Casagran, Roc

El plor

L'univers d'immensitats

un gegant que no m'espanta

Raül Bueno

PLORAVES damunt ta mare,

brut i atordit;

no sabrem mai si feliç,

o no, o sí,

si volies més refugi

i molt menys món,

si era por de la intempèrie

o un bram envers

l’univers d’immensitats

que et regalàvem

per sempre ta mare i jo.

Ploraves molt

i ens sumàrem a la música.

Tot fou present,

a algun lloc morí un rellotge,

ni el sol podia

assenyalar-nos cap hora

mentre abraçàvem

la vida que de cop eres.

I amb els mots muts

d’aquella complicitat

vàrem saber-te

un gegant que no ens espanta,

un d’aquells bons,

d’aquells que fan somiar,

entrant de sobte

dins del conte que escrivim

ta mare i jo,

perquè si mai torna el plor

sigui un mirall

d’aquell cant que et va fer néixer.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]