FRANCÉS, RAÜL
Embedded Files
Bibliografia
Bibliografia
Poesia.
Simfonia per a set veus, Onada Edicions, 2015
Poemes seus dins del projecte
Poemes seus dins del projecte
(L'existència...)
(L'existència...)
L'EXISTÈNCIA no deixa de ser,
Una casualitat,
Quasi efímera.
L’angoixa és,
La necessitat viva d’una il·lusió,
ara fugissera.
El temps,
Senyor de senyors,
Les fulles que cauen,
Descripció massa comuna,
L’albada és la quimera d’un amor perdut.
I tu mirant-me,
Et mire i sonen les hores.
S’acaben i el no res escolta el silenci de la gelor glaçada.
Quina por tens ara?
La nostàlgia,
Indecisió,
La vida,
un paper mullat.
[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]
(Per tu...)
(Per tu...)
PER tu, què seria l’amor?
Inspiració d’una derrota,
Somni d’una nit de passió fugaç.
Per tu amor,
Tal vegada per mi soledat.
La quimera d’un instant adolescent,
Les velles hores d’un rellotge glaçat,
Imaginació d’un escriptor a Verona.
Les paraules d’un poema,
Si jo m’enamorara caurien tots els murs.
Carícies, ànimes despullades,
El so del teu somriure.
Quan rius, tot calla.
Bonic sentiment, quan estàs enamorat.
Hui t’escric.
Entre el cor i el pensament,
La decisió de conquerir l’amor.
Dia i nit es fonen,
L’ona mor a l’arena d’un paisatge oblidat.
Somnis de poeta,
Efímera música a la mar.
[Dins del projecte del curs 2023-24, sobre la música en valencià: Caixa de música i paraules]
La casa del poeta
La casa del poeta
FOC i caliu,
Esperança de la tendresa.
Construcció efímera,
Notes d’una melodia que tu, i només tu, escoltes.
Què és una casa?
Al cap i a la fi, un lloc per viure.
Des de la finestra albires.
La serenitat és la calma d’un racó al teu escriptori que et permet escriure.
Allí imagines la poesia,
La imatge del poeta,
Qui sóc jo?
Només un individu que pensa la vida.
Ma casa és ta casa,
Lloc d’inspiració mentre la porta roman oberta a noves idees.
Perspectiva d’una visió riallera, existencial, reflexiva.
Pensador d’idees atzaroses,
La llar,
Habitatge i lloc per repensar i escriure.
[Dins del projecte del curs 2022-23, sobre la casa del poeta]
Pit-roig
Pit-roig
Poeta de la claredat
PIT-ROIG de tramuntana,
gregal i mestral.
Mestre anunciador de les tertúlies.
Entre pins,
carrasques,
camins de serra...
Qui eres tu?
Trontollar de la felicitat poètica,
xicotet savi de les remors,
que entre rierols esdevens veritat.
Criatura del vent,
de les arrels d’il·lusió.
Somnis d’un setciències que espera predir els terratrèmols.
Jo sóc l’alé,
el desig d’aquella ànima lliure.
Roig com la passió que acarona al vent,
l’udol,
dels instants matiners.
[Dins del projecte del curs 2021-22, dedicat al sonet]
A tu, lluitadora
A tu, lluitadora
QUI era jo? Sinó la tristesa feta vida.
Qui era ell? Un producte d’un sistema malalt i botxí.
En l’obscuritat més tènue,
He trobat la llum de l’esperança.
Sola,
Entre plors que només jo he pogut escoltar.
Invisible,
Com el vent que bufa en aquesta mar de llàgrimes.
He cridat,
Però els crits eren el rebuig d’una massa que no sabia on mirar.
Valenta i viva,
M’he alçat de les meues cendres,
Cendres d’aquell que em va voler matar.
He tornat a saber somriure,
Però he recordat a totes aquelles que no van tindre tanta sort com jo,
Hui,
Entre les carícies d’una persona,
Que ha sabut com estimar-me,
De veritat.
[Dins del projecte del curs 2019-20, sobre la violència de gènere]
El temps mai m'arravatarà el teu batec
El temps mai m'arravatarà el teu batec
El temps no m'arravatarà
el teu batec
Paula Kemkes
ESTIU, i la vesprada calorosa em fa romandre a casa.
Són les cinc i vint i la xafogor esborra la frescor d’un hivern passat.
El temps, les hores, han esdevingut el batec de les rialles, dels somriures, de les clandestinitats que hem viscut junts.
Qui és el temps que obliga al batec? Quina és la música que sona al meu cap?
Escolte la remor d’aquell instant on vaig recordar:
El temps no m’arravatarà el teu batec.
Pense i somie amb aquesta frase que en forma de música ronda el meu cap.
Rondar, curiosa paraula per a descriure un pensament. Però ara la poesia sedueix a la prosa i la prosa a la poesia.
Fan l’amor i com dos amants es fonen entre carícies d’un somni prohibit.
No sé si escric poesia o prosa i les paraules van brodant l’escric que ara escric.
Eren hores on vaig pensar com contar els versos que ara acarone sota els records d’un any viscut. Records feliços, tristos, com la Lluna a la mar, com el Sol a la muntanya. He tornat a escriure prosa i ara esdevé poesia:
Eren els poetes els antics savis de Grècia.
Entre art i paraula construïen l’arquitectura del bressol occidental.
Carícies d’un filòsof qualsevol a la Mediterrània.
Què era el temps?
El batec d’aquell anhel de llibertat sota la teua mirada.
[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]
Page updated
Google Sites
Report abuse