L'odissea

A pesar que, mancats

de valors i virtuts,

assistim indolents

a l’eclipsi de Déu,

n’hi ha que pengen pregàries

anònimes en cintes

fermades a la coa

dansaire d’un estel.

Però cínics i obscurs,

hi ha prohoms amb poders

oficials que corrompen

l’aire que respiram

i arrogants i abusius

costa molt perdonar-los

perquè saben què fan.

Travessia final,

somni viu d’un món nou,

hi ha dos guants de remar

foradats en el fons

d’una invicta pastera.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

Periple

PRIMER la llar,

niu i refugi

de la infantesa.

Després la vida,

vibrant fogosa,

s’hi sent tancada

i un vol ser lliure.

Creix el desfici

d’aventurar-se

per ser i conèixer

nous escenaris.

Camins i llibres,

fan que un maduri

i el món recorri.

Però no sempre,

per molt que es lluiti,

poden complir-se

del tot i fer-se

reals els somnis.

Qui es desarrela

dels seus orígens

sent enyorança

i transit torna

vell a la imatge

paraditzada

de la infantesa

que es mitifica.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]