Fotògraf: Toni Moreno
Embedded Files
MIRABETE, RICARD
Bibliografia
Bibliografia
Poesia.
Última ronda, La Magrana, 1999
La gran baixada, Emboscall, 2004
Les ciutats ocasionals, Témenos, 2009
Radar, Témenos, 2012
De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna) –amb el poeta David Caño, Tanit, 2014
Nuclear, Terrícola, 2015
Cel estàtic d’elevadors, Gregal, 2016
Esdeveniment, Edicions 3i4, 2017
La desaparició, Tanit, 2020
Antologia poètica
Antologia poètica
Dins del llibre Esdeveniment, Ed. 3i4, 2017:
Dins del llibre Esdeveniment, Ed. 3i4, 2017:
Presències
Presències
Síl·labes breus de respiració llarga.
El so del pas que no diu.
Una presència més,
la pèrdua de l’origen.
Un calc d’una llengua morta:
fòssils d’una petja atònita.
El llenguatge deixa de ser,
deixa ser una veu que passa.
Un rostre d’entre tantes paraules buides.
Cercar l’origen perquè l’absència és el present.
Deixar-se transportar cap al gest sord.
Una presència menys,
la pèrdua de la deixa antiga.
L’origen del cosmos és Esdevenir-rostre.
Entre el mineral i la runa no hi ha diferència.
De lluny prové l’arrel del dubte.
Dir o desdir. Predir l’origen d’una llengua.
Com un cabdell que rodola tothora.
Escrius una llengua amb què tu sols imagines.
La presència,
la fam d’aïllament.
Parteixes
la consciència
en bocins de poema.
No enllaces el dubte amb la certesa.
No la vols però l’estimes.
No hi ha dubtes. Tampoc trapezistes.
La corda és una línia contínua d’aire metàl·lic.
Ja no respires si no és en els noms.
Cap presència.
Tota evocació és paisatge fals.
Poemes seus dins del projecte
Poemes seus dins del projecte
Astres del cor
Astres del cor
Em dius que el nostre amor era d’aigua i de foc,
un bosc i un camí secret al marge del riu.
Ara aprenem que som dos rius al mateix lloc:
de vegades som aire d’agost i argent viu.
O pot ser que jo sempre fora com el sol
de primavera, càlida, intensa, brillant
i tu més com la lluna a l’hivern,
fred, misteriós, canviant.
En el silenci del matí les aus marines
senyoregen el riu, els prats i els camps madurs.
Tot vessa de llum; tot ens arriba de lluny.
El teu signe i el meu astre pinten al cel
un escorpí d’or, una balança d’argent.
Al cel i a la terra nostre amor és fidel.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
ɣ
[Arribo a ciutat...]
[Arribo a ciutat...]
Arribo a ciutat després
de mil nits en carreteres
sense nom i sense memòria
cercant noves poblacions
que siguin lliures de culpa i mancades de crims,
en les que la pau dialogui amb la raó
i els homes extirpin del seu viure
la violència contra les dones.
De tant en tant i apenes lliure
em declaro feliç de pertànyer ací,
de ser una peça més de la reconstrucció humana
d’aquesta ciutat estimada,
fosc engranatge a dins del mur.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
Ales esteses sense vent
Ales esteses sense vent
cap alternativa,
ales esteses sense vent
Laura Rodríguez
On el lloc i la llum són el mar
que recordes, que vius, que travesses.
Després de donar-nos la senyal per avançar
cap alternativa que no sigui, “endavant, amics!”,
no ens permetrà superar l’espai del combat.
Els ulls somnien la claror de les mans que remen.
Els remolins del mar, també aquesta fosca d’enllà,
seran camins del contorn de la calma concreta:
Recordar. Ales esteses sense vent.
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]
Page updated
Google Sites
Report abuse