.
QUAN es tanqui la porta
de roure i de ciment
i no vegi els amics
que s’entaulaven amb mi,
pensaré en la grava
de què feren la llosa
i en la fusta bona
de què fan els taüts.
Me’n faré un camí,
me’n faré una taula,
per celebrar la llum
i beure a llur salut.
La família, els amics
són i seran per sempre
el segell d’esperança
que m’obrirà la tomba.
I jo m’aixecaré,
deixant el vell sudari.
I sense plor ni llàgrima,
m’entaularé amb ells.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
TORNAREM al camí...
Al camí de l'espera,
al camí de l'entesa,
i no ens hi tancarem.
He deixat de somriure
i de gaudir dels mots,
pel record que tenia
del teu cos mussitant.
No tinguis por, xicota,
de la llum del gran dia,
que la llum és promesa
de la felicitat.
M'has ensenyat a riure,
sense mostrar les dents,
que tes dents són les pedres
del nostre gran secret.
Tornarem al camí...
Al camí del sentir,
al camí del gaudir,
i no ens aturarem.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]