Una cadira

UNA cadira en un racó del menjador

quantes històries se sap

d’alegria i de dolor i quants culs ha sospesat.

De sobte, un terrabastall inunda tota la sala,

una ona d’aigua fangosa ha entrat pel finestral.

Tot ho gira, tot ho trenca, tot s’ho emporta.

Ella, es troba de sobte baixant pel carrer major

rebent cops i li trenquen una pota.

Quan ja és fora del poble

sent unes mans que l’enxampen un noi s’hi aferra fort,

junts segueixen rebent trompades

quatre, cinc o sis cops més fins quedar-se embarrancats.

El noi xiscla, no té forces però un crit sec li surt de l’ànima.

Abraçat a la cadira, una corda l’envolta,

tanca els ulls i es deixa anar quan sent unes veus que diuen:

el tenim, ja l’hem salvat.

[Dins del projecte del curs 2025-26, sobre la Dana: Som aquest esguard damunt del full]

Pebrot

PEBRE, pebrina, pimentó,

a l’estiu creixes a l’hort

et collim quan entre fulles

treus el nas molsut i roig.

Fas les delícies a taula

escalivat, rostit o cru

entre fulles d’enciam.

Ens regales vitamines, fibra i aigua

pebrerot, pebrera, pebrot.

De vegades et farcim de carn o de bacallà

a res poses entrebanc.

Pimentó, pebrina, pebre

pebrot, pebrera, pebrerot.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Enyorament

L'ÀVIA, a la cadira de bova, al carrer, vora el portal

hi té al costat, per pelar, un cistell de faves tendres.

Té la mirada perduda, els dits ja saben què fer

de l’embolcall de setí les faves va desgranant

atrapada en pensaments.

Un vell record li ve al cap,

el té enganxat al cor

i rememora amb nostàlgia

aquells dies de felicitat.

Una besada a la galta la desperta de l’enyor,

la neta ha sortit d’escola

i li porta un cabàs

d’il·lusió i d’alegries.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

La casa del poeta

MENTRE remena la sopa de lletres, la cuina sembla que minva.

Surt a la terrassa i les paraules jeuen a les gandules,

ha d’apartar-les de pressa abans que el sol les fongui.

Quan entra al menjador hi ha un guirigall que no entén:

mots darrera els quadres, lletres penjant del llum,

asteriscs fent-se petons al sofà, interrogants i cometes volen saltar pel balcó,

costa que li costa moltes voltes.

Se'n va de cap a la dutxa per aclarir les idees.

Lletres esclafades marxen per l’aigüera,

i moltes voltes li costarà.

Mira a sota del llit per si troba algun record, algun pensament,

només hi ha una capsa de sabates.

Pensa que no ho aconseguirà

cada cop li és més difícil escriure,

però, això que més li costa

és el que li ensenyarà

que ha de mirar dintre seu, obrir-se de bat a bat

i bolcar sobre el paper allò que sent.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]