Miró i Pons, Rosa

A la manera d'Ausiàs March

ENTRE els verds tarongers, en silenci pregon

Jeia trist un llapis, sotmès a son destí

Parlava amb ell mateix, com si no hi haguera món

L’ànima li clamava allò que mai s’ha escrit

Fugint del sol ardent, cercà bon repòs i ombra

Somià amb llibres on la llengua resistia

I escoltà fortes veus per la llengua l’honra

I va escriure humil, un còdex de galania

Una ploma d’or fi sofria son turment

Privada de la tinta que dona veu al vers

Plorava dels seus ulls, plors i plors cap al no-res

El llapis, compassiu, li donà fort son braç

—Digues-me ton deler, i serè l’instrument

Junts feren el poema. Ací us el porta el vent.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]