Navarro, Carmel

Eren els dies

Les papallones.

Com quan corríem

aquells patis.

Sandra Folgado

EREN els dies de la nostra infantesa,

llunyans, de jocs al carrer, però també de somnis

que s’anaven perdent dins aquells patis

de sol inclement i terra recremada.

Com quan corríem darrere un baló de plàstic

i cercàvem com fóra la complicitat de l’altre...

Com quan seguíem atents les papallones

que voltaven els bancals de darrere la casa.

I no era per mirar-les, ni seguir-ne la gràcil

trajectòria: trencat vol sobre un llit de flors

de tots els colors!

Les volíem

sobre els fulls d’un quadern, subjectes,

amb les ales esteses. Era el desig aprés,

la lliçó que rebíem...

Col·leccionar palometes: mòmies menudes, o pols només

dels dies que vivíem (o dels dies que érem, no sabria cóm dir-ho!

Potser: dels dies que som...).

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]