Aquell amor

I TU que navegaves contra el vent

només imaginant impossibles encontres.

Era un amor de boreals aurores

amb arrels enfonsades en els solcs.

Amor sense paraules, solitari,

mut i nodrit per l’esguard i el neguit,

joia, ferida i gaudi

que sens remei ens duia

vers el final del somni.

Uns ulls sempre en silenci,

sens saber figurar-nos que l’amor

senzillament acaba per no ser

quan no s’enuncia i no té nom.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

Renàixer

VAS venir a mi i em feres somiar,

nebulosa feliç,

paradís d’estels navegants.

Com podré conservar joia i desig

ara que regna el buit i la ferida

després de l'abandonament?

El joc de falsa seducció

arriba al seu final.

Al capdavall és preferible

renàixer d'un foc extint,

que mig viure d'unes brases somortes.

[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]

A Starry Night

LA nit ens agombola amb estreles joioses,

i la seua foscor convoca alhora

llum d’una lluna total, companyies benignes

i camins explorats farcits de vida:

res a témer d’un color pur, que no és color,

malgrat la seua fama infame.

(Ja se sap com són les males llengües,

la mort, les bruixes, la pesta,

la màgia, la fam, la boca del llop...)

Paisatge imantat que ens atrau i ens reté

amb connivència, natura nocturna còmplice,

que ens eleva a l'altura del somni.

Tot això és l'encofrat de la casa del poema,

els mots la matèria que a poc a poc forja l'esperit

com l' heura que s'anella als peus sobre la terra

i aconsegueix enlairar l'anhel de joia i permanència.

Hi trobareu, però, tantes cases com poemes,

talment la immensitat d'una nit estrelada.

[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]