Passeig dels poetes

CAMINAVA pel Passeig del Poetes.

Arbres i flors s’aliaven amb versos

per agafar-te la mà i avançar

amb un amor fet de jardí, de Riu

que ja no passa: la meva València

quan parla amb una veu enamorada.

[Dins del projecte del curs 2024-25, sobre Vicent Andrés Estellés: Cent d'Estellés]

(Un resplendor vertical)

Aquell instant

fou la mateixa brisa freda d'una nit d'estiu

Rus Arenas

UN resplendor vertical

perla en el blanc que il·lumina el teu rostre.

Mirar-te. Sentir-te desbordat en veure’t.

Saber que no em pertanys.

Calma’t. Aquest somriure que et basava,

que et lluïa trasbalsat de lluna i distància,

queda al passat, a l’altra banda del món.

Eixirem de noves llunes, noves distàncies;

trobarem la perla del blanc que il·lumina el rostre.

I potser en un esclat de petita victòria

ens mirarem com ara,

mentre minva la lluna en descarnada foscor.

[Dins del projecte del curs 2018-19, sobre poesia]